Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Trasímac»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "Calcedonia" a "Calcedònia")
m (bot: -no és una altra cosa que +no és altra cosa que)
 
(Hi ha 2 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren)
Línia 5: Línia 5:
 
<small>([[Grec::Θρασύμαχος]])</small>  
 
<small>([[Grec::Θρασύμαχος]])</small>  
  
Filòsof sofista grec. Va néixer a Calcedònia de Bitínia, colònia de Mègara en el Bòsfor. Amb prou feines es tenen dades sobre la seva cronologia, encara que es creu que va viure entre els anys 459 a 400 c. c. Va ser un genuí representant del corrent [[sofistes, els|sofista]] que va viatjar per diverses ciutats (entre elles Atenes) com a mestre de retòrica, encara que també es va ocupar d'estudis d'ètica, sent coneguda, a través de [[Autor:Plató|Plató]] (que el cita en el ''Fedre, ''en el ''Gòrgies'' i en la ''República''), la seva concepció de la justícia. Segons certa tradició, que sembla falsa, es va suïcidar. Trasímac remarcava la taxativa oposició entre [[physis|''physis'']] ([[Grec::φύσις]], naturalesa) i [[nomos|''nomos'']] ([[Grec::νόμος]], costums), el fonament dels quals és la mera [[naturalesa i convenció|convenció]]. Segons la posició que Plató li fa defensar en la ''República,'' Trasímac concebia que solament la llei del més fort és natural («el just no és una altra cosa que el que convé al més fort», ''República, ''338c), i que les lleis humanes són meres convencions destinades a impedir que els millors i més forts puguin prevaler. A més, sustentava que els governs governen només per al seu propi engrandiment, i allò que determinen com a justícia és solament la submissió a unes lleis que han establert per afavorir els seus interessos. Però, segons la naturalesa, la justícia és en realitat que el més fort domini al més feble i segueixi les seves pròpies inclinacions, i això succeeix quan algú realment fort aconsegueix trencar la convenció, contravé les lleis instituïdes i instaura unes altres. Llavors ell és qui marca la llei. D'aquí la famosa sentència de Trasímac:
+
Filòsof sofista grec. Va néixer a Calcedònia de Bitínia, colònia de Mègara en el Bòsfor. Amb prou feines es tenen dades sobre la seva cronologia, encara que es creu que va viure entre els anys 459 a 400 c. c. Va ser un genuí representant del corrent [[sofistes, els|sofista]] que va viatjar per diverses ciutats (entre elles Atenes) com a mestre de retòrica, encara que també es va ocupar d'estudis d'ètica, sent coneguda, a través de [[Autor:Plató|Plató]] (que el cita en el ''Fedre, ''en el ''Gòrgies'' i en la ''República''), la seva concepció de la justícia. Segons certa tradició, que sembla falsa, es va suïcidar. Trasímac remarcava la taxativa oposició entre [[physis|''physis'']] ([[Grec::φύσις]], naturalesa) i [[nomos|''nomos'']] ([[Grec::νόμος]], costums), el fonament dels quals és la mera [[naturalesa i convenció|convenció]]. Segons la posició que Plató li fa defensar en la ''República,'' Trasímac concebia que solament la llei del més fort és natural («el just no és altra cosa que el que convé al més fort», ''República, ''338c), i que les lleis humanes són meres convencions destinades a impedir que els millors i més forts puguin prevaler. A més, sostenia que els governs governen només per al seu propi engrandiment, i allò que determinen com a justícia és solament la submissió a unes lleis que han establert per a afavorir els seus interessos. Però, segons la naturalesa, la justícia és en realitat que el més fort domini al més feble i segueixi les seves pròpies inclinacions, i això succeeix quan algú realment fort aconsegueix trencar la convenció, contravé les lleis instituïdes i instaura unes altres. Llavors ell és qui marca la llei. D'aquí la famosa sentència de Trasímac:
  
 
<center>«La traïció mai prospera. Per què? Perquè si prospera ja ningú l'anomenarà traïció».</center>
 
<center>«La traïció mai prospera. Per què? Perquè si prospera ja ningú l'anomenarà traïció».</center>

Revisió de 12:21, 7 feb 2018

Trasimaco.jpg

(Θρασύμαχος)

Filòsof sofista grec. Va néixer a Calcedònia de Bitínia, colònia de Mègara en el Bòsfor. Amb prou feines es tenen dades sobre la seva cronologia, encara que es creu que va viure entre els anys 459 a 400 c. c. Va ser un genuí representant del corrent sofista que va viatjar per diverses ciutats (entre elles Atenes) com a mestre de retòrica, encara que també es va ocupar d'estudis d'ètica, sent coneguda, a través de Plató (que el cita en el Fedre, en el Gòrgies i en la República), la seva concepció de la justícia. Segons certa tradició, que sembla falsa, es va suïcidar. Trasímac remarcava la taxativa oposició entre physis (φύσις, naturalesa) i nomos (νόμος, costums), el fonament dels quals és la mera convenció. Segons la posició que Plató li fa defensar en la República, Trasímac concebia que solament la llei del més fort és natural («el just no és altra cosa que el que convé al més fort», República, 338c), i que les lleis humanes són meres convencions destinades a impedir que els millors i més forts puguin prevaler. A més, sostenia que els governs governen només per al seu propi engrandiment, i allò que determinen com a justícia és solament la submissió a unes lleis que han establert per a afavorir els seus interessos. Però, segons la naturalesa, la justícia és en realitat que el més fort domini al més feble i segueixi les seves pròpies inclinacions, i això succeeix quan algú realment fort aconsegueix trencar la convenció, contravé les lleis instituïdes i instaura unes altres. Llavors ell és qui marca la llei. D'aquí la famosa sentència de Trasímac:

«La traïció mai prospera. Per què? Perquè si prospera ja ningú l'anomenarà traïció».