Diferència entre revisions de la pàgina «Paneci de Rodes»
De Wikisofia
m (bot: - per succeir a + per a succeir a) |
m (bot: - seves nombrosos obres, + seves nombroses obres,) |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
Filòsof grec [[estoïcisme|estoic]]. Va néixer a Rodes, però es va educar a Atenes amb l'estoic Diògenes de Seleucia i, posteriorment, va viure uns deu anys a Roma, però va tornar a Atenes per a succeir a Antípatro de Tars com a director de la [[Stoa|''Stoa'']]. Allí va tenir com a deixeble a [[Autor:Posidoni|Posidoni d'Apamea]], i tots dos són considerats els màxims representants de l'anomenat estoïcisme mitjà. En aquest corrent es van prosseguir les tesis estoiques però fortament marcades per l'[[eclecticisme|eclecticisme]], incorporant tesi [[platonisme|platòniques]] i [[aristotelisme|aristotèliques]], alhora que van disminuir el rigorisme ètic anterior i van donar menor importància a les investigacions lògiques. Paneci va abandonar la tesi estoica del [[Autor:Nietzsche, Friedrich|etern retorn]] i de l'[[ecpírosi|''ecpírosi'']] ([[Grec::ἐϰπύροσις]]), i va abraçar la tesi aristotèlica de l'eternitat del món. | Filòsof grec [[estoïcisme|estoic]]. Va néixer a Rodes, però es va educar a Atenes amb l'estoic Diògenes de Seleucia i, posteriorment, va viure uns deu anys a Roma, però va tornar a Atenes per a succeir a Antípatro de Tars com a director de la [[Stoa|''Stoa'']]. Allí va tenir com a deixeble a [[Autor:Posidoni|Posidoni d'Apamea]], i tots dos són considerats els màxims representants de l'anomenat estoïcisme mitjà. En aquest corrent es van prosseguir les tesis estoiques però fortament marcades per l'[[eclecticisme|eclecticisme]], incorporant tesi [[platonisme|platòniques]] i [[aristotelisme|aristotèliques]], alhora que van disminuir el rigorisme ètic anterior i van donar menor importància a les investigacions lògiques. Paneci va abandonar la tesi estoica del [[Autor:Nietzsche, Friedrich|etern retorn]] i de l'[[ecpírosi|''ecpírosi'']] ([[Grec::ἐϰπύροσις]]), i va abraçar la tesi aristotèlica de l'eternitat del món. | ||
| − | No es conserven les seves | + | No es conserven les seves nombroses obres, encara que van tenir gran influència escrits com: ''Sobre la providència'' i ''Sobre el deure,'' obra en què va exercir gran influència sobre [[Autor:Ciceró, Marc Tul·li|Ciceró]]. |
{{So}} | {{So}} | ||
Revisió del 08:34, 19 oct 2017
Filòsof grec estoic. Va néixer a Rodes, però es va educar a Atenes amb l'estoic Diògenes de Seleucia i, posteriorment, va viure uns deu anys a Roma, però va tornar a Atenes per a succeir a Antípatro de Tars com a director de la Stoa. Allí va tenir com a deixeble a Posidoni d'Apamea, i tots dos són considerats els màxims representants de l'anomenat estoïcisme mitjà. En aquest corrent es van prosseguir les tesis estoiques però fortament marcades per l'eclecticisme, incorporant tesi platòniques i aristotèliques, alhora que van disminuir el rigorisme ètic anterior i van donar menor importància a les investigacions lògiques. Paneci va abandonar la tesi estoica del etern retorn i de l'ecpírosi (ἐϰπύροσις), i va abraçar la tesi aristotèlica de l'eternitat del món.
No es conserven les seves nombroses obres, encara que van tenir gran influència escrits com: Sobre la providència i Sobre el deure, obra en què va exercir gran influència sobre Ciceró.