Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Trasímac»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=Trasímaco }} <small>(Grec::Θρασύμαχος)</small> Filòsof sofista grec. Va néixer a Calcedonia de Bitinia, colònia de...».)
 
Línia 5: Línia 5:
 
<small>([[Grec::Θρασύμαχος]])</small>  
 
<small>([[Grec::Θρασύμαχος]])</small>  
  
Filòsof sofista grec. Va néixer a Calcedonia de Bitinia, colònia de Mègara en el Bósforo. Amb prou feines es tenen dades sobre la seva cronologia, encara que es creu que va viure entre els anys 459 a 400 c. c. Va ser un genuí representant del corrent [[sofistes, els|sofista]] que va viatjar per diverses ciutats (entre elles Atenes) com a mestre de retòrica, encara que també es va ocupar d'estudis d'ètica, sent coneguda, a través de [[Autor:Plató|Plató]] (que li cita en el ''Fedro, ''en el ''Gòrgies'' i en la ''República''), la seva concepció de la justícia. Segons certa tradició, que sembla falsa, es va suïcidar. Trasímaco remarcava la taxativa oposició entre [[physis|''physis'']] ([[Grec::φύσις]], naturalesa) i [[nomos|''nomos'']] ([[Grec::νόμος]], costums), el fonament dels quals és la mera [[naturalesa i convenció|convenció]]. Segons la posició que Plató li fa defensar en la ''República,'' Trasímaco concebia que solament la llei del més fort és natural («el just no és una altra cosa que el que convé al més fort», ''República, ''338c), i que les lleis humanes són meres convencions destinades a impedir que els millors i més forts puguin prevaler. A més, sustentava que els governs governen només per al seu propi engrandecimiento, i allò que determinen com a justícia és solament la submissió a unes lleis que han establert per afavorir els seus interessos. Però, segons la naturalesa, la justícia és en realitat que el més fort domini al més feble i segueixi les seves pròpies inclinacions, i això succeeix quan algú realment fort aconsegueix trencar la convenció, contravé les lleis instituïdes i instaura unes altres. Llavors ell és qui marca la llei. D'aquí la famosa sentència de Trasímaco:
+
Filòsof sofista grec. Va néixer a Calcedònia de Bitínia, colònia de Mègara en el Bòsfor. Amb prou feines es tenen dades sobre la seva cronologia, encara que es creu que va viure entre els anys 459 a 400 c. c. Va ser un genuí representant del corrent [[sofistes, els|sofista]] que va viatjar per diverses ciutats (entre elles Atenes) com a mestre de retòrica, encara que també es va ocupar d'estudis d'ètica, sent coneguda, a través de [[Autor:Plató|Plató]] (que li cita en el ''Fedro, ''en el ''Gòrgies'' i en la ''República''), la seva concepció de la justícia. Segons certa tradició, que sembla falsa, es va suïcidar. Trasímaco remarcava la taxativa oposició entre [[physis|''physis'']] ([[Grec::φύσις]], naturalesa) i [[nomos|''nomos'']] ([[Grec::νόμος]], costums), el fonament dels quals és la mera [[naturalesa i convenció|convenció]]. Segons la posició que Plató li fa defensar en la ''República,'' Trasímaco concebia que solament la llei del més fort és natural («el just no és una altra cosa que el que convé al més fort», ''República, ''338c), i que les lleis humanes són meres convencions destinades a impedir que els millors i més forts puguin prevaler. A més, sustentava que els governs governen només per al seu propi engrandiment, i allò que determinen com a justícia és solament la submissió a unes lleis que han establert per afavorir els seus interessos. Però, segons la naturalesa, la justícia és en realitat que el més fort domini al més feble i segueixi les seves pròpies inclinacions, i això succeeix quan algú realment fort aconsegueix trencar la convenció, contravé les lleis instituïdes i instaura unes altres. Llavors ell és qui marca la llei. D'aquí la famosa sentència de Trasímac:
  
<center>«La traïció mai prospera. Per què? Perquè si prospera ja ningú la cridarà traïció».</center>
+
<center>«La traïció mai prospera. Per què? Perquè si prospera ja ningú l'anomenarà traïció».</center>
 
{{ImatgePrincipal
 
{{ImatgePrincipal
 
|Imatge=Trasimaco.jpg
 
|Imatge=Trasimaco.jpg

Revisió del 22:38, 8 març 2015

Trasimaco.jpg

Avís: El títol a mostrar «Trasímaco» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Trasímac». (Θρασύμαχος)

Filòsof sofista grec. Va néixer a Calcedònia de Bitínia, colònia de Mègara en el Bòsfor. Amb prou feines es tenen dades sobre la seva cronologia, encara que es creu que va viure entre els anys 459 a 400 c. c. Va ser un genuí representant del corrent sofista que va viatjar per diverses ciutats (entre elles Atenes) com a mestre de retòrica, encara que també es va ocupar d'estudis d'ètica, sent coneguda, a través de Plató (que li cita en el Fedro, en el Gòrgies i en la República), la seva concepció de la justícia. Segons certa tradició, que sembla falsa, es va suïcidar. Trasímaco remarcava la taxativa oposició entre physis (φύσις, naturalesa) i nomos (νόμος, costums), el fonament dels quals és la mera convenció. Segons la posició que Plató li fa defensar en la República, Trasímaco concebia que solament la llei del més fort és natural («el just no és una altra cosa que el que convé al més fort», República, 338c), i que les lleis humanes són meres convencions destinades a impedir que els millors i més forts puguin prevaler. A més, sustentava que els governs governen només per al seu propi engrandiment, i allò que determinen com a justícia és solament la submissió a unes lleis que han establert per afavorir els seus interessos. Però, segons la naturalesa, la justícia és en realitat que el més fort domini al més feble i segueixi les seves pròpies inclinacions, i això succeeix quan algú realment fort aconsegueix trencar la convenció, contravé les lleis instituïdes i instaura unes altres. Llavors ell és qui marca la llei. D'aquí la famosa sentència de Trasímac:

«La traïció mai prospera. Per què? Perquè si prospera ja ningú l'anomenarà traïció».