Vladimir Ilitch Ulianov Lenin

Polític revolucionari i pensador marxista rus. Va néixer a Simbirsk i va morir en Gorki. Va estudiar dret a Sant Petersburg i ja des de la seva època d'estudiant va estar fortament influenciat pel marxisme, especialment per l'obra del marxista rus Plekhánov. Es va oposar a les doctrines populistes i anarquistes que dominaven entre l'esquerra russa, entre els quals s'explicava el seu propi germà, que va preparar un atemptat contra el Tsar. A causa de les seves idees i activitats revolucionàries va haver d'exiliar-se, vivint gran part de la seva vida com a refugiat polític. En 1912 va radicalitzar les tesis del partit socialista al que estava afiliat i va provocar una escissió que va donar lloc al partit comunista denominat bolxevic. Oposat al parlamentarisme burgès, propugnava la insurrecció armada per portar la classe obrera al poder. Va dirigir des de l'exili el moviment revolucionari rus, tant a través del partit bolxevic, com a través del seu periòdic «Iskra», i va fundar la Tercera Internacional. En 1917, en plena primera guerra mundial, torna a Rússia i esclata la revolució que va originar el nou Estat Soviètic. Va dirigir el govern del nou Estat fins a la seva mort, i en documents privats va assenyalar el perill que representava Stalin com a governant.

Va desenvolupar les tesis de Marx i Engels aplicades a la situació d'un país endarrerit com era Rússia, la qual cosa comportava una interpretació diferent a l'elaborada per Marx, qui preveia la possibilitat d'una revolució proletària en països altament industrialitzats. Es va oposar a les tesis dels quals anomenava revisionistes i, des de la perspectiva de la filosofia, va estudiar (en els Quaderns filosòfics) les arrels hegelianes del marxisme i les característiques de la dialèctica; va defensar un acusat realisme epistemològic i es va oposar a les concepcions de l'empiriocriticisme de Mach i Avenarius per considerar que la concepció convencionalista de la ciència que aquests autors sostenien (és a dir, la tesi segons la qual la ciència no és una descripció del real, sinó una convenció expressada en un simbolisme) és una mistificació burgesa de la realitat (Materialisme i empiriocriticisme, 1909). Per la mateixa raó va insistir en la lluita contra les conviccions religioses, seguint la tesi marxista que considera que «la religió és l'opi del poble», raó per la qual va advocar per un ateisme militant. També va desenvolupar l'estudi econòmic del capitalisme en la seva obra titulada L'imperialisme, estadi superior del capitalisme, (1916). Va radicalitzar les postures de Marx, referents a la dictadura del proletariat, i va elaborar la teoria del partit dirigent, concebut com a instrument de la revolució i avantguarda de la classe obrera, tesi que va exposar fonamentalment en la seva obra titulada Què fer? (1902), així com la teoria de l'Estat i de la dictadura del proletariat que va desenvolupar en L'Estat i la revolució (1917).