Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Jansen, Cornelis»

De Wikisofia

Línia 5: Línia 5:
 
}}
 
}}
  
Cornelis Jansen fou un teòleg i eclesiàstic neerlandès, conegut en català amb el nom de Janseni. Va nèixer a Akkoi, Holanda,  el 28 d’octubre de 1585 i va morir a Ieper, 6 de maig de 1638.
+
Cornelis Jansen fou un teòleg i eclesiàstic neerlandès, conegut en català amb el nom de Janseni. Va nèixer a Akkoi, Holanda,  el 28 d’octubre de 1585 i va morir a Leerdamer (Holanda), 6 de maig de 1638.
  
 
Estudià a Lovaina, on prengué part en la polèmica que hi regnava a favor dels deixebles de Michael Baius. Va establir amistat amb Jean Duvergier de Hauranne (Saint-Cyran), amb qui va emprendre l'estudi de Sant Agustí. El 1611 va marxar a París, i després a Baiona, on fins el 1614 es consagrà a l'estudi de la patrística, continuant especialment l'estudi de sant Agustí. Havent tornat a Lovaina, va obtenir el doctorat en teologia i hi va ser professor de Sagrada Escriptura. El 1627 començà a treballar en l'''Augustinus'' (publicat el 1640), la seva obra cabdal i base ideològica del [[jansenisme]]. L'any 1635 fou escollit rector de la universitat de Lovaina i l'any següent fou nomenat bisbe d'Ieper.
 
Estudià a Lovaina, on prengué part en la polèmica que hi regnava a favor dels deixebles de Michael Baius. Va establir amistat amb Jean Duvergier de Hauranne (Saint-Cyran), amb qui va emprendre l'estudi de Sant Agustí. El 1611 va marxar a París, i després a Baiona, on fins el 1614 es consagrà a l'estudi de la patrística, continuant especialment l'estudi de sant Agustí. Havent tornat a Lovaina, va obtenir el doctorat en teologia i hi va ser professor de Sagrada Escriptura. El 1627 començà a treballar en l'''Augustinus'' (publicat el 1640), la seva obra cabdal i base ideològica del [[jansenisme]]. L'any 1635 fou escollit rector de la universitat de Lovaina i l'any següent fou nomenat bisbe d'Ieper.
Línia 29: Línia 29:
  
 
{{ImatgePrincipal
 
{{ImatgePrincipal
|Imatge=pascal.gif
+
|Imatge=Cornelius_Jansen.png
 
}}
 
}}
 
{{So}}
 
{{So}}
Línia 35: Línia 35:
 
|Tipus=Naixement
 
|Tipus=Naixement
 
|Enllaci=
 
|Enllaci=
|Inici=1623
+
|Inici=1585
 
|Final=
 
|Final=
 
|Epoca2=
 
|Epoca2=
|Lloc=Clarmont
+
|Lloc=Akkoi (Holanda)
 
|Incert=No
 
|Incert=No
 
}}
 
}}
Línia 44: Línia 44:
 
|Tipus=Mort
 
|Tipus=Mort
 
|Enllaci=
 
|Enllaci=
|Inici=1662
+
|Inici=1638
 
|Final=
 
|Final=
 
|Epoca2=
 
|Epoca2=
 +
|Lloc=Leerdamer
 
|Incert=No
 
|Incert=No
 
}}
 
}}
{{Esdeveniment
+
 
|Tipus=Genèric
 
|Enllaç=
 
|Inicio=
 
|Epoca=
 
|Final=
 
|Epoca2=
 
|Lloc=París
 
|Incert=No
 
}}
 
{{Esdeveniment
 
|Tipus=Genèric
 
|Enllaç=
 
|Inicio=
 
|Epoca=
 
|Final=
 
|Epoca2=
 
|Lloc=Rouen
 
|Incert=No
 
}}
 
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió del 17:10, 23 feb 2018



Cornelius Jansen.png

Avís: El títol a mostrar «Corneli Jansen» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Jansen, Cornelis».

Cornelis Jansen fou un teòleg i eclesiàstic neerlandès, conegut en català amb el nom de Janseni. Va nèixer a Akkoi, Holanda, el 28 d’octubre de 1585 i va morir a Leerdamer (Holanda), 6 de maig de 1638.

Estudià a Lovaina, on prengué part en la polèmica que hi regnava a favor dels deixebles de Michael Baius. Va establir amistat amb Jean Duvergier de Hauranne (Saint-Cyran), amb qui va emprendre l'estudi de Sant Agustí. El 1611 va marxar a París, i després a Baiona, on fins el 1614 es consagrà a l'estudi de la patrística, continuant especialment l'estudi de sant Agustí. Havent tornat a Lovaina, va obtenir el doctorat en teologia i hi va ser professor de Sagrada Escriptura. El 1627 començà a treballar en l'Augustinus (publicat el 1640), la seva obra cabdal i base ideològica del jansenisme. L'any 1635 fou escollit rector de la universitat de Lovaina i l'any següent fou nomenat bisbe d'Ieper.

En la seva obra Augustinus, proposava una plena restauració dels valors cristians més autèntics i s'oposava a les tesis de Luís de Molina i el molinisme. Contra el molinisme Janseni, en el seu Augustinus, destaca la corrupció fonamental de l'home provocada pel pecat original d'Adam, corrupció transmesa a tota la humanitat. L'home, doncs, és un pecador que es troba induït al mal per la concupiscència i necessita de la gràcia divina per tal de poder complir els manaments de Déu. Hi ha, doncs, dues "dileccions": la concupiscència i l'amor que estan al centre del pensament de Janseni i són la base del Jansenisme, moviment religiós que neix a partir d'ell.


Obres principals:

  • Pentatheuchus sive Commentarius: (Lovaina, 1639)
  • Augustinus, seu doctrina S. Augustini de humanae naturae aegritudine, sanitate et medicina adversus Pelagianos et Massilienses. (Lovaina, 1640)
  • Analecta in proverbia Salomonis: (Lovaina, 1644)
  • Ecclesiasten: (Lovaina, 1644)
  • Sapientiam: (Lovaina, 1644)
  • Habacuc et Sophoniam: (Lovaina, 1644)
  • Tetrateuchus seu Commentarius in quator Evangelia: (Lovaina, 1639)
  • Oratio de interioris hominis reformatione