Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Roscelin»

De Wikisofia

m (bot: - nominalisme, -precisarà després Abelard-, + nominalisme, –precisarà després Abelard–,)
m (bot: - el nominalisme, –precisarà + el nominalisme –precisarà)
Línia 3: Línia 3:
 
|Nom=Roscelin
 
|Nom=Roscelin
 
}}
 
}}
Filòsof i teòleg escolàstic francès, nascut a Compiègne. Mestre d'[[Autor:Abelard, Pere|Abelard]] i iniciador, en la [[universals, disputa dels|disputa dels universals]], de la postura denominada [[nominalisme|nominalisme]], directament oposada al [[realisme|realisme]]. Segons el nominalisme, –precisarà després Abelard–, a l'universal, o idea universal, no li correspon una altra [[real|realitat]] que la dels individus al fet que s'aplica: «humanitat», «home» no tenen més realitat que la dels individus als quals anomenem «home» i la de l'''emissió fonètica ''(en llatí, ''flatus vocis'') amb què es pronuncia el nom (''nomen''). Els universals són, per tant, noms. Roscelin va destacar el valor de l'universal com a «emissió de veu».
+
Filòsof i teòleg escolàstic francès, nascut a Compiègne. Mestre d'[[Autor:Abelard, Pere|Abelard]] i iniciador, en la [[universals, disputa dels|disputa dels universals]], de la postura denominada [[nominalisme|nominalisme]], directament oposada al [[realisme|realisme]]. Segons el nominalisme –precisarà després Abelard–, a l'universal, o idea universal, no li correspon una altra [[real|realitat]] que la dels individus al fet que s'aplica: «humanitat», «home» no tenen més realitat que la dels individus als quals anomenem «home» i la de l'''emissió fonètica ''(en llatí, ''flatus vocis'') amb què es pronuncia el nom (''nomen''). Els universals són, per tant, noms. Roscelin va destacar el valor de l'universal com a «emissió de veu».
  
 
Va aplicar aquesta teoria a qüestions teològiques, com la Trinitat, sonant la seva afirmació com si digués que hi ha tres déus. El concili de Soissons li va obligar a abjurar del que va considerar el seu error.
 
Va aplicar aquesta teoria a qüestions teològiques, com la Trinitat, sonant la seva afirmació com si digués que hi ha tres déus. El concili de Soissons li va obligar a abjurar del que va considerar el seu error.

Revisió del 17:03, 1 nov 2017

CatedralChartres.jpg

Filòsof i teòleg escolàstic francès, nascut a Compiègne. Mestre d'Abelard i iniciador, en la disputa dels universals, de la postura denominada nominalisme, directament oposada al realisme. Segons el nominalisme –precisarà després Abelard–, a l'universal, o idea universal, no li correspon una altra realitat que la dels individus al fet que s'aplica: «humanitat», «home» no tenen més realitat que la dels individus als quals anomenem «home» i la de l'emissió fonètica (en llatí, flatus vocis) amb què es pronuncia el nom (nomen). Els universals són, per tant, noms. Roscelin va destacar el valor de l'universal com a «emissió de veu».

Va aplicar aquesta teoria a qüestions teològiques, com la Trinitat, sonant la seva afirmació com si digués que hi ha tres déus. El concili de Soissons li va obligar a abjurar del que va considerar el seu error.