Diferència entre revisions de la pàgina «Wundt, Wilhelm Max»
De Wikisofia
m (bot: - nom de ''estructuralisme'', + nom d{{'}}''estructuralisme'',) |
m (bot: - com el «estudi + com l'«estudi) |
||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
Psicòleg alemany, nascut a Neckarau, Mannheim, en Baden, considerat el fundador de la [[psicologia|psicologia]] experimental. Va estudiar medicina en Tubinga, Heidelberg i Berlín, però es va dedicar inicialment a la fisiologia, començant els seus treballs amb Helmholz, en 1858, un dels principals fisiòlegs alemanys antivitalistes i materialistes. Descontentament del seu treball, després de retirar-se de nou a la universitat com a professor no numerari, en 1867 dóna un curs, per primera vegada a tot el món, sobre «psicologia fisiològica». Del curs sorgiria el seu monumental ''Grundzüge der physiologischen Psychologie'' [Fonaments de psicologia fisiològica] (1873-1874). En 1874 és nomenat professor de filosofia en Zuric i, l'any següent, en Leipzig, on roman fins a la fi dels seus dies. | Psicòleg alemany, nascut a Neckarau, Mannheim, en Baden, considerat el fundador de la [[psicologia|psicologia]] experimental. Va estudiar medicina en Tubinga, Heidelberg i Berlín, però es va dedicar inicialment a la fisiologia, començant els seus treballs amb Helmholz, en 1858, un dels principals fisiòlegs alemanys antivitalistes i materialistes. Descontentament del seu treball, després de retirar-se de nou a la universitat com a professor no numerari, en 1867 dóna un curs, per primera vegada a tot el món, sobre «psicologia fisiològica». Del curs sorgiria el seu monumental ''Grundzüge der physiologischen Psychologie'' [Fonaments de psicologia fisiològica] (1873-1874). En 1874 és nomenat professor de filosofia en Zuric i, l'any següent, en Leipzig, on roman fins a la fi dels seus dies. | ||
| − | Seguint indicacions de [[Autor:Mill,_John_Stuart|J. Stuart Mill]], defensor de la idea que la psicologia podia arribar a ser una ciència, obre el primer laboratori de psicologia experimental. Els ''Fonaments ''i aquest laboratori experimental marquen l'inici de la psicologia com a ciència empírica. La defineix com l'estudi de l'[[experiència|experiència]] dels éssers vius des del seu ''interior'', i d'aquí la importància donada a la [[introspecció|introspecció]] com a mètode, alhora que a l'experimentació fisiològica i a l'estudi dels productes culturals de la [[ment|ment]] o [[consciència|consciència]]. L'escola psicològica que va iniciar va exercir un enorme influx sobre la psicologia europea i americana; [[Autor:Titchener, Edward Bradford|Edward Bradford Titchener]], el seu principal deixeble i introductor de la psicologia en els EE. UU., la va identificar com | + | Seguint indicacions de [[Autor:Mill,_John_Stuart|J. Stuart Mill]], defensor de la idea que la psicologia podia arribar a ser una ciència, obre el primer laboratori de psicologia experimental. Els ''Fonaments ''i aquest laboratori experimental marquen l'inici de la psicologia com a ciència empírica. La defineix com l'estudi de l'[[experiència|experiència]] dels éssers vius des del seu ''interior'', i d'aquí la importància donada a la [[introspecció|introspecció]] com a mètode, alhora que a l'experimentació fisiològica i a l'estudi dels productes culturals de la [[ment|ment]] o [[consciència|consciència]]. L'escola psicològica que va iniciar va exercir un enorme influx sobre la psicologia europea i americana; [[Autor:Titchener, Edward Bradford|Edward Bradford Titchener]], el seu principal deixeble i introductor de la psicologia en els EE. UU., la va identificar com l'«estudi de l'estructura de la ment»; d'aquí el nom d{{'}}''estructuralisme'', amb què es va conèixer a aquesta escola. |
La seva altra gran obra important porta el títol de ''Psicologia dels pobles'' (1900-1920). | La seva altra gran obra important porta el títol de ''Psicologia dels pobles'' (1900-1920). | ||
Revisió de 00:07, 6 feb 2018
Avís: El títol a mostrar «Wilhelm Max Wundt» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Wundt, Wilhelm Max».
Psicòleg alemany, nascut a Neckarau, Mannheim, en Baden, considerat el fundador de la psicologia experimental. Va estudiar medicina en Tubinga, Heidelberg i Berlín, però es va dedicar inicialment a la fisiologia, començant els seus treballs amb Helmholz, en 1858, un dels principals fisiòlegs alemanys antivitalistes i materialistes. Descontentament del seu treball, després de retirar-se de nou a la universitat com a professor no numerari, en 1867 dóna un curs, per primera vegada a tot el món, sobre «psicologia fisiològica». Del curs sorgiria el seu monumental Grundzüge der physiologischen Psychologie [Fonaments de psicologia fisiològica] (1873-1874). En 1874 és nomenat professor de filosofia en Zuric i, l'any següent, en Leipzig, on roman fins a la fi dels seus dies.
Seguint indicacions de J. Stuart Mill, defensor de la idea que la psicologia podia arribar a ser una ciència, obre el primer laboratori de psicologia experimental. Els Fonaments i aquest laboratori experimental marquen l'inici de la psicologia com a ciència empírica. La defineix com l'estudi de l'experiència dels éssers vius des del seu interior, i d'aquí la importància donada a la introspecció com a mètode, alhora que a l'experimentació fisiològica i a l'estudi dels productes culturals de la ment o consciència. L'escola psicològica que va iniciar va exercir un enorme influx sobre la psicologia europea i americana; Edward Bradford Titchener, el seu principal deixeble i introductor de la psicologia en els EE. UU., la va identificar com l'«estudi de l'estructura de la ment»; d'aquí el nom d'estructuralisme, amb què es va conèixer a aquesta escola.
La seva altra gran obra important porta el títol de Psicologia dels pobles (1900-1920).