Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Cos»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "[[substancia|" a "[[substància|")
m (Text de reemplaçament - "dad " a "tat ")
Línia 2: Línia 2:
 
<small>(del llatí ''corpus'' que inicialment designava el «cos» dels éssers vius contraposat a l`[[ànima|ànima]] o principi vital)</small>  
 
<small>(del llatí ''corpus'' que inicialment designava el «cos» dels éssers vius contraposat a l`[[ànima|ànima]] o principi vital)</small>  
  
En tant que contraposat a aquest principi vital, el ''cos'' era concebut en si mateix com sense vida, per això designava també els cadàvers. També el terme grec ''soma ''([[Grec::σϖμα]]) designava originàriament el cadàver. No obstant això, posteriorment, aquest mateix terme es va utilitzar per designar també el cos de tot ser vivent, tant viu com a mort. Per extensió, aquest terme va acabar designant, d'una manera general, tota [[substància|substància]] material, situada en coordenades espai-temporals, i que s'ofereix a la percepció com un tot organitzat, més o menys permanent i que és, en general (encara que amb excepcions i matisacions), considerat independent del subjecte que ho coneix. Des de la perspectiva més general, tradicionalment s'atribueixen als cossos les propietats físiques fonamentals següents: l'extensió en l'[[espai|espai]] (amb tres dimensions), la [[duració|duració]] en el [[temps|temps]] i la [[massa|massa]]. Generalment, almenys des dels estoics, se li afegeix, a més, la propietat de la impenetrabilidad o antitipia.
+
En tant que contraposat a aquest principi vital, el ''cos'' era concebut en si mateix com sense vida, per això designava també els cadàvers. També el terme grec ''soma ''([[Grec::σϖμα]]) designava originàriament el cadàver. No obstant això, posteriorment, aquest mateix terme es va utilitzar per designar també el cos de tot ser vivent, tant viu com a mort. Per extensió, aquest terme va acabar designant, d'una manera general, tota [[substància|substància]] material, situada en coordenades espai-temporals, i que s'ofereix a la percepció com un tot organitzat, més o menys permanent i que és, en general (encara que amb excepcions i matisacions), considerat independent del subjecte que ho coneix. Des de la perspectiva més general, tradicionalment s'atribueixen als cossos les propietats físiques fonamentals següents: l'extensió en l'[[espai|espai]] (amb tres dimensions), la [[duració|duració]] en el [[temps|temps]] i la [[massa|massa]]. Generalment, almenys des dels estoics, se li afegeix, a més, la propietat de la impenetrabilitat o antitipia.
  
  

Revisió del 23:20, 22 març 2015

(del llatí corpus que inicialment designava el «cos» dels éssers vius contraposat a l`ànima o principi vital)

En tant que contraposat a aquest principi vital, el cos era concebut en si mateix com sense vida, per això designava també els cadàvers. També el terme grec soma (σϖμα) designava originàriament el cadàver. No obstant això, posteriorment, aquest mateix terme es va utilitzar per designar també el cos de tot ser vivent, tant viu com a mort. Per extensió, aquest terme va acabar designant, d'una manera general, tota substància material, situada en coordenades espai-temporals, i que s'ofereix a la percepció com un tot organitzat, més o menys permanent i que és, en general (encara que amb excepcions i matisacions), considerat independent del subjecte que ho coneix. Des de la perspectiva més general, tradicionalment s'atribueixen als cossos les propietats físiques fonamentals següents: l'extensió en l'espai (amb tres dimensions), la duració en el temps i la massa. Generalment, almenys des dels estoics, se li afegeix, a més, la propietat de la impenetrabilitat o antitipia.


Donats aquests significats diferents de «cos», els tractarem separadament:

a) la noció física i metafísica de cos,

b) la noció de cos d'un ésser viu i

c) la relació entre ànima i cos.

Per accedir a aquesta informació premi sobre els enllaços següents:

Concepte físic i metafísic de cos

Cos dels éssers vius

Relació cos-ànima