Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Càlcul utilitarista»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "incerteza" a "incertesa")
m (bot: - tant pel [[individu|individu] + tant per l'[[individu|individu])
Línia 2: Línia 2:
 
És l'aplicació del principi [[utilitarisme|utilitarista]] del major bé per al major nombre possible de persones, tenint en compte totes les alternatives possibles de presència de plaer i absència de dolor, i les diverses circumstàncies individuals i socials en què ocorren. Es concreta en una aritmètica del benestar, que no s'aplica als [[sentiment|sentiments]] subjectius, sinó als avantatges i desavantatges que provenen de la satisfacció o de la insatisfacció. Quan es tracta d'una sola persona, els paràmetres -que [[Autor:Bentham, Jeremy|Bentham]] anomena'' elements'' o ''dimensions del valor''- que aquesta ha de considerar són: ''intensitat, durada, certesa o incertesa, immediatesa o llunyania, fecunditat i puresa ''(quan es tracta de considerar latendencia d'un determinat acte, la fecunditat es refereix a la probabilitat de donar lloc a un acte de la seva mateixa espècie: si del plaer ve plaer, si del dolor ve dolor; la puresa es refereix a la probabilitat de no donar lloc a un acte de l'espècie contrària: si el plaer dóna dolor, i si el dolor dóna plaer). Quan es tracta d'un cert nombre de persones, a aquests paràmetres cal afegir la seva ''extensió'', això és, el nombre de persones al fet que aconsegueix.
 
És l'aplicació del principi [[utilitarisme|utilitarista]] del major bé per al major nombre possible de persones, tenint en compte totes les alternatives possibles de presència de plaer i absència de dolor, i les diverses circumstàncies individuals i socials en què ocorren. Es concreta en una aritmètica del benestar, que no s'aplica als [[sentiment|sentiments]] subjectius, sinó als avantatges i desavantatges que provenen de la satisfacció o de la insatisfacció. Quan es tracta d'una sola persona, els paràmetres -que [[Autor:Bentham, Jeremy|Bentham]] anomena'' elements'' o ''dimensions del valor''- que aquesta ha de considerar són: ''intensitat, durada, certesa o incertesa, immediatesa o llunyania, fecunditat i puresa ''(quan es tracta de considerar latendencia d'un determinat acte, la fecunditat es refereix a la probabilitat de donar lloc a un acte de la seva mateixa espècie: si del plaer ve plaer, si del dolor ve dolor; la puresa es refereix a la probabilitat de no donar lloc a un acte de l'espècie contrària: si el plaer dóna dolor, i si el dolor dóna plaer). Quan es tracta d'un cert nombre de persones, a aquests paràmetres cal afegir la seva ''extensió'', això és, el nombre de persones al fet que aconsegueix.
  
El càlcul utilitarista suposa, doncs, la consecució d'un màxim de [[felicitat|felicitat]] i un mínim de dolor d'acord amb el balanç final de les decisions, tenint en compte aquesta aritmètica de valoracions. El principi d'utilitat val tant pel [[individu|individu]] aïllat com per la [[societat|societat]] i el mateix [[estat|Estat]]. En aquest cas, el [[bé comú|bé comú]] no és sinó la suma dels plaers del major nombre possible de ciutadans; alguna cosa és bé socialment perquè està d'acord amb el principi d'utilitat: la felicitat del major nombre possible de persones.
+
El càlcul utilitarista suposa, doncs, la consecució d'un màxim de [[felicitat|felicitat]] i un mínim de dolor d'acord amb el balanç final de les decisions, tenint en compte aquesta aritmètica de valoracions. El principi d'utilitat val tant per l'[[individu|individu]] aïllat com per la [[societat|societat]] i el mateix [[estat|Estat]]. En aquest cas, el [[bé comú|bé comú]] no és sinó la suma dels plaers del major nombre possible de ciutadans; alguna cosa és bé socialment perquè està d'acord amb el principi d'utilitat: la felicitat del major nombre possible de persones.
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Ètica}}{{InfoWiki}}
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Ètica}}{{InfoWiki}}

Revisió del 15:54, 16 set 2017

És l'aplicació del principi utilitarista del major bé per al major nombre possible de persones, tenint en compte totes les alternatives possibles de presència de plaer i absència de dolor, i les diverses circumstàncies individuals i socials en què ocorren. Es concreta en una aritmètica del benestar, que no s'aplica als sentiments subjectius, sinó als avantatges i desavantatges que provenen de la satisfacció o de la insatisfacció. Quan es tracta d'una sola persona, els paràmetres -que Bentham anomena elements o dimensions del valor- que aquesta ha de considerar són: intensitat, durada, certesa o incertesa, immediatesa o llunyania, fecunditat i puresa (quan es tracta de considerar latendencia d'un determinat acte, la fecunditat es refereix a la probabilitat de donar lloc a un acte de la seva mateixa espècie: si del plaer ve plaer, si del dolor ve dolor; la puresa es refereix a la probabilitat de no donar lloc a un acte de l'espècie contrària: si el plaer dóna dolor, i si el dolor dóna plaer). Quan es tracta d'un cert nombre de persones, a aquests paràmetres cal afegir la seva extensió, això és, el nombre de persones al fet que aconsegueix.

El càlcul utilitarista suposa, doncs, la consecució d'un màxim de felicitat i un mínim de dolor d'acord amb el balanç final de les decisions, tenint en compte aquesta aritmètica de valoracions. El principi d'utilitat val tant per l'individu aïllat com per la societat i el mateix Estat. En aquest cas, el bé comú no és sinó la suma dels plaers del major nombre possible de ciutadans; alguna cosa és bé socialment perquè està d'acord amb el principi d'utilitat: la felicitat del major nombre possible de persones.