Diferència entre revisions de la pàgina «Autoritat, argument d'»
De Wikisofia
m (bot: - de nostra [[creença + de la nostra [[creença) |
m (bot: - l'autoritat, això és, + l'autoritat, és a dir,) |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
L'[[argument|argument]] que pren com a [[premisses|premissa]] l'opinió de qui és considerat una «[[autoritat|autoritat]]» en l'assumpte, és a dir, d'algú que és considerat un expert en la matèria. Diem: «x és veritable perquè ho diu N», on «x» és un enunciat i «N» l'autoritat. Quan aquesta manera d'argumentar equival a: «és raonable acceptar com a veritable l'enunciat x perquè ho afirma N, que és expert en la matèria i ha manifestat tenir una opinió objectivament fundada sobre l'assumpte en qüestió», és raonable acceptar l'autoritat i basar-se en ella, perquè el fonament de la nostra [[creença racional|creença racional]] està en la justificació o l'opinió fundada de qui té veritable autoritat. El recurs a l'autoritat és, doncs, un argument raonable en aquests termes quan no és possible, o no és necessari, comprovar directament la veritat o la racionabilitat d'un enunciat. | L'[[argument|argument]] que pren com a [[premisses|premissa]] l'opinió de qui és considerat una «[[autoritat|autoritat]]» en l'assumpte, és a dir, d'algú que és considerat un expert en la matèria. Diem: «x és veritable perquè ho diu N», on «x» és un enunciat i «N» l'autoritat. Quan aquesta manera d'argumentar equival a: «és raonable acceptar com a veritable l'enunciat x perquè ho afirma N, que és expert en la matèria i ha manifestat tenir una opinió objectivament fundada sobre l'assumpte en qüestió», és raonable acceptar l'autoritat i basar-se en ella, perquè el fonament de la nostra [[creença racional|creença racional]] està en la justificació o l'opinió fundada de qui té veritable autoritat. El recurs a l'autoritat és, doncs, un argument raonable en aquests termes quan no és possible, o no és necessari, comprovar directament la veritat o la racionabilitat d'un enunciat. | ||
| − | En l'àmbit religiós, no es dóna l'apel·lació a l'opinió fundada o en saber racional» de l'autoritat, sinó només a la seva persona, o al seu poder. Quan hi ha una apel·lació falsa a l'autoritat, | + | En l'àmbit religiós, no es dóna l'apel·lació a l'opinió fundada o en saber racional» de l'autoritat, sinó només a la seva persona, o al seu poder. Quan hi ha una apel·lació falsa a l'autoritat, és a dir, quan s'al·lega una suposada autoritat d'algú no expert en l'assumpte, es comet una fal·làcia anomenada ''argumentum ad verecundiam''. |
{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió de 13:21, 4 juny 2018
L'argument que pren com a premissa l'opinió de qui és considerat una «autoritat» en l'assumpte, és a dir, d'algú que és considerat un expert en la matèria. Diem: «x és veritable perquè ho diu N», on «x» és un enunciat i «N» l'autoritat. Quan aquesta manera d'argumentar equival a: «és raonable acceptar com a veritable l'enunciat x perquè ho afirma N, que és expert en la matèria i ha manifestat tenir una opinió objectivament fundada sobre l'assumpte en qüestió», és raonable acceptar l'autoritat i basar-se en ella, perquè el fonament de la nostra creença racional està en la justificació o l'opinió fundada de qui té veritable autoritat. El recurs a l'autoritat és, doncs, un argument raonable en aquests termes quan no és possible, o no és necessari, comprovar directament la veritat o la racionabilitat d'un enunciat.
En l'àmbit religiós, no es dóna l'apel·lació a l'opinió fundada o en saber racional» de l'autoritat, sinó només a la seva persona, o al seu poder. Quan hi ha una apel·lació falsa a l'autoritat, és a dir, quan s'al·lega una suposada autoritat d'algú no expert en l'assumpte, es comet una fal·làcia anomenada argumentum ad verecundiam.