Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Valcárcel, Amelia»

De Wikisofia

m (bot: - l'ètica -''declaració de preferència per la eticitat, respecte de la «mera moralitat»-, + l'ètica'' –declaració de preferència per la eticitat, respecte de la «mera moralitat»–,)
 
(3 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 8: Línia 8:
 
És directora de la revista «Leviatan» i, de 1993 a 1995, va ser consellera de cultura del Principat d'Astúries. És, a més, la traductora de l'obra del neoaristotèlic A. MacIntyre, ''Després de la virtut ''(1988).
 
És directora de la revista «Leviatan» i, de 1993 a 1995, va ser consellera de cultura del Principat d'Astúries. És, a més, la traductora de l'obra del neoaristotèlic A. MacIntyre, ''Després de la virtut ''(1988).
  
Amb ''Hegel i l'ètica'' –declaració de preferència per la [[moralitat i eticitat|eticitat]], respecte de la «mera moralitat»–, va ser finalista del Premi Nacional d'Assaig 1989 i amb ''De la por a la igualtat ''finalista del de 1994, però la seva obra ''Sexe i filosofia ''(1991), col·laboració al projecto Dona i Poder, afavorit per l'Institut de Filosofia del CSIC i dirigit per Celia Amorós, l'alinea definitivament entre les pensadores feministes. La confrontació «dona» i «filosofia» permet pensar reflexivament la confrontació «dona» «poder»; el vincle intermedi és el [[feminisme|feminisme]] que, per força dels principis il·lustrats (d'igualtat i llibertat, humanitat, solidaritat, autonomia) ha de constituir-se en una teoria del poder i en una filosofia política, que reconegui a la dona la seva pròpia individualitat. I en la mesura en què el feminisme és, o pugui ser, també una ètica (cita a [[Autor:Amorós, Celia|Celia Amorós]]), cal recordar si, i fins que punt, no està l'ètica realment fundada en la concepció de [[Autor:Trasímac|Trasímac]] i el poder ha de ser paradoxalment necessari perquè és possible l'ètica. El retrobament amb l'ètica es produeix amb el reconeixement de la individualitat de la dona; de la seva autonomia, del seu dret a alliberar-se de les denominacions i definicions [[gènere|genèriques]] i de la seva capacitat de pacte, d'intervenció en les decisions fundants de les relacions socials; en el moment en què la llibertat i la igualtat són reconegudes objectivament en l'àmbit de l'esfera pública (de la moralitat a l'eticitat, en el sentit de [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]]): «entrem en el nou ''nosaltres ''amb el mateix dret que ''vosaltres''».
+
Amb ''Hegel i l'ètica'' –declaració de preferència per l'[[moralitat i eticitat|eticitat]], respecte de la «mera moralitat»–, va ser finalista del Premi Nacional d'Assaig 1989 i amb ''De la por a la igualtat ''finalista del de 1994, però la seva obra ''Sexe i filosofia'' (1991), col·laboració al Projecte Dona i Poder, afavorit per l'Institut de Filosofia del CSIC i dirigit per Celia Amorós, l'alinea definitivament entre les pensadores feministes. La confrontació «dona» i «filosofia» permet pensar reflexivament la confrontació «dona» «poder»; el vincle intermedi és el [[feminisme|feminisme]] que, per força dels principis il·lustrats (d'igualtat i llibertat, humanitat, solidaritat, autonomia) ha de constituir-se en una teoria del poder i en una filosofia política, que reconegui a la dona la seva pròpia individualitat. I en la mesura en què el feminisme és, o pugui ser, també una ètica (cita a [[Autor:Amorós, Celia|Celia Amorós]]), cal recordar si, i fins que punt, no està l'ètica realment fundada en la concepció de [[Autor:Trasímac|Trasímac]] i el poder ha de ser paradoxalment necessari perquè és possible l'ètica. El retrobament amb l'ètica es produeix amb el reconeixement de la individualitat de la dona; de la seva autonomia, del seu dret a alliberar-se de les denominacions i definicions [[gènere|genèriques]] i de la seva capacitat de pacte, d'intervenció en les decisions fundants de les relacions socials; en el moment en què la llibertat i la igualtat són reconegudes objectivament en l'àmbit de l'esfera pública (de la moralitat a l'eticitat, en el sentit de [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]]): «entrem en el nou ''nosaltres ''amb el mateix dret que ''vosaltres''».
 
+
{{ImatgePrincipal
 +
|Imatge=Valcarcelamelia.jpg}}
 
{{So}}
 
{{So}}
 
{{Esdeveniment
 
{{Esdeveniment

Revisió de 13:50, 1 des 2017

Valcarcelamelia.jpg

Avís: El títol a mostrar «Amelia Valcárcel» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Valcárcel, Amelia».

Filòsofa espanyola, nascuda a Oviedo, en 1950. Doctora en Filosofia per la Universitat d'Oviedo, és professora de Filosofia Moral i Política; ha participat en projectes d'investigació del Consell Superior d'Investigacions Científiques, ha dirigit i coordinat diversos seminaris i congressos i ha format part de jurats d'investigació nacionals i internacionals, de consells de redacció de revistes i editorials. És col·laboradora del Seminari Permanent «Feminisme i Il·lustració», organitzat per C. Amorós, i presidenta de l'Associació Espanyola de Filosofia María Zambrano.

És directora de la revista «Leviatan» i, de 1993 a 1995, va ser consellera de cultura del Principat d'Astúries. És, a més, la traductora de l'obra del neoaristotèlic A. MacIntyre, Després de la virtut (1988).

Amb Hegel i l'ètica –declaració de preferència per l'eticitat, respecte de la «mera moralitat»–, va ser finalista del Premi Nacional d'Assaig 1989 i amb De la por a la igualtat finalista del de 1994, però la seva obra Sexe i filosofia (1991), col·laboració al Projecte Dona i Poder, afavorit per l'Institut de Filosofia del CSIC i dirigit per Celia Amorós, l'alinea definitivament entre les pensadores feministes. La confrontació «dona» i «filosofia» permet pensar reflexivament la confrontació «dona» «poder»; el vincle intermedi és el feminisme que, per força dels principis il·lustrats (d'igualtat i llibertat, humanitat, solidaritat, autonomia) ha de constituir-se en una teoria del poder i en una filosofia política, que reconegui a la dona la seva pròpia individualitat. I en la mesura en què el feminisme és, o pugui ser, també una ètica (cita a Celia Amorós), cal recordar si, i fins que punt, no està l'ètica realment fundada en la concepció de Trasímac i el poder ha de ser paradoxalment necessari perquè és possible l'ètica. El retrobament amb l'ètica es produeix amb el reconeixement de la individualitat de la dona; de la seva autonomia, del seu dret a alliberar-se de les denominacions i definicions genèriques i de la seva capacitat de pacte, d'intervenció en les decisions fundants de les relacions socials; en el moment en què la llibertat i la igualtat són reconegudes objectivament en l'àmbit de l'esfera pública (de la moralitat a l'eticitat, en el sentit de Hegel): «entrem en el nou nosaltres amb el mateix dret que vosaltres».