Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Dýnamis»

De Wikisofia

m (bot: - a l`acte, + a l'acte,)
m (bot: - perfectament segun la pròpia intenció; + perfectament segons la intenció;)
Línia 8: Línia 8:
 
'''a)''' al principi del moviment o del canvi que es dóna en un altre. Aquesta és la potència ''activa;''
 
'''a)''' al principi del moviment o del canvi que es dóna en un altre. Aquesta és la potència ''activa;''
  
'''b''') a la capacitat de realitzar alguna cosa perfectament segun la pròpia intenció;
+
'''b''') a la capacitat de realitzar alguna cosa perfectament segons la intenció;
  
 
'''c)''' a totes aquelles qualitats posseïdes per les coses en virtut de la qual són difícilment degenerables (i, per tant, tendeixen a ser el que són).
 
'''c)''' a totes aquelles qualitats posseïdes per les coses en virtut de la qual són difícilment degenerables (i, per tant, tendeixen a ser el que són).

Revisió del 22:22, 15 set 2017

(del llatí potentia, capacitat o poder, que tradueix el terme grec δύναμις, dýnamis)

La capacitat o el poder de fer alguna cosa que Aristòtil usa en el sentit peculiar de principi metafísic de l'ésser de les coses i del canvi (vegeu la citació). És el principi correlatiu a l'acte, o enérgeia (ἐνέργεια), i de l'entelèquia (έντελέχεια , entelékheia), en tant que aquesta és la plenitud de l'acte (veg. text). El moviment és el pas de la potència a l'acte, o de la possibilitat a l'actualitat, i les coses mateixes no són sinó potències actualitzades; són un compost de potència i acte, de la mateixa manera que són un compost de matèria i forma.

Aristòtil distingeix diversos aspectes diferents d'aquesta noció, i anomena potència:

a) al principi del moviment o del canvi que es dóna en un altre. Aquesta és la potència activa;

b) a la capacitat de realitzar alguna cosa perfectament segons la intenció;

c) a totes aquelles qualitats posseïdes per les coses en virtut de la qual són difícilment degenerables (i, per tant, tendeixen a ser el que són).

D'altra banda Aristòtil posa en connexió les nocions de potència i impotència amb les de possible i impossible (veg. text). Aquesta caracterització de la potencialitat es presta a una certa ambigüitat, ja que es presta a ser entesa tant com a possibilitat, o com preformació. Aquesta ambigüitat segueix estant latent en molts autors posteriors (en Locke, per exemple, qui en el seu Essay segueix la noció aristotèlica de potència).


Veure acte i potència.