Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Wisdom, John Terence Dibben»

De Wikisofia

Línia 4: Línia 4:
 
|Cognom=Wisdom
 
|Cognom=Wisdom
 
}}
 
}}
Filòsof anglès, nascut a Londres, en 1904. Professor de filosofia en Cambridge des de 1952, on succeeix a [[Autor:Wittgenstein, Ludwig|Wittgenstein]] en la càtedra. Influït per Wittgenstein i [[Autor:Moore, George Edward|Moore]], és un dels autors actuals més coneguts del corrent de [[filosofia analítica|filosofia analítica]] de Cambridge. La seva obra ''Filosofia i psicoanàlisi ''(1953) és simptomàtica de la seva manera d'entendre la funció terapèutica de la filosofia -sempre reflexió de segon ordre sobre la naturalesa íntima de les coses-, a la qual equipara d'alguna manera amb la [[psicoanàlisi|psicoanàlisi]]. De les seves obres destaquen ''Interpretació i anàlisi ''(1931); cinc assajos, publicats en «Mind», sobre ''Construccions lògiques ''(1931-1933);'' Altres ments ''(1952); ''La filosofia i el seu lloc en la nostra cultura ''(1975).
+
Filòsof anglès, nascut a Londres, en 1904. Va morir el 9 de desembre de 1993 a Cambridge.
 +
Professor de filosofia aCambridge des de 1952, on va succeir a [[Autor:Wittgenstein, Ludwig|Wittgenstein]] en la càtedra. Influït per Wittgenstein i [[Autor:Moore, George Edward|Moore]], ha estat un dels autors actuals més coneguts del corrent de [[filosofia analítica|filosofia analítica]] de Cambridge. La seva obra ''Filosofia i psicoanàlisi ''(1953) és simptomàtica de la seva manera d'entendre la funció terapèutica de la filosofia -sempre reflexió de segon ordre sobre la naturalesa íntima de les coses-, a la qual equipara d'alguna manera amb la [[psicoanàlisi|psicoanàlisi]]. De les seves obres destaquen ''Interpretació i anàlisi ''(1931); cinc assajos, publicats en «Mind», sobre ''Construccions lògiques ''(1931-1933);'' Altres ments ''(1952); ''La filosofia i el seu lloc en la nostra cultura ''(1975).
 +
 
 +
És molt coneguda i influent la seva paràbola del jardiner invisible per destacar la diferència entre els judicis basats en la fe i els basats en dades empíriques. En aquest famós conte, que va desenvolupar el també filòsof Anthony Flew, es fa manifest que els creients religiosos no permeten a ningú  [[Falsabilitat|"falsar"]] les seves afirmacions, sinó que simplement canvien les seves creences per adaptar-se a la pregunta.
 +
 
 +
La paràbola del jardiner, tal com la va reelaborar Anthony Flew és com segueix:
 +
 
 +
* Dos exploradors troben en un clar d'un bosc unes quantes flors i arbustos. Un d'ells diu que això és obra d'un jardiner; l'altre ho nega. Per veure qui té raó, planten botiga en aquest lloc i el vigilen estretament, però no veuen res. El "creient" emet llavors la hipòtesi que el jardiner és invisible. Patrullen el lloc amb gossos perquè olorin a presumpte jardiner invisible, però no passa res. El "creient" diu llavors que el jardiner, a més d'invisible, és inodor. Posen tanques electrificades, per veure si amb elles aconsegueixen detectar al jardiner, però res passa. El "creient" diu llavors que el jardiner és a més intangible i insensible als xocs elèctrics. Finalment el "escèptic" diu: "Què queda de la teva afirmació original? ¿En què es diferencia el que tu dius un jardiner invisible, intangible, eternament elusiu, d'un jardiner imaginari o fins i tot de cap jardiner?
 +
 
  
 
{{ImatgePrincipal
 
{{ImatgePrincipal

Revisió del 18:52, 1 nov 2016

Wisdom.jpg

Avís: El títol a mostrar «John Terence Dibben Wisdom» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Wisdom, John Terence Dibben».

Filòsof anglès, nascut a Londres, en 1904. Va morir el 9 de desembre de 1993 a Cambridge. Professor de filosofia aCambridge des de 1952, on va succeir a Wittgenstein en la càtedra. Influït per Wittgenstein i Moore, ha estat un dels autors actuals més coneguts del corrent de filosofia analítica de Cambridge. La seva obra Filosofia i psicoanàlisi (1953) és simptomàtica de la seva manera d'entendre la funció terapèutica de la filosofia -sempre reflexió de segon ordre sobre la naturalesa íntima de les coses-, a la qual equipara d'alguna manera amb la psicoanàlisi. De les seves obres destaquen Interpretació i anàlisi (1931); cinc assajos, publicats en «Mind», sobre Construccions lògiques (1931-1933); Altres ments (1952); La filosofia i el seu lloc en la nostra cultura (1975).

És molt coneguda i influent la seva paràbola del jardiner invisible per destacar la diferència entre els judicis basats en la fe i els basats en dades empíriques. En aquest famós conte, que va desenvolupar el també filòsof Anthony Flew, es fa manifest que els creients religiosos no permeten a ningú "falsar" les seves afirmacions, sinó que simplement canvien les seves creences per adaptar-se a la pregunta.

La paràbola del jardiner, tal com la va reelaborar Anthony Flew és com segueix:

  • Dos exploradors troben en un clar d'un bosc unes quantes flors i arbustos. Un d'ells diu que això és obra d'un jardiner; l'altre ho nega. Per veure qui té raó, planten botiga en aquest lloc i el vigilen estretament, però no veuen res. El "creient" emet llavors la hipòtesi que el jardiner és invisible. Patrullen el lloc amb gossos perquè olorin a presumpte jardiner invisible, però no passa res. El "creient" diu llavors que el jardiner, a més d'invisible, és inodor. Posen tanques electrificades, per veure si amb elles aconsegueixen detectar al jardiner, però res passa. El "creient" diu llavors que el jardiner és a més intangible i insensible als xocs elèctrics. Finalment el "escèptic" diu: "Què queda de la teva afirmació original? ¿En què es diferencia el que tu dius un jardiner invisible, intangible, eternament elusiu, d'un jardiner imaginari o fins i tot de cap jardiner?