Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Merton, Robert King»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=Robert King |Cognom=Merton }} Sociòleg nord-americà, nascut a Filadèlfia en 1910, deixeble de Autor:Parsons, Talcott|Talcott Parso...».)
 
m (bot: -universitat de Columbia +Universitat de Colúmbia)
 
(8 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra)
Línia 4: Línia 4:
 
|Cognom=Merton
 
|Cognom=Merton
 
}}
 
}}
Sociòleg nord-americà, nascut a Filadèlfia en 1910, deixeble de [[Autor:Parsons, Talcott|Talcott Parsons]] i representant principal del [[funcionalisme|funcionalisme]] sociològic, ha estat professor a la universitat de Columbia i fundador de la denominada escola de Columbia o mertoniana. Deu la seva fama inicial a la seva tesi de doctorat sobre ''Ciència, tecnologia i societat en l'Anglaterra del s. XVII'' (1938), en la qual, seguint plantejaments de [[Autor:Weber, Max|Weber]], sosté una relació intrínseca i directa entre l'activitat científica del s. XVII i els factors socials, inclòs el puritanisme protestant. Aquesta obra desenvolupa una de les postures clàssiques de la denominada de la [[coneixement, sociologia de el|sociologia del coneixement]] en general i d'una filosofia de la ciència orientada segons els supòsits epistemològics de [[Autor:Kuhn, Thomas Samuel|Th. Kuhn]]. La seva obra sociològica més important és ''Teoria i estructura socials ''(1949), i és autor, a més, d'investigacions sociològiques empíriques sobre diversos temes: mitjans de comunicació, burocràcia, etc.
+
Sociòleg nord-americà, nascut a Filadèlfia en 1910, deixeble de [[Autor:Parsons, Talcott|Talcott Parsons]] i representant principal del [[funcionalisme|funcionalisme]] sociològic, ha estat professor a la Universitat de Colúmbia i fundador de la denominada escola de Columbia o mertoniana. Va morir a Nova York el 23 de febrer de 2003.
 +
 
 +
Deu la seva fama inicial a la seva tesi de doctorat sobre ''Ciència, tecnologia i societat en l'Anglaterra del s. XVII'' (1938), en la qual, seguint plantejaments de [[Autor:Weber, Max|Weber]], sosté una relació intrínseca i directa entre l'activitat científica del s. XVII i els factors socials, inclòs el puritanisme protestant. Aquesta obra desenvolupa una de les postures clàssiques de la denominada [[coneixement, sociologia del|sociologia del coneixement]] en general i d'una filosofia de la ciència orientada segons els supòsits epistemològics de [[Autor:Kuhn, Thomas Samuel|Th. Kuhn]]. La seva obra sociològica més important és ''Teoria i estructura socials ''(1949), i és autor, a més, d'investigacions sociològiques empíriques sobre diversos temes: mitjans de comunicació, burocràcia, etc.
  
 
És considerat el fundador de la [[sociologia de la ciència|sociologia de la ciència]].
 
És considerat el fundador de la [[sociologia de la ciència|sociologia de la ciència]].
 
+
{{ImatgePrincipal
 +
|Imatge=MertonAutor.jpg
 +
}}
 
{{So}}
 
{{So}}
 
{{Esdeveniment
 
{{Esdeveniment

Revisió de 15:50, 10 abr 2017

MertonAutor.jpg

Avís: El títol a mostrar «Robert King Merton» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Merton, Robert King».

Sociòleg nord-americà, nascut a Filadèlfia en 1910, deixeble de Talcott Parsons i representant principal del funcionalisme sociològic, ha estat professor a la Universitat de Colúmbia i fundador de la denominada escola de Columbia o mertoniana. Va morir a Nova York el 23 de febrer de 2003.

Deu la seva fama inicial a la seva tesi de doctorat sobre Ciència, tecnologia i societat en l'Anglaterra del s. XVII (1938), en la qual, seguint plantejaments de Weber, sosté una relació intrínseca i directa entre l'activitat científica del s. XVII i els factors socials, inclòs el puritanisme protestant. Aquesta obra desenvolupa una de les postures clàssiques de la denominada sociologia del coneixement en general i d'una filosofia de la ciència orientada segons els supòsits epistemològics de Th. Kuhn. La seva obra sociològica més important és Teoria i estructura socials (1949), i és autor, a més, d'investigacions sociològiques empíriques sobre diversos temes: mitjans de comunicació, burocràcia, etc.

És considerat el fundador de la sociologia de la ciència.