Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Dýnamis»

De Wikisofia

m (bot: -veure text +vegeu el text)
m (bot: -veure cita +vegeu la citació)
Línia 2: Línia 2:
 
<small>(del llatí ''potentia'', capacitat o poder, que tradueix el terme grec [[Grec::δύναμις]], dýnamis)</small>
 
<small>(del llatí ''potentia'', capacitat o poder, que tradueix el terme grec [[Grec::δύναμις]], dýnamis)</small>
  
La capacitat o el poder de fer alguna cosa que [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] usa en el sentit peculiar de principi metafísic de l'ésser de les coses i del [[canvi, moviment|canvi]] ([[Recurs:cita Aristòtil sobre la potència|veure cita]]). És el principi correlatiu a l`[[acte|acte]], o [[energeia|''enérgeia'']] ([[Grec::ἐνέργεια]]), i de  l'[[entelèquia]] ([[Grec::έντελέχεια]] , ''entelékheia''), en tant que aquesta és la plenitud de l'acte ([[Recurs:Aristòtil: acte i potencia|vegeu el text]]). El moviment és el pas de la potència a l'acte, o de la possibilitat a l'actualitat, i les coses mateixes no són sinó potències actualitzades; són un compost de potència i acte, de la mateixa manera que són un compost de [[matèria|matèria]] i [[forma|forma]].
+
La capacitat o el poder de fer alguna cosa que [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] usa en el sentit peculiar de principi metafísic de l'ésser de les coses i del [[canvi, moviment|canvi]] ([[Recurs:cita Aristòtil sobre la potència|vegeu la citació]]). És el principi correlatiu a l`[[acte|acte]], o [[energeia|''enérgeia'']] ([[Grec::ἐνέργεια]]), i de  l'[[entelèquia]] ([[Grec::έντελέχεια]] , ''entelékheia''), en tant que aquesta és la plenitud de l'acte ([[Recurs:Aristòtil: acte i potencia|vegeu el text]]). El moviment és el pas de la potència a l'acte, o de la possibilitat a l'actualitat, i les coses mateixes no són sinó potències actualitzades; són un compost de potència i acte, de la mateixa manera que són un compost de [[matèria|matèria]] i [[forma|forma]].
  
 
Aristòtil distingeix diversos aspectes diferents d'aquesta noció, i anomena potència:
 
Aristòtil distingeix diversos aspectes diferents d'aquesta noció, i anomena potència:

Revisió del 20:03, 9 ago 2017

(del llatí potentia, capacitat o poder, que tradueix el terme grec δύναμις, dýnamis)

La capacitat o el poder de fer alguna cosa que Aristòtil usa en el sentit peculiar de principi metafísic de l'ésser de les coses i del canvi (vegeu la citació). És el principi correlatiu a l`acte, o enérgeia (ἐνέργεια), i de l'entelèquia (έντελέχεια , entelékheia), en tant que aquesta és la plenitud de l'acte (vegeu el text). El moviment és el pas de la potència a l'acte, o de la possibilitat a l'actualitat, i les coses mateixes no són sinó potències actualitzades; són un compost de potència i acte, de la mateixa manera que són un compost de matèria i forma.

Aristòtil distingeix diversos aspectes diferents d'aquesta noció, i anomena potència:

a) al principi del moviment o del canvi que es dóna en un altre. Aquesta és la potència activa;

b) a la capacitat de realitzar alguna cosa perfectament segun la pròpia intenció;

c) a totes aquelles qualitats posseïdes per les coses en virtut de la qual són difícilment degenerables (i, per tant, tendeixen a ser el que són).

D'altra banda Aristòtil posa en connexió les nocions de potència i impotència amb les de possible i impossible (vegeu el text). Aquesta caracterització de la potencialitat es presta a una certa ambigüitat, ja que es presta a ser entesa tant com a possibilitat, o com preformació. Aquesta ambigüitat segueix estant latent en molts autors posteriors (en Locke, per exemple, qui en el seu Essay segueix la noció aristotèlica de potència).


Veure acte i potència.