Diferència entre revisions de la pàgina «Autoreferència»
De Wikisofia
m (bot: - lingüístics. Veure [[metallenguatge|me + lingüístics. Vegeu [[metallenguatge|me) |
|||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
Propietat que el [[llenguatge|llenguatge]] posseeix de parlar de si mateix, o de [[referència|referir-se]] a si mateix. A més de referir-se a coses, que és la seva funció [[denotació|denotativa]] o semàntica per excel·lència, el llenguatge pot referir-se als [[signe|signes]] lingüístics mateixos. L'autoreferència existeix en els mateixos termes que, en aquest cas, es diuen [[homològic |autològics]], o bé homològics (per exemple, la paraula «plana» és plana), o en enunciats sencers, que es denominen llavors enunciats autorreferentes (com, per exemple, «aquesta frase és falsa»). El que s'oposa a autorreferent és [[heterològic|heterològic]]. L'autoreferència origina [[paradoxa|paradoxes]], com la [[paradoxa de Grelling|paradoxa de Grelling]], o la [[paradoxa del mentider|paradoxa del mentider]], i problemes lingüístics. | Propietat que el [[llenguatge|llenguatge]] posseeix de parlar de si mateix, o de [[referència|referir-se]] a si mateix. A més de referir-se a coses, que és la seva funció [[denotació|denotativa]] o semàntica per excel·lència, el llenguatge pot referir-se als [[signe|signes]] lingüístics mateixos. L'autoreferència existeix en els mateixos termes que, en aquest cas, es diuen [[homològic |autològics]], o bé homològics (per exemple, la paraula «plana» és plana), o en enunciats sencers, que es denominen llavors enunciats autorreferentes (com, per exemple, «aquesta frase és falsa»). El que s'oposa a autorreferent és [[heterològic|heterològic]]. L'autoreferència origina [[paradoxa|paradoxes]], com la [[paradoxa de Grelling|paradoxa de Grelling]], o la [[paradoxa del mentider|paradoxa del mentider]], i problemes lingüístics. | ||
| − | Vegeu [[metallenguatge|metallenguatge]]. | + | Vegeu [[metallenguatge|metallenguatge]] i vegeu [[de dicto, de re|''de re, de dicto'']]. |
{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 14:49, 20 ago 2018
Propietat que el llenguatge posseeix de parlar de si mateix, o de referir-se a si mateix. A més de referir-se a coses, que és la seva funció denotativa o semàntica per excel·lència, el llenguatge pot referir-se als signes lingüístics mateixos. L'autoreferència existeix en els mateixos termes que, en aquest cas, es diuen autològics, o bé homològics (per exemple, la paraula «plana» és plana), o en enunciats sencers, que es denominen llavors enunciats autorreferentes (com, per exemple, «aquesta frase és falsa»). El que s'oposa a autorreferent és heterològic. L'autoreferència origina paradoxes, com la paradoxa de Grelling, o la paradoxa del mentider, i problemes lingüístics.
Vegeu metallenguatge i vegeu de re, de dicto.