Diferència entre revisions de la pàgina «Contrafàctic, condicional»
De Wikisofia
m (bot: - una dona seria + una dona, seria) |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Literalment, condicional «contrari als fets», que en gramàtica es denomina «condicional irreal». Rep aquest nom qualsevol [[ | + | Literalment, condicional «contrari als fets», que en gramàtica es denomina «condicional irreal». Rep aquest nom qualsevol [[Condicional_subjuntiu|condicional en mode subjuntiu]], l' [[antecedent |antecedent]] del qual sigui fals. |
Regla general: «Si A hagués estat veritable, llavors B hauria estat també veritable, però A no és de fet veritable» | Regla general: «Si A hagués estat veritable, llavors B hauria estat també veritable, però A no és de fet veritable» | ||
Revisió de 22:32, 27 set 2018
Literalment, condicional «contrari als fets», que en gramàtica es denomina «condicional irreal». Rep aquest nom qualsevol condicional en mode subjuntiu, l' antecedent del qual sigui fals.
Regla general: «Si A hagués estat veritable, llavors B hauria estat també veritable, però A no és de fet veritable»
Se suposa que l'antecedent és fals. Exemples:
- «Si el Tractat de Versalles no hagués imposat indemnitzacions oneroses a Alemanya, Hitler no hagués arribat al poder».
- ____________________________________________
- Cf. E. Nagel, L'estructura de la ciència, Paidós, Barcelona 1981, p.78.
«Si Minerva fos una dona, seria mortal»
Popper interpreta el condicional contrafàctic o subjuntiu com un «condicional naturalment necessari», o «condicional nòmic»: aquell que és veritable a tot món que tingui la mateixa estructura que aquest, i expressa necessitats o disposicions naturals amb la qual cosa no és necessari suposar que l'antecedent sigui fals
Un físic pot enunciar, en intentar un experiment, el següent contrafàctic que no suposa que l'antecedent sigui fals: «Si s'escurcés la longitud d'un pèndol a a una cambra de la seva longitud actual, el seu període hauria estat la meitat del seu període real».
____________________________________________
Cf. E. Nagel, L'estructura de la ciència, Paidós, Barcelona 1981, p.77.
veg. text de Popper sobre els contrafàctics.
L'interès epistemològic dels contrafàctics resideix que, segons alguns (per exemple, per a la concepció semàntica de les teories científiques) són l'expressió adequada de les lleis de la naturalesa, o de les necessitats naturals, com diu Popper. Per això mateix, cal distingir els contrafàctics de les meres generalitzacions accidentals.
Saul Kripke, Hilary Putnam i David Lewis han renovat l'estudi dels condicionals contrafàctics, dels quals tracten en relació amb la seva teoria dels «mons possibles».