Accions

Autor

Ernst Mach

De Wikisofia

La revisió el 23:20, 4 març 2015 per Jorcor (discussió | contribucions) (Text de reemplaçament - "[[substancia" a "[[substància")
Mach3.gif

Avís: El títol a mostrar «Ernst Mach» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Mach, Ernst».

Filòsof i físic austríac, nascut a Turas, Moravia, professor de matemàtiques en Graz, de física a Praga i d'història i teoria de la ciència a Viena. Enemic de la divisió del coneixement en especialitats separades -el seu ideal era el que després es va anomenar el «ideal de la ciència unificada»-, va conrear molt diversos camps del coneixement, però especialment la història de la ciència. Influït molt directament pel fenomenisme de Berkeley i per Hume, va desenvolupar una filosofia positivista, empirista i antimetafísica, que rep el nom de «sensacionalisme», perquè anomena a les unitats últimes del coneixement «sensacions» o «elements», equivalents a les «idees» i «impressions» dels empiristes clàssics; tot quant percebem del món són sensacions: «el món està format per les nostres sensacions», postura reducible al[epis5orz.htm empiriocriticisme] d'Avenarius. Des d'aquest punt de vista, les ciències s'unifiquen, perquè totes tenen per objecte les mateixes sensacions; només canvia l'orientació de l'estudi. També les lleis científiques tenen per objecte les sensacions; una llei determina justament relacions entre sensacions. El valor de les hipòtesis i teories està en què són descripcions de fenòmens i, en la mesura del possible, a ser-ho d'una manera quantitativa; manquen de sentit explicatiu, però posseeixen sentit predictiu: no adonen d'una realitat, prediuen un fenomen. Desapareixen així de la ciència conceptes com causa o substància; no corresponen, efectivament, a cap sensació. La ciència té en general la missió d'economitzar experiències, reproduint-les i anticipant-les en el pensament: economia del pensament.

Tal absència d'objectivitat en el coneixement científic va ser l'ocasió de la crítica de Lenin a la seva filosofia, amb l'obra Materialisme i empiriocriticisme (1909).

És considerat un antecessor de les teories del Cercle de Viena.