Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Jàmblic»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=Iàmblic }} Filòsof neoplatònic grec. Va néixer a Calcis (Síria), va estudiar a l'escola neoplatònica d'Alexandria i va conèixer a...».)
 
m (Text de reemplaçament - "l'Un " a "l'U ")
 
(18 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
{{AutorWiki}}
 
{{AutorWiki}}
 
{{Autor
 
{{Autor
|Nom=Iàmblic
+
|Nom=Jàmblic
 
}}
 
}}
Filòsof neoplatònic grec. Va néixer a Calcis (Síria), va estudiar a l'escola neoplatònica d'Alexandria i va conèixer al neoplatònic [[Autor:Porfiri|Porfiri]]. De tornada a Síria va fundar una escola (coneguda com a escola siríaca) que va exercir una gran influència com difusora de la versió més mística i màgica del [[neoplatonisme|neoplatonisme]]. De fet, Iàmblic va ser més un teòleg que un filòsof i la seva activitat intel·lectual va estar fonamentalment dirigida cap a la justificació del politeisme per combatre el [[cristianisme|cristianisme]]. La seva inspiració no va ser solament el [[platonisme|platonisme]] interpretat en clau religiosa, sinó també el [[pitagorisme|pitagorisme]], alhora que va rebre moltes influències de les religions orientals i de totes les formes del pensament [[màgia|màgic]]. Va multiplicar el nombre de [[hipóstasis|hipóstasis]] que havia formulat [[Autor:Plotí|Plotí]], per fer-les coincidir amb els déus de les creences populars. Així, entre l'Un d'inefable i l' [[ànima|ànima]] humana va disposar una abigarrada jerarquia d'hipóstasis que formaven el món del ''esperit''. ja que [[Déu|Déu]] és perfecció pura, no atén als resos o anomenades dels imperfectes homes, però sí que pot aconseguir-se una comunicació amb la divinitat per mitjà de la teúrgia o virtut màgica dels ritus que utilitzen una simbologia creada per la divinitat.
+
Jàmblic, o Iàmblic de Calcis (Iamblichus, Ἰάμβλιχος), va ser un filòsof neoplatònic grec. Va néixer a Calcis (Síria), va estudiar a l'escola neoplatònica d'Alexandria i va conèixer al neoplatònic [[Autor:Porfiri|Porfiri]]. De tornada a Síria va fundar una escola (coneguda com a escola siríaca) que va exercir una gran influència com difusora de la versió més mística i màgica del [[neoplatonisme|neoplatonisme]]. De fet, Jàmblic va ser més un teòleg que un filòsof i la seva activitat intel·lectual va estar fonamentalment dirigida cap a la justificació del politeisme per a combatre el [[cristianisme|cristianisme]]. La seva inspiració no va ser solament el [[platonisme|platonisme]] interpretat en clau religiosa, sinó també el [[pitagorisme|pitagorisme]], alhora que va rebre moltes influències de les religions orientals i de totes les formes del pensament [[màgia|màgic]]. Va multiplicar el nombre d'[[hipòstasi|hipòstasi]] que havia formulat [[Autor:Plotí|Plotí]], per a fer-les coincidir amb els déus de les creences populars. Així, entre l'U inefable i l'[[ànima|ànima]] humana va disposar una abigarrada jerarquia d'hipòstasi que formaven el món de l{{'}}''esperit''. Com que [[Déu|Déu]] és perfecció pura, no atén els resos o anomenades dels imperfectes homes, però sí que pot aconseguir-se una comunicació amb la divinitat per mitjà de la teúrgia o virtut màgica dels ritus que utilitzen una simbologia creada per la divinitat.
  
Va escriure diverses obres, d'entre les quals destaquen: la ''Teologia caldea, ''la ''Teologóa platònica'' i un ''Tractat sobre els déus'', que s'han perdut. Es conserven quatre dels deu llibres de la seva ''Antologia de les doctrines pitagòriques'', diverses ''cartes'' escrites als seus deixebles i la seva obra teúrgica ''Misterior d'Egipte.'' A més va realitzar diversos comentaris a les obres d' [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] i als diàlegs de [[Autor:Plató|Plató]], que interpretava segons una regla exegética que considerava diversos plànols de raonament: el metafísic, el matemàtic, el físic i l'ètic, que, segons ell, es donaven en aquestes obres platòniques, i en els quals cadascun d'aquests plànols reproduïa, de major a menor perfecció, el model o plànol anterior.
+
Va escriure diverses obres, d'entre les quals destaquen: la ''Teologia caldea, ''la ''Teologia platònica'' i un ''Tractat sobre els déus'', que s'han perdut. Es conserven quatre dels deu llibres de la seva ''Antologia de les doctrines pitagòriques'', diverses ''cartes'' escrites als seus deixebles i la seva obra teúrgica ''Misteris d'Egipte.'' A més va realitzar diversos comentaris a les obres d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] i als diàlegs de [[Autor:Plató|Plató]], que interpretava segons una regla exegètica que considerava diversos plans de raonament: el metafísic, el matemàtic, el físic i l'ètic, que, segons ell, es donaven en aquestes obres platòniques, i en els quals cadascun d'aquests plans reproduïa, de major a menor perfecció, el model o pla anterior.
  
Va tenir nombrosos deixebles, però d'escàs interès, d'entre els quals esmentem a Teodoro d'Asine, Sópatro d'Apamea, Desipo i Edesio, que va fundar l'escola de Pèrgam. Donada la seva voluntat de recuperar el politeisme, l'emperador Juliano l'Apóstata es va basar en Iàmblic per combatre el cristianisme.
+
Va tenir nombrosos deixebles, però d'escàs interès, d'entre els quals esmentem a Teodor d'Asine, Sòpatro d'Apamea, Desip i Edessi, que va fundar l'escola de Pèrgam. Donada la seva voluntat de recuperar el politeisme, l'emperador Julià l'Apóstata es va basar en Jàmblic per a combatre el cristianisme.
 
{{ImatgePrincipal
 
{{ImatgePrincipal
 
|Imatge=Jamblic.jpg
 
|Imatge=Jamblic.jpg

Revisió de 13:00, 1 oct 2018

Jamblic.jpg

Jàmblic, o Iàmblic de Calcis (Iamblichus, Ἰάμβλιχος), va ser un filòsof neoplatònic grec. Va néixer a Calcis (Síria), va estudiar a l'escola neoplatònica d'Alexandria i va conèixer al neoplatònic Porfiri. De tornada a Síria va fundar una escola (coneguda com a escola siríaca) que va exercir una gran influència com difusora de la versió més mística i màgica del neoplatonisme. De fet, Jàmblic va ser més un teòleg que un filòsof i la seva activitat intel·lectual va estar fonamentalment dirigida cap a la justificació del politeisme per a combatre el cristianisme. La seva inspiració no va ser solament el platonisme interpretat en clau religiosa, sinó també el pitagorisme, alhora que va rebre moltes influències de les religions orientals i de totes les formes del pensament màgic. Va multiplicar el nombre d'hipòstasi que havia formulat Plotí, per a fer-les coincidir amb els déus de les creences populars. Així, entre l'U inefable i l'ànima humana va disposar una abigarrada jerarquia d'hipòstasi que formaven el món de l'esperit. Com que Déu és perfecció pura, no atén els resos o anomenades dels imperfectes homes, però sí que pot aconseguir-se una comunicació amb la divinitat per mitjà de la teúrgia o virtut màgica dels ritus que utilitzen una simbologia creada per la divinitat.

Va escriure diverses obres, d'entre les quals destaquen: la Teologia caldea, la Teologia platònica i un Tractat sobre els déus, que s'han perdut. Es conserven quatre dels deu llibres de la seva Antologia de les doctrines pitagòriques, diverses cartes escrites als seus deixebles i la seva obra teúrgica Misteris d'Egipte. A més va realitzar diversos comentaris a les obres d'Aristòtil i als diàlegs de Plató, que interpretava segons una regla exegètica que considerava diversos plans de raonament: el metafísic, el matemàtic, el físic i l'ètic, que, segons ell, es donaven en aquestes obres platòniques, i en els quals cadascun d'aquests plans reproduïa, de major a menor perfecció, el model o pla anterior.

Va tenir nombrosos deixebles, però d'escàs interès, d'entre els quals esmentem a Teodor d'Asine, Sòpatro d'Apamea, Desip i Edessi, que va fundar l'escola de Pèrgam. Donada la seva voluntat de recuperar el politeisme, l'emperador Julià l'Apóstata es va basar en Jàmblic per a combatre el cristianisme.