Accions

Massa

De Wikisofia

Terme que apareix en l'àmbit social i polític del s. XIX, dins dels fenòmens propis de l'evolució de la societat industrial, i que s'aplica, amb marcat accent pejoratiu, a la munió o multitud, dels mitjans urbans preferentment, que se suposa composta de persones, en expressió d'Ortega y Gasset, «no especialment qualificades»; a La rebel·lió de les masses (1930), d'aquest autor, s'atribueix part de responsabilitat en la significació negativa del concepte.

En el marxisme, pròpiament les masses, són les classes socials més desfavorides, procedents del proletariat industrial i la pagesia, S. Freud estudia en Psicologia de les masses (1921) les característiques profundes de la psicologia col·lectiva i els efectes de la massa sobre la psicologia de l'individu.

Del concepte pejoratiu de massa deriven també els de societat de masses, cultura de masses i, en menor mesura, mitjans de comunicació de masses (mass-mitjana). Per societat de masses s'entén la situació actual de la societat en la qual, després del declivi de les formes tradicionals i comunitàries d'agrupació i associació, predominen les formes socials o societàries, impersonals i burocratitzades (veg. comunitat). La cultura de masses, al seu torn, remet a la cultura que seria pròpia d'aquesta societat de masses, i que es caracteritza per un caràcter consumista i la falta de pensament reflexiu i crític. Els mitjans de comunicació (de masses) són les institucions públiques o privades dels òrgans o mitjans de difusió de la informació (des del llibre o el periòdic a la televisió i a la multiplicitat de mitjans informàtics), que disposen d'una audiència d'enormes dimensions.

En la ciència, des del s. XVII, el concepte amb què es defineix –diversament, segons l'època i la teoria física corresponent– la resistència intrínseca de la matèria al moviment (i que no ha de confondre's amb el «pes», que és l'acció variable de la força de la gravetat sobre els cossos). Newton l'anomenava «quantitat de matèria». La teoria de la relativitat general d'Einstein equipara massa i energia, mútuament convertibles.