Diferència entre revisions de la pàgina «Joan de Salisbury»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=Joan de Salisbury }} Filòsof escolàstic anglès, el representant més característic de la Chartres...».) |
m (Text de reemplaçament - "Nascut en" a "Nascut a") |
||
Línia 3: | Línia 3: | ||
|Nom=Joan de Salisbury | |Nom=Joan de Salisbury | ||
}} | }} | ||
− | Filòsof [[escolàstica, escolasticisme|escolàstic]] anglès, el representant més característic de la [[Chartres, escola de|escola de Chartres]]. Nascut | + | Filòsof [[escolàstica, escolasticisme|escolàstic]] anglès, el representant més característic de la [[Chartres, escola de|escola de Chartres]]. Nascut a Old Sarum, Anglaterra, va estudiar en Chartres i a París, on va ser deixeble de [[Autor:Abelard, Pere|Pere Abelard]]. Va ser secretari de Thomas Becket i bisbe de Chartres. Posseïdor d'una àmplia cultura clàssica, uneix literatura i filosofia. Segueix el [[neoplatonisme|neoplatonisme]] cristianitzat d'aquella època, encara que amb un cert esperit escèptic, d'influència ciceroniana. Escriu ''Entheticus, sive de dogmate philosophorum'', poema en el qual analitza filosofies de l'antiguitat; ''Polichraticus'', obra de doctrina política, en la qual defensa la superioritat del poder espiritual sobre el temporal, i especialment'' Metalogicon'', on defensa el valor i sentit de la [[lògica|lògica]] i la [[cultura|cultura]]. |
{{So}} | {{So}} |
Revisió del 14:50, 17 març 2015
Filòsof escolàstic anglès, el representant més característic de la escola de Chartres. Nascut a Old Sarum, Anglaterra, va estudiar en Chartres i a París, on va ser deixeble de Pere Abelard. Va ser secretari de Thomas Becket i bisbe de Chartres. Posseïdor d'una àmplia cultura clàssica, uneix literatura i filosofia. Segueix el neoplatonisme cristianitzat d'aquella època, encara que amb un cert esperit escèptic, d'influència ciceroniana. Escriu Entheticus, sive de dogmate philosophorum, poema en el qual analitza filosofies de l'antiguitat; Polichraticus, obra de doctrina política, en la qual defensa la superioritat del poder espiritual sobre el temporal, i especialment Metalogicon, on defensa el valor i sentit de la lògica i la cultura.