Ramon Sibiuda

(Nom castellanitzat: Raimundo Sabunde)

(Nom afrancesat: Raimond de Sebond)

Filòsof nascut a Barcelona cap al 1436. Va ser professor a la universitat de Tolosa de Llenguadoc des de 1434 fins a la seva mort, on va ensenyar arts, medicina, teologia i dret canònic.

Encara que partia de la tradició agustiniana i va estar influenciat per Anselm d'Aosta (arquebisbe de Canterbury), Bernardo de Claraval i Joan Fidanza (sant Buenaventura), va intentar elaborar una filosofia de la religíón, més que una religió filosòfica o teologia natural. En cert sentit va voler també conjuminar la filosofia de Ramon Llull amb la de Nicolau de Cusa, i Va intentar enquadrar les idees medievals en el marc innovador de les tendències humanistes a través d'una harmonització de la raó i la fe, partint de la tesi segons la qual l'observació de la naturalesa permet per si mateixa arribar al coneixement de les veritats revelades, sense necessitat de recórrer a les Escriptures. Va atacar la filosofia escolàstica pel seu excessiu ús del principi d'autoritat.

El seu pensament va tenir una gran influència durant els segles XV al XVII. Va ser comentat per Pico della Mirandola i va influir decisivament en Montaigne, qui va traduir les seves obres i va dedicar la segona part dels seus Assajos a elaborar una Apologia de Raimond de Sebond. Pascal va trobar en les obres de Sibiuda la inspiració de la seva pari (aposta). El Concili de Trento va condemnar les seves obres en considerar-les excessivament naturalistes. L'obra principal de Sibiuda és la seva Scientia libri creaturarum seu nature seu liber d'homine, conegut també com Theologia naturalis seu liber creaturarum, que va ser resumit per Pierre Dorland amb el títol Viola Animae i adaptat per Joan Amorós Commeni en 1661, com Oculus fidei.