Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Turing, Alan Mathison»

De Wikisofia

m (bot: - construeix -amb altres científics- durant + construeix –amb altres científics– durant)
m (bot: - per decidir la + per a decidir la)
Línia 4: Línia 4:
 
|Cognom=Turing
 
|Cognom=Turing
 
}}
 
}}
Matemàtic anglès, nascut a Londres, els estudis del qual sobre [[lògica, història de la|lògica matemàtica]] li col·loquen –malgrat la seva curta vida– a l'altura de les grans renovadors en aquesta matèria. El seu estudi més important referent a això és ''On Computable Numbers'' [Sobre nombres computables], aparegut en 1937, amb el qual respon a la qüestió plantejada per [[Autor:Hilbert, David|Hilbert]] sobre si existeix un [[algorisme|algorisme]] capaç de determinar si un enunciat és [[decidibilitat|decidible]] –computable– en un sistema donat. La seva resposta a la qüestió, igualment negativa com la formulada una mica abans i independentment per [[Autor:Church, Alonzo|Alonzo Church]], és coneguda com [[tesi de Church-Turing|tesi de Church-Turing]] i al procediment ideal construït per Turing per demostrar-la, [[màquina de Turing|màquina de Turing]]; «algorisme» passa a significar el mateix que «computable», i «màquina de Turing» el mateix que «procediment algorítmic». Interessat pels computadors electrònics des del moment de la seva aparició, construeix –amb altres científics– durant la Segona Guerra Mundial el «Colossus», computador destinat a desxifrar codis secrets, i treballa després en computadors a la universitat de Manchester i en el National Physical Laboratory, on construeix el seu Automatic Computing Engine (ACE). En 1950 publica ''Computing machinery and Inteligence'', («Mind», 59, n. 236 [1950]) i publicat després en ''World of Mathematics IV'' (Nova York 1956), i traduït al castellà com ''Pot pensar una màquina? ''. L'experiment que suggereix dur a terme per decidir la qüestió rep el nom de «[[test de Turing]]».
+
Matemàtic anglès, nascut a Londres, els estudis del qual sobre [[lògica, història de la|lògica matemàtica]] li col·loquen –malgrat la seva curta vida– a l'altura de les grans renovadors en aquesta matèria. El seu estudi més important referent a això és ''On Computable Numbers'' [Sobre nombres computables], aparegut en 1937, amb el qual respon a la qüestió plantejada per [[Autor:Hilbert, David|Hilbert]] sobre si existeix un [[algorisme|algorisme]] capaç de determinar si un enunciat és [[decidibilitat|decidible]] –computable– en un sistema donat. La seva resposta a la qüestió, igualment negativa com la formulada una mica abans i independentment per [[Autor:Church, Alonzo|Alonzo Church]], és coneguda com [[tesi de Church-Turing|tesi de Church-Turing]] i al procediment ideal construït per Turing per demostrar-la, [[màquina de Turing|màquina de Turing]]; «algorisme» passa a significar el mateix que «computable», i «màquina de Turing» el mateix que «procediment algorítmic». Interessat pels computadors electrònics des del moment de la seva aparició, construeix –amb altres científics– durant la Segona Guerra Mundial el «Colossus», computador destinat a desxifrar codis secrets, i treballa després en computadors a la universitat de Manchester i en el National Physical Laboratory, on construeix el seu Automatic Computing Engine (ACE). En 1950 publica ''Computing machinery and Inteligence'', («Mind», 59, n. 236 [1950]) i publicat després en ''World of Mathematics IV'' (Nova York 1956), i traduït al castellà com ''Pot pensar una màquina? ''. L'experiment que suggereix dur a terme per a decidir la qüestió rep el nom de «[[test de Turing]]».
  
 
Els estudis lògic-matemàtics de Turing representen el fonament teòric de la ciència dels computadors.
 
Els estudis lògic-matemàtics de Turing representen el fonament teòric de la ciència dels computadors.

Revisió del 10:07, 13 oct 2017

Turing.gif

Avís: El títol a mostrar «Alan Mathison Turing» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Turing, Alan Mathison».

Matemàtic anglès, nascut a Londres, els estudis del qual sobre lògica matemàtica li col·loquen –malgrat la seva curta vida– a l'altura de les grans renovadors en aquesta matèria. El seu estudi més important referent a això és On Computable Numbers [Sobre nombres computables], aparegut en 1937, amb el qual respon a la qüestió plantejada per Hilbert sobre si existeix un algorisme capaç de determinar si un enunciat és decidible –computable– en un sistema donat. La seva resposta a la qüestió, igualment negativa com la formulada una mica abans i independentment per Alonzo Church, és coneguda com tesi de Church-Turing i al procediment ideal construït per Turing per demostrar-la, màquina de Turing; «algorisme» passa a significar el mateix que «computable», i «màquina de Turing» el mateix que «procediment algorítmic». Interessat pels computadors electrònics des del moment de la seva aparició, construeix –amb altres científics– durant la Segona Guerra Mundial el «Colossus», computador destinat a desxifrar codis secrets, i treballa després en computadors a la universitat de Manchester i en el National Physical Laboratory, on construeix el seu Automatic Computing Engine (ACE). En 1950 publica Computing machinery and Inteligence, («Mind», 59, n. 236 [1950]) i publicat després en World of Mathematics IV (Nova York 1956), i traduït al castellà com Pot pensar una màquina? . L'experiment que suggereix dur a terme per a decidir la qüestió rep el nom de «test de Turing».

Els estudis lògic-matemàtics de Turing representen el fonament teòric de la ciència dels computadors.


Referència bibliogràfica ↓
Cf. Pot pensar una màquina?, trad. de Computing Machinery and Intelligence, («Mind», 59 n. 236 [1950]), en «Teorema», València 1974, p. 11-12. També: Puede pensar una máquina?, en Turing, A. m., Putnam, H. i Davidson, D. (eds.), Mentes y máquinas, Tecnos, Madrid 1985, p. 15-60.