Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Bioètica»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} (del grec βίος, ''bios'', vida, i ήθική, ''êthiké'', ètica) Terme recent d'origen anglosaxó, que s'aplica a aquella part de l'ètica|...».)
 
m (Text de reemplaçament - "dad," a "tat,")
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
(del grec βίος, ''bios'', vida, i ήθική, ''êthiké'', ètica) Terme recent d'origen anglosaxó, que s'aplica a aquella part de  l'[[ètica|ètica]], l'objecte de la qual és l'estudi dels problemes morals que sorgeixen en l'activitat mèdica, en les investigacions biològiques i en les ciències de la vida en general. Hi ha una doble orientació en la manera d'entendre l'objecte de la bioètica. La que ho limita a les ciències de la salut, que és la postura habitual, defensada per exemple per H. Tristram Engelhardt (vegeu la seva obra ''Els fonaments de la bioètica'', Paidós Ibèrica, Barcelona 1995) i la que ho amplia a totes les ciències biològiques quan busquen millorar la qualitat de la vida humana. La ''Encyclopedia of Bioethics'', nord-americana, la defineix en el seu sentit més ampli ([[Recurs:cita bioètica|veure cita]]). Les raons, o factors, del desenvolupament d'aquesta disciplina, de la qual ja existeixen càtedres en diverses Facultats universitàries del tothom, són, d'una banda, els avanços cientificotècnics produïts en els últims anys en la biologia i la medicina (en enginyeria genètica, tècniques de reproducció assistida, trasplantament d'òrgans, diversos avanços en procediments aplicables a tècniques d'eutanàsia i eugenèsia), i per l'altre costat, el creixent caràcter plural i no confessional de la societat. Sorgeix, així, la necessitat d'una teoria ètica [[racional|racional]] que pugui fonamentar i justificar els [[judici moral|judicis morals]] que han d'emetre's en la societat actual, caracteritzada pel pluralisme ideològic i la secularidad, i que han de ser acceptats pel que Engelhardt anomena «estranys morals» (individus que s'atenen a criteris de moralitat diferents), o ho uqe també es diu adequadament una «ètica civil» (M. Vidal). El resultat no pot ser sinó limitat i condicionat, i ha d'implicar la generositat intel·lectual i la tolerància ([[Recurs:Tristram Engelhardt, H.: la bioètica secular|veure text]] ).
+
(del grec βίος, ''bios'', vida, i ήθική, ''êthiké'', ètica) Terme recent d'origen anglosaxó, que s'aplica a aquella part de  l'[[ètica|ètica]], l'objecte de la qual és l'estudi dels problemes morals que sorgeixen en l'activitat mèdica, en les investigacions biològiques i en les ciències de la vida en general. Hi ha una doble orientació en la manera d'entendre l'objecte de la bioètica. La que ho limita a les ciències de la salut, que és la postura habitual, defensada per exemple per H. Tristram Engelhardt (vegeu la seva obra ''Els fonaments de la bioètica'', Paidós Ibèrica, Barcelona 1995) i la que ho amplia a totes les ciències biològiques quan busquen millorar la qualitat de la vida humana. La ''Encyclopedia of Bioethics'', nord-americana, la defineix en el seu sentit més ampli ([[Recurs:cita bioètica|veure cita]]). Les raons, o factors, del desenvolupament d'aquesta disciplina, de la qual ja existeixen càtedres en diverses Facultats universitàries del tothom, són, d'una banda, els avanços cientificotècnics produïts en els últims anys en la biologia i la medicina (en enginyeria genètica, tècniques de reproducció assistida, trasplantament d'òrgans, diversos avanços en procediments aplicables a tècniques d'eutanàsia i eugenèsia), i per l'altre costat, el creixent caràcter plural i no confessional de la societat. Sorgeix, així, la necessitat d'una teoria ètica [[racional|racional]] que pugui fonamentar i justificar els [[judici moral|judicis morals]] que han d'emetre's en la societat actual, caracteritzada pel pluralisme ideològic i la secularitat, i que han de ser acceptats pel que Engelhardt anomena «estranys morals» (individus que s'atenen a criteris de moralitat diferents), o ho uqe també es diu adequadament una «ètica civil» (M. Vidal). El resultat no pot ser sinó limitat i condicionat, i ha d'implicar la generositat intel·lectual i la tolerància ([[Recurs:Tristram Engelhardt, H.: la bioètica secular|veure text]] ).
  
 
La temàtica general de la bioètica pot enunciar-se amb preguntes com les següents: Què és preferible, salvar la vida o gaudir-la ? Tot el que ''tècnicament'' pot fer-se, pugues o deu ''èticament ''fer-se? (M. Vidal) La temàtica concreta abasta qüestions com: avortament, eutanàsia, deixar morir a nounats deficients, experimentació fetal, inseminació artificial i fecundació ''in vitro'', experimentació i investigació sobre humans, manipulació genètica, trasplantament d'òrgans, relacions entre metge i malalt, dret a l'assistència sanitària, etc.  [[Autor:Peter_Singer|Peter Singer]] és considerat un dels fundadors de la bioètica.
 
La temàtica general de la bioètica pot enunciar-se amb preguntes com les següents: Què és preferible, salvar la vida o gaudir-la ? Tot el que ''tècnicament'' pot fer-se, pugues o deu ''èticament ''fer-se? (M. Vidal) La temàtica concreta abasta qüestions com: avortament, eutanàsia, deixar morir a nounats deficients, experimentació fetal, inseminació artificial i fecundació ''in vitro'', experimentació i investigació sobre humans, manipulació genètica, trasplantament d'òrgans, relacions entre metge i malalt, dret a l'assistència sanitària, etc.  [[Autor:Peter_Singer|Peter Singer]] és considerat un dels fundadors de la bioètica.

Revisió del 23:20, 25 març 2015

(del grec βίος, bios, vida, i ήθική, êthiké, ètica) Terme recent d'origen anglosaxó, que s'aplica a aquella part de l'ètica, l'objecte de la qual és l'estudi dels problemes morals que sorgeixen en l'activitat mèdica, en les investigacions biològiques i en les ciències de la vida en general. Hi ha una doble orientació en la manera d'entendre l'objecte de la bioètica. La que ho limita a les ciències de la salut, que és la postura habitual, defensada per exemple per H. Tristram Engelhardt (vegeu la seva obra Els fonaments de la bioètica, Paidós Ibèrica, Barcelona 1995) i la que ho amplia a totes les ciències biològiques quan busquen millorar la qualitat de la vida humana. La Encyclopedia of Bioethics, nord-americana, la defineix en el seu sentit més ampli (veure cita). Les raons, o factors, del desenvolupament d'aquesta disciplina, de la qual ja existeixen càtedres en diverses Facultats universitàries del tothom, són, d'una banda, els avanços cientificotècnics produïts en els últims anys en la biologia i la medicina (en enginyeria genètica, tècniques de reproducció assistida, trasplantament d'òrgans, diversos avanços en procediments aplicables a tècniques d'eutanàsia i eugenèsia), i per l'altre costat, el creixent caràcter plural i no confessional de la societat. Sorgeix, així, la necessitat d'una teoria ètica racional que pugui fonamentar i justificar els judicis morals que han d'emetre's en la societat actual, caracteritzada pel pluralisme ideològic i la secularitat, i que han de ser acceptats pel que Engelhardt anomena «estranys morals» (individus que s'atenen a criteris de moralitat diferents), o ho uqe també es diu adequadament una «ètica civil» (M. Vidal). El resultat no pot ser sinó limitat i condicionat, i ha d'implicar la generositat intel·lectual i la tolerància (veure text ).

La temàtica general de la bioètica pot enunciar-se amb preguntes com les següents: Què és preferible, salvar la vida o gaudir-la ? Tot el que tècnicament pot fer-se, pugues o deu èticament fer-se? (M. Vidal) La temàtica concreta abasta qüestions com: avortament, eutanàsia, deixar morir a nounats deficients, experimentació fetal, inseminació artificial i fecundació in vitro, experimentació i investigació sobre humans, manipulació genètica, trasplantament d'òrgans, relacions entre metge i malalt, dret a l'assistència sanitària, etc. Peter Singer és considerat un dels fundadors de la bioètica.