Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Mach, Ernst»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=Ernst |Cognom=Mach }} Filòsof i físic austríac, nascut a Turas, Moravia, professor de matemàtiques en Graz, de física a Praga i d'...».)
 
m (Text de reemplaçament - "[[substancia" a "[[substància")
Línia 4: Línia 4:
 
|Cognom=Mach
 
|Cognom=Mach
 
}}
 
}}
Filòsof i físic austríac, nascut a Turas, Moravia, professor de matemàtiques en Graz, de física a Praga i d'història i teoria de la ciència a Viena. Enemic de la divisió del [[coneixement|coneixement]] en especialitats separades -el seu ideal era el que després es va anomenar el «ideal de la [[ciència unificada|ciència unificada]]»-, va conrear molt diversos camps del coneixement, però especialment la història de la ciència. Influït molt directament pel fenomenisme de [[Autor:Berkeley, George|Berkeley]] i per [[Autor:Hume, David|Hume]], va desenvolupar una filosofia positivista, empirista i antimetafísica, que rep el nom de «sensacionalisme», perquè anomena a les unitats últimes del coneixement «sensacions» o «elements», equivalents a les «idees» i «impressions» dels [[empirisme|empiristes]] clàssics; tot quant percebem del món són [[sensació|sensacions]]: «el món està format per les nostres sensacions», postura reducible al[epis5orz.htm  empiriocriticisme] d'[[Autor:Avenarius, Richard|Avenarius]]. Des d'aquest punt de vista, les ciències s'unifiquen, perquè totes tenen per objecte les mateixes sensacions; només canvia l'orientació de l'estudi. També les lleis científiques tenen per objecte les sensacions; una [[llei|llei]] determina justament relacions entre sensacions. El valor de les [[hipòtesis|hipòtesis]] i [[teoria|teories]] està en què són descripcions de [[fenomen|fenòmens]] i, en la mesura del possible, a ser-ho d'una manera quantitativa; manquen de sentit [[explicació|explicatiu]], però posseeixen sentit [[predicció|predictiu]]: no adonen d'una realitat, prediuen un fenomen. Desapareixen així de la ciència conceptes com [[causa|causa]] o [[substancia|substància]]; no corresponen, efectivament, a cap sensació. La ciència té en general la missió d'economitzar experiències, reproduint-les i anticipant-les en el pensament: [[economia del pensament|economia del pensament]].
+
Filòsof i físic austríac, nascut a Turas, Moravia, professor de matemàtiques en Graz, de física a Praga i d'història i teoria de la ciència a Viena. Enemic de la divisió del [[coneixement|coneixement]] en especialitats separades -el seu ideal era el que després es va anomenar el «ideal de la [[ciència unificada|ciència unificada]]»-, va conrear molt diversos camps del coneixement, però especialment la història de la ciència. Influït molt directament pel fenomenisme de [[Autor:Berkeley, George|Berkeley]] i per [[Autor:Hume, David|Hume]], va desenvolupar una filosofia positivista, empirista i antimetafísica, que rep el nom de «sensacionalisme», perquè anomena a les unitats últimes del coneixement «sensacions» o «elements», equivalents a les «idees» i «impressions» dels [[empirisme|empiristes]] clàssics; tot quant percebem del món són [[sensació|sensacions]]: «el món està format per les nostres sensacions», postura reducible al[epis5orz.htm  empiriocriticisme] d'[[Autor:Avenarius, Richard|Avenarius]]. Des d'aquest punt de vista, les ciències s'unifiquen, perquè totes tenen per objecte les mateixes sensacions; només canvia l'orientació de l'estudi. També les lleis científiques tenen per objecte les sensacions; una [[llei|llei]] determina justament relacions entre sensacions. El valor de les [[hipòtesis|hipòtesis]] i [[teoria|teories]] està en què són descripcions de [[fenomen|fenòmens]] i, en la mesura del possible, a ser-ho d'una manera quantitativa; manquen de sentit [[explicació|explicatiu]], però posseeixen sentit [[predicció|predictiu]]: no adonen d'una realitat, prediuen un fenomen. Desapareixen així de la ciència conceptes com [[causa|causa]] o [[substància|substància]]; no corresponen, efectivament, a cap sensació. La ciència té en general la missió d'economitzar experiències, reproduint-les i anticipant-les en el pensament: [[economia del pensament|economia del pensament]].
  
 
Tal absència d'[[objectivitat|objectivitat]] en el coneixement científic va ser l'ocasió de la crítica de [[Autor:Lenin, Vladimir Ilitch Ulianov|Lenin]] a la seva filosofia, amb l'obra ''Materialisme i empiriocriticisme ''(1909).
 
Tal absència d'[[objectivitat|objectivitat]] en el coneixement científic va ser l'ocasió de la crítica de [[Autor:Lenin, Vladimir Ilitch Ulianov|Lenin]] a la seva filosofia, amb l'obra ''Materialisme i empiriocriticisme ''(1909).

Revisió del 23:20, 4 març 2015

Mach3.gif

Avís: El títol a mostrar «Ernst Mach» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Mach, Ernst».

Filòsof i físic austríac, nascut a Turas, Moravia, professor de matemàtiques en Graz, de física a Praga i d'història i teoria de la ciència a Viena. Enemic de la divisió del coneixement en especialitats separades -el seu ideal era el que després es va anomenar el «ideal de la ciència unificada»-, va conrear molt diversos camps del coneixement, però especialment la història de la ciència. Influït molt directament pel fenomenisme de Berkeley i per Hume, va desenvolupar una filosofia positivista, empirista i antimetafísica, que rep el nom de «sensacionalisme», perquè anomena a les unitats últimes del coneixement «sensacions» o «elements», equivalents a les «idees» i «impressions» dels empiristes clàssics; tot quant percebem del món són sensacions: «el món està format per les nostres sensacions», postura reducible al[epis5orz.htm empiriocriticisme] d'Avenarius. Des d'aquest punt de vista, les ciències s'unifiquen, perquè totes tenen per objecte les mateixes sensacions; només canvia l'orientació de l'estudi. També les lleis científiques tenen per objecte les sensacions; una llei determina justament relacions entre sensacions. El valor de les hipòtesis i teories està en què són descripcions de fenòmens i, en la mesura del possible, a ser-ho d'una manera quantitativa; manquen de sentit explicatiu, però posseeixen sentit predictiu: no adonen d'una realitat, prediuen un fenomen. Desapareixen així de la ciència conceptes com causa o substància; no corresponen, efectivament, a cap sensació. La ciència té en general la missió d'economitzar experiències, reproduint-les i anticipant-les en el pensament: economia del pensament.

Tal absència d'objectivitat en el coneixement científic va ser l'ocasió de la crítica de Lenin a la seva filosofia, amb l'obra Materialisme i empiriocriticisme (1909).

És considerat un antecessor de les teories del Cercle de Viena.