Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Juana Inés de la Cruz, sor»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - " la hi " a " se la ")
m (bot: -hispà-mexicana +hispanomexicana)
 
(10 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 2: Línia 2:
 
{{Autor
 
{{Autor
 
|Nom=Juana Inés
 
|Nom=Juana Inés
|Cognom=de la Creu, sor
+
|Cognom=de la Cruz, sor
 
}}
 
}}
Escriptora mexicana, erudita, poetisa i filòsofa, va néixer a l'alquería de San Miguel Nepatnla, de la jurisdicció d'Amecameca, en el si d'una família noble hispà-mexicana. De petita va donar mostres de gran enginy que va tenir interès a conrear freqüentant la biblioteca del seu avi; es diu que va aprendre llatí en només 20 lliçons; aquest afany de saber la va acompanyar tota la seva vida. Traslladada a la ciutat de Mèxic, es va convertir en dama d'honor de la Virreina. En 1667, als setze anys d'edat, havent de triar entre el matrimoni i l'estat religiós, els únics camins possibles segons els costums del lloc i l'època, abandona la cort, on era dama d'honor de la virreina, i ingressa primer en les Carmelites Descalces i, després, amb el nom de Sor Juana Inés de la Creu, en les Germanes Jerónimas, de costums menys severs, on aconsegueix conciliar la seva dedicació a l'estudi i a la lectura amb la vida religiosa. No obstant això, aquest tipus de vida, lliurada a l'activitat intel·lectual en el convent, no era del grat de la comunitat de religioses ni dels seus confessors; la seva doble condició de religiosa i dona culta va ser durament criticada pels clergues i, sobretot, per les autoritats eclesiàstiques, geloses del reconeixement que li tributen el virrey la seva esposa.
+
Escriptora mexicana, erudita, poetisa i filòsofa, va néixer a l'alqueria de San Miguel Nepatnla, de la jurisdicció d'Amecameca, en el si d'una família noble hispanomexicana. De petita va donar mostres de gran enginy que va tenir interès a conrear freqüentant la biblioteca del seu avi; es diu que va aprendre llatí en només 20 lliçons; aquest afany de saber la va acompanyar tota la seva vida. Traslladada a la ciutat de Mèxic, es va convertir en dama d'honor de la Virreina. En 1667, a setze anys, havent de triar entre el matrimoni i l'estat religiós, els únics camins possibles segons els costums del lloc i l'època, abandona la cort, on era dama d'honor de la virreina, i ingressa primer en les Carmelites Descalces i, després, amb el nom de Sor Juana Inés de la Cruz, en les Germanes Jerónimas, de costums menys severs, on aconsegueix conciliar la seva dedicació a l'estudi i a la lectura amb la vida religiosa. No obstant això, aquest tipus de vida, lliurada a l'activitat intel·lectual en el convent, no era del grat de la comunitat de religioses ni dels seus confessors; la seva doble condició de religiosa i dona culta va ser durament criticada pels clergues i, sobretot, per les autoritats eclesiàstiques, geloses del reconeixement que li tributen el virrey la seva esposa.
  
La seva erudició de caràcter enciclopèdic abastava tant la retòrica i la literatura com la teologia o les matemàtiques i les ciències; en literatura, se la considera una autèntica representant del Barroc tardà espanyol. La seva obra literària comprèn sonets, redondillas, desenes, romanços, glosses, poemes d'amor, obres de teatre -''Les obstinacions d'una casa ''i ''Amor és més laberint''- i algun escrit en prosa.
+
La seva erudició de caràcter enciclopèdic abastava tant la retòrica i la literatura com la teologia o les matemàtiques i les ciències; en literatura, se la considera una autèntica representant del Barroc tardà espanyol. La seva obra literària comprèn sonets, redondillas, desenes, romanços, glosses, poemes d'amor, obres de teatre ''Les obstinacions d'una casa ''i ''Amor és més laberint''i algun escrit en prosa.
  
Les obres en què expressa les seves idees filosòfiques són ''Carta Atenagórica, Resposta a Sor Filotea, Primer Sòl ''i'' Neptú alegórico. ''Aquella, l'obra més important de Sor Juana Inés de caràcter filosòfic i teològic, publicada com a ''Carta Atenagórica'', en 1690, es titula també ''Crisi d'un Sermó'', i és una crítica escrita, per indicació del bisbe de Pobla, Manuel Fernández de Santa Creu, contra el ''Sermó del Mandat'', del jesuïta portuguès, Antonio Vieyra. La carta del bisbe, en què difonia aquest escrit, signada amb el pseudònim de «Sor Filotea», constituïa, després de lloar l'escrit de Sor Juana, una dura censura a l'activitat intel·lectual que la monja desplegava, més enllà dels seus deures religiosos. A partir d'aquest moment, no sense abans donar deguda rèplica a l'escrit de censura episcopal amb la seva ''Resposta a Sor Filotea'', sor Juana Inés pren la decisió, en 1693, d'abandonar els seus estudis i ocupacions literàries i dedicar-se exclusivament a la seva condició de religiosa. Va morir a causa de la pesta que va assolar Mèxic en 1695, contagiada cuidant d'altres religioses.
+
Les obres en què expressa les seves idees filosòfiques són ''Carta Atenagórica, Resposta a Sor Filotea, Primer Sòl ''i'' Neptú al·legòric. ''Aquella, l'obra més important de Sor Juana Inés de caràcter filosòfic i teològic, publicada com a ''Carta Atenagórica'', en 1690, es titula també ''Crisi d'un Sermó'', i és una crítica escrita, per indicació del bisbe de Pobla, Manuel Fernández de Santa Creu, contra el ''Sermó del Mandat'', del jesuïta portuguès, Antonio Vieyra. La carta del bisbe, en què difonia aquest escrit, signada amb el pseudònim de «Sor Filotea», constituïa, després de lloar l'escrit de Sor Juana, una dura censura a l'activitat intel·lectual que la monja desplegava, més enllà dels seus deures religiosos. A partir d'aquest moment, no sense abans donar deguda rèplica a l'escrit de censura episcopal amb la seva ''Resposta a Sor Filotea'', sor Juana Inés pren la decisió, en 1693, d'abandonar els seus estudis i ocupacions literàries i dedicar-se exclusivament a la seva condició de religiosa. Va morir a causa de la pesta que va assolar Mèxic en 1695, contagiada cuidant d'altres religioses.
  
En la seva obres no merament literàries, mostra Juana Inés de la Creu, a més de la seva formació [[escolàstica, escolasticisme|escolàstica]], certes influències de la tradició [[Autor:Hermes Trismegistos|hermètica]] i [[neoplatonisme|neoplatònica]], i recorre fàcilment a idees, personatges i textos profans. En la ''Resposta a sor Filotea'', utilitza a fons l'argumentació lògica i desenvolupa una encesa defensa de la seva pròpia activitat intel·lectual i de la necessitat d'educació i cultura per a la dona en general. Entre les seves idees recurrents al llarg de la seva obra filosòfica -i de la seva obra poètica-, destaquen la concepció de l'home com a microcosmos (veure cita) i una certa actitud [[escepticisme|escèptica]] davant el desacord entre les diverses filosofies. No són menyspreables els seus advertiments sobre que també l'ordinari i quotidià pot ser objecte de reflexió filosòfica (veure cita).
+
En les seves obres no merament literàries, mostra Juana Inés de la Cruz, a més de la seva formació [[escolàstica, escolasticisme|escolàstica]], certes influències de la tradició [[Autor:Hermes Trismegistos|hermètica]] i [[neoplatonisme|neoplatònica]], i recorre fàcilment a idees, personatges i textos profans. En la ''Resposta a sor Filotea'', utilitza a fons l'argumentació lògica i desenvolupa una encesa defensa de la seva pròpia activitat intel·lectual i de la necessitat d'educació i cultura per a la dona en general. Entre les seves idees recurrents al llarg de la seva obra filosòfica –i de la seva obra poètica–, destaquen la concepció de l'home com a microcosmos <ref>... l'Home, dic, en fi, el més gran portent
 +
 
 +
que discorre l'humà enteniment;
 +
 
 +
compendi que absolut
 +
 
 +
sembla a l'Ángel, a la planta, al brut;
 +
 
 +
que la seva altiva bajesa
 +
 
 +
tota va participar Naturalesa
 +
{{Ref|Ref=''El sueño'', en ''Obras completas'', vol.I: ''Lírica personal'', ed. de A. Méndez Plancarte, México FCE 1976, p. 335.|Títol=El sueño'', en ''Obras completas'', vol.I: ''Lírica personal|Cita=true}}</ref> (veg. citació al final) i una certa actitud [[escepticisme|escèptica]] davant el desacord entre les diverses filosofies. No són menyspreables els seus advertiments sobre que també l'ordinari i quotidià pot ser objecte de reflexió filosòfica <ref>Però senyora [dirigint-se a sor Filotea], ¿què podem saber les dones sinó filosofies de cuina? Bé va dir Luperci Leonard: ''que bé es pot filosofar i preparar el sopar''. I jo solc dir veient aquestes cosetes: «Si Aristòtil hagués cuinat, molt més hauria escrit».
 +
{{Ref|Ref=''Respuesta a sor Filotea, ''apéndice en R. Salazar Mallén, ''Apuntes para una biografía de sor Juana Inés de la Cruz'', UNAM, México 1978, p. 98.|Títol=Respuesta a sor Filotea, ''apéndice en R. Salazar Mallén, ''Apuntes para una biografía de sor Juana Inés de la Cruz|Cita=true}}</ref>.
 +
 
 +
 
 +
<references/>
 
{{ImatgePrincipal
 
{{ImatgePrincipal
 
|Imatge=inescruz.gif
 
|Imatge=inescruz.gif
Línia 53: Línia 68:
 
}}
 
}}
 
{{BiblioPage
 
{{BiblioPage
|BiblioPage=Bibliografia general sobre Juana Inés de la Creu 2
+
|BiblioPage=Bibliografia general sobre Juana Inés de la Cruz 2
 
}}
 
}}
 
{{Etiqueta
 
{{Etiqueta

Revisió de 20:54, 15 maig 2018

Inescruz.gif

Escriptora mexicana, erudita, poetisa i filòsofa, va néixer a l'alqueria de San Miguel Nepatnla, de la jurisdicció d'Amecameca, en el si d'una família noble hispanomexicana. De petita va donar mostres de gran enginy que va tenir interès a conrear freqüentant la biblioteca del seu avi; es diu que va aprendre llatí en només 20 lliçons; aquest afany de saber la va acompanyar tota la seva vida. Traslladada a la ciutat de Mèxic, es va convertir en dama d'honor de la Virreina. En 1667, a setze anys, havent de triar entre el matrimoni i l'estat religiós, els únics camins possibles segons els costums del lloc i l'època, abandona la cort, on era dama d'honor de la virreina, i ingressa primer en les Carmelites Descalces i, després, amb el nom de Sor Juana Inés de la Cruz, en les Germanes Jerónimas, de costums menys severs, on aconsegueix conciliar la seva dedicació a l'estudi i a la lectura amb la vida religiosa. No obstant això, aquest tipus de vida, lliurada a l'activitat intel·lectual en el convent, no era del grat de la comunitat de religioses ni dels seus confessors; la seva doble condició de religiosa i dona culta va ser durament criticada pels clergues i, sobretot, per les autoritats eclesiàstiques, geloses del reconeixement que li tributen el virrey la seva esposa.

La seva erudició de caràcter enciclopèdic abastava tant la retòrica i la literatura com la teologia o les matemàtiques i les ciències; en literatura, se la considera una autèntica representant del Barroc tardà espanyol. La seva obra literària comprèn sonets, redondillas, desenes, romanços, glosses, poemes d'amor, obres de teatre –Les obstinacions d'una casa i Amor és més laberint– i algun escrit en prosa.

Les obres en què expressa les seves idees filosòfiques són Carta Atenagórica, Resposta a Sor Filotea, Primer Sòl i Neptú al·legòric. Aquella, l'obra més important de Sor Juana Inés de caràcter filosòfic i teològic, publicada com a Carta Atenagórica, en 1690, es titula també Crisi d'un Sermó, i és una crítica escrita, per indicació del bisbe de Pobla, Manuel Fernández de Santa Creu, contra el Sermó del Mandat, del jesuïta portuguès, Antonio Vieyra. La carta del bisbe, en què difonia aquest escrit, signada amb el pseudònim de «Sor Filotea», constituïa, després de lloar l'escrit de Sor Juana, una dura censura a l'activitat intel·lectual que la monja desplegava, més enllà dels seus deures religiosos. A partir d'aquest moment, no sense abans donar deguda rèplica a l'escrit de censura episcopal amb la seva Resposta a Sor Filotea, sor Juana Inés pren la decisió, en 1693, d'abandonar els seus estudis i ocupacions literàries i dedicar-se exclusivament a la seva condició de religiosa. Va morir a causa de la pesta que va assolar Mèxic en 1695, contagiada cuidant d'altres religioses.

En les seves obres no merament literàries, mostra Juana Inés de la Cruz, a més de la seva formació escolàstica, certes influències de la tradició hermètica i neoplatònica, i recorre fàcilment a idees, personatges i textos profans. En la Resposta a sor Filotea, utilitza a fons l'argumentació lògica i desenvolupa una encesa defensa de la seva pròpia activitat intel·lectual i de la necessitat d'educació i cultura per a la dona en general. Entre les seves idees recurrents al llarg de la seva obra filosòfica –i de la seva obra poètica–, destaquen la concepció de l'home com a microcosmos [1] (veg. citació al final) i una certa actitud escèptica davant el desacord entre les diverses filosofies. No són menyspreables els seus advertiments sobre que també l'ordinari i quotidià pot ser objecte de reflexió filosòfica [2].


  1. ... l'Home, dic, en fi, el més gran portent que discorre l'humà enteniment; compendi que absolut sembla a l'Ángel, a la planta, al brut; que la seva altiva bajesa tota va participar Naturalesa
    El sueño, en Obras completas, vol.I: Lírica personal, ed. de A. Méndez Plancarte, México FCE 1976, p. 335.
  2. Però senyora [dirigint-se a sor Filotea], ¿què podem saber les dones sinó filosofies de cuina? Bé va dir Luperci Leonard: que bé es pot filosofar i preparar el sopar. I jo solc dir veient aquestes cosetes: «Si Aristòtil hagués cuinat, molt més hauria escrit».
    Respuesta a sor Filotea, apéndice en R. Salazar Mallén, Apuntes para una biografía de sor Juana Inés de la Cruz, UNAM, México 1978, p. 98.