Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Coneix-te a tu mateix»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} thumb|Sòcrates (en grec γνῶθι σεαυτόν, ''gnôthi seautón'') Una de les inscripcions atribuïdes als antics legi...».)
 
 
(3 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
 
[[File:socrates.gif|thumb|Sòcrates]]
 
[[File:socrates.gif|thumb|Sòcrates]]
(en grec γνῶθι σεαυτόν, ''gnôthi seautón'') Una de les inscripcions atribuïdes als antics legisladors grecs, entre ells els denominats [[els set savis de Grècia|Set Savis]], gravades en el frontó o en les parets del temple de Delfos, dedicat a Apol·lo, junt, per exemple amb les de «Res a l'excés», «Dóna fiança i ja tens ruïna», amb les quals els antics grecs recordaven als seus conciutadans les màximes principals de la conducta i la moral gregues. Aquesta màxima, en concret, convidava als homes a tenir consciència dels seus propis límits davant els déus, evitant una possible desmesura, superba o [[hybris|''hybris'']] ([[Grec::ὕβρις]]). La invitació al propi coneixement, o a la [[introspecció|introspecció]], es converteix en [[Autor:Sòcrates|Sòcrates]], com testifica [[Autor:Plató|Plató]] (veure [[Recurs:Cita de Plató 2|cita 1]] i [[Recurs:cita Plató 8|cita 2]]), i per fusió amb el manament diví «sigues savi», en el punt de partida de la ignorància tots els [[Diàleg|diàlegs]] socràtics. La literatura filosòfica, d'altra banda, l'ha considerat socràtica ([[mètode socràtic|mètode socràtic]]) per excel·lència, quan és el pressupost amb el qual s'inicia la [[mayéutica|mayéutica]] i com a expressió característica de la funció de la [[filosofia|filosofia]].
+
(en grec γνῶθι σεαυτόν, ''gnôthi seautón'') Una de les inscripcions atribuïdes als antics legisladors grecs, entre ells els denominats [[els set savis de Grècia|Set Savis]], gravades en el frontó o en les parets del temple de Delfos, dedicat a Apol·lo, junt, per exemple amb les de «Res a l'excés», «Dóna fiança i ja tens ruïna», amb les quals els antics grecs recordaven als seus conciutadans les màximes principals de la conducta i la moral gregues. Aquesta màxima, en concret, convidava als homes a tenir consciència dels seus propis límits davant els déus, evitant una possible desmesura, superba o [[hybris|''hybris'']] ([[Grec::ὕβρις]]). La invitació al propi coneixement, o a la [[introspecció|introspecció]], es converteix en [[Autor:Sòcrates|Sòcrates]], com testifica [[Autor:Plató|Plató]] (veg. [[Recurs:Cita de Plató 2|cita 1]] i [[Recurs:cita Plató 8|cita 2]]), i per fusió amb el manament diví «sigues savi», en el punt de partida de la ignorància tots els [[Diàleg|diàlegs]] socràtics. La literatura filosòfica, d'altra banda, l'ha considerat socràtica ([[mètode socràtic|mètode socràtic]]) per excel·lència, en la mesura que és el pressupost amb el qual s'inicia la [[maièutica|maièutica]] i com a expressió característica de la funció de la [[filosofia|filosofia]].
  
 
{{Esdeveniment
 
{{Esdeveniment

Revisió de 20:50, 2 juny 2018

Sòcrates

(en grec γνῶθι σεαυτόν, gnôthi seautón) Una de les inscripcions atribuïdes als antics legisladors grecs, entre ells els denominats Set Savis, gravades en el frontó o en les parets del temple de Delfos, dedicat a Apol·lo, junt, per exemple amb les de «Res a l'excés», «Dóna fiança i ja tens ruïna», amb les quals els antics grecs recordaven als seus conciutadans les màximes principals de la conducta i la moral gregues. Aquesta màxima, en concret, convidava als homes a tenir consciència dels seus propis límits davant els déus, evitant una possible desmesura, superba o hybris (ὕβρις). La invitació al propi coneixement, o a la introspecció, es converteix en Sòcrates, com testifica Plató (veg. cita 1 i cita 2), i per fusió amb el manament diví «sigues savi», en el punt de partida de la ignorància tots els diàlegs socràtics. La literatura filosòfica, d'altra banda, l'ha considerat socràtica (mètode socràtic) per excel·lència, en la mesura que és el pressupost amb el qual s'inicia la maièutica i com a expressió característica de la funció de la filosofia.