Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Contingut d'una teoria»

De Wikisofia

m (bot: - falsable: quants més + falsable: com més)
m (bot: - informatiu -més contingut empíric té- com + informatiu –més contingut empíric té– com)
Línia 3: Línia 3:
 
Càrrega informativa d'una [[Teoria|teoria]]. El contingut ''empíric'' d'una teoria (o d'un [[Enunciat|enunciat]], una [[Hipòtesi|hipòtesi]] o una llei científica, per exemple) és el conjunt de [[Predicció|prediccions]] de fets observables que conté, mentre que el contingut ''lògic'' és el conjunt de [[Conseqüència|conseqüències]] que es dedueixen d'ella.  
 
Càrrega informativa d'una [[Teoria|teoria]]. El contingut ''empíric'' d'una teoria (o d'un [[Enunciat|enunciat]], una [[Hipòtesi|hipòtesi]] o una llei científica, per exemple) és el conjunt de [[Predicció|prediccions]] de fets observables que conté, mentre que el contingut ''lògic'' és el conjunt de [[Conseqüència|conseqüències]] que es dedueixen d'ella.  
  
[[Autor:Popper,_Karl_Raimund|Karl R. Popper]] precisa a la seva manera aquestes nocions. Segons ell, el contingut empíric, o volum informatiu d'una teoria, o d'un enunciat, coincideix amb la classe de falsadors potencials (la classe dels [[Enunciat_de_base|enunciats bàsics]] amb els quals és incompatible), de manera que una teoria o un enunciat és tant més informatiu -més contingut empíric té- com més falsable: com més successos prohibeixi en la naturalesa, com més fàcil sigui refutar una teoria -atès que són més els esdeveniments que prohibeix que els que permet-, tant més diu sobre la naturalesa i tant més informa. El contingut lògic és, igualment, el conjunt d'enunciats deduïbles d'una teoria o d'un enunciat. Les teories de major contingut empíric són preferibles a les de menor contingut empíric; per tant, es pot decidir entre diverses teories segons sigui la seva major o menor falsabilitat.
+
[[Autor:Popper,_Karl_Raimund|Karl R. Popper]] precisa a la seva manera aquestes nocions. Segons ell, el contingut empíric, o volum informatiu d'una teoria, o d'un enunciat, coincideix amb la classe de falsadors potencials (la classe dels [[Enunciat_de_base|enunciats bàsics]] amb els quals és incompatible), de manera que una teoria o un enunciat és tant més informatiu –més contingut empíric té– com més falsable: com més successos prohibeixi en la naturalesa, com més fàcil sigui refutar una teoria -atès que són més els esdeveniments que prohibeix que els que permet-, tant més diu sobre la naturalesa i tant més informa. El contingut lògic és, igualment, el conjunt d'enunciats deduïbles d'una teoria o d'un enunciat. Les teories de major contingut empíric són preferibles a les de menor contingut empíric; per tant, es pot decidir entre diverses teories segons sigui la seva major o menor falsabilitat.
  
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}}
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}}

Revisió del 19:47, 16 set 2017


Càrrega informativa d'una teoria. El contingut empíric d'una teoria (o d'un enunciat, una hipòtesi o una llei científica, per exemple) és el conjunt de prediccions de fets observables que conté, mentre que el contingut lògic és el conjunt de conseqüències que es dedueixen d'ella.

Karl R. Popper precisa a la seva manera aquestes nocions. Segons ell, el contingut empíric, o volum informatiu d'una teoria, o d'un enunciat, coincideix amb la classe de falsadors potencials (la classe dels enunciats bàsics amb els quals és incompatible), de manera que una teoria o un enunciat és tant més informatiu –més contingut empíric té– com més falsable: com més successos prohibeixi en la naturalesa, com més fàcil sigui refutar una teoria -atès que són més els esdeveniments que prohibeix que els que permet-, tant més diu sobre la naturalesa i tant més informa. El contingut lògic és, igualment, el conjunt d'enunciats deduïbles d'una teoria o d'un enunciat. Les teories de major contingut empíric són preferibles a les de menor contingut empíric; per tant, es pot decidir entre diverses teories segons sigui la seva major o menor falsabilitat.