Iàmblic

Filòsof neoplatònic grec. Va néixer a Calcis (Síria), va estudiar a l'escola neoplatònica d'Alexandria i va conèixer al neoplatònic Porfiri. De tornada a Síria va fundar una escola (coneguda com a escola siríaca) que va exercir una gran influència com difusora de la versió més mística i màgica del neoplatonisme. De fet, Iàmblic va ser més un teòleg que un filòsof i la seva activitat intel·lectual va estar fonamentalment dirigida cap a la justificació del politeisme per combatre el cristianisme. La seva inspiració no va ser solament el platonisme interpretat en clau religiosa, sinó també el pitagorisme, alhora que va rebre moltes influències de les religions orientals i de totes les formes del pensament màgic. Va multiplicar el nombre de hipóstasis que havia formulat Plotí, per fer-les coincidir amb els déus de les creences populars. Així, entre l'Un d'inefable i l' ànima humana va disposar una abigarrada jerarquia d'hipóstasis que formaven el món del esperit. ja que Déu és perfecció pura, no atén als resos o anomenades dels imperfectes homes, però sí que pot aconseguir-se una comunicació amb la divinitat per mitjà de la teúrgia o virtut màgica dels ritus que utilitzen una simbologia creada per la divinitat.

Va escriure diverses obres, d'entre les quals destaquen: la Teologia caldea, la Teologóa platònica i un Tractat sobre els déus, que s'han perdut. Es conserven quatre dels deu llibres de la seva Antologia de les doctrines pitagòriques, diverses cartes escrites als seus deixebles i la seva obra teúrgica Misterior d'Egipte. A més va realitzar diversos comentaris a les obres d' Aristòtil i als diàlegs de Plató, que interpretava segons una regla exegética que considerava diversos plànols de raonament: el metafísic, el matemàtic, el físic i l'ètic, que, segons ell, es donaven en aquestes obres platòniques, i en els quals cadascun d'aquests plànols reproduïa, de major a menor perfecció, el model o plànol anterior.

Va tenir nombrosos deixebles, però d'escàs interès, d'entre els quals esmentem a Teodoro d'Asine, Sópatro d'Apamea, Desipo i Edesio, que va fundar l'escola de Pèrgam. Donada la seva voluntat de recuperar el politeisme, l'emperador Juliano l'Apóstata es va basar en Iàmblic per combatre el cristianisme.