Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Jàmblic»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "Juliano" a "Julià")
m (Text de reemplaçament - "Iàmblic" a "Jàmblic")
Línia 1: Línia 1:
 
{{AutorWiki}}
 
{{AutorWiki}}
 
{{Autor
 
{{Autor
|Nom=Iàmblic
+
|Nom=Jàmblic
 
}}
 
}}
Filòsof neoplatònic grec. Va néixer a Calcis (Síria), va estudiar a l'escola neoplatònica d'Alexandria i va conèixer al neoplatònic [[Autor:Porfiri|Porfiri]]. De tornada a Síria va fundar una escola (coneguda com a escola siríaca) que va exercir una gran influència com difusora de la versió més mística i màgica del [[neoplatonisme|neoplatonisme]]. De fet, Iàmblic va ser més un teòleg que un filòsof i la seva activitat intel·lectual va estar fonamentalment dirigida cap a la justificació del politeisme per combatre el [[cristianisme|cristianisme]]. La seva inspiració no va ser solament el [[platonisme|platonisme]] interpretat en clau religiosa, sinó també el [[pitagorisme|pitagorisme]], alhora que va rebre moltes influències de les religions orientals i de totes les formes del pensament [[màgia|màgic]]. Va multiplicar el nombre de [[hipòstasi|hipòstasi]] que havia formulat [[Autor:Plotí|Plotí]], per fer-les coincidir amb els déus de les creences populars. Així, entre l'Un d'inefable i l' [[ànima|ànima]] humana va disposar una abigarrada jerarquia d'hipòstasi que formaven el món del ''esperit''. ja que [[Déu|Déu]] és perfecció pura, no atén als resos o anomenades dels imperfectes homes, però sí que pot aconseguir-se una comunicació amb la divinitat per mitjà de la teúrgia o virtut màgica dels ritus que utilitzen una simbologia creada per la divinitat.
+
Filòsof neoplatònic grec. Va néixer a Calcis (Síria), va estudiar a l'escola neoplatònica d'Alexandria i va conèixer al neoplatònic [[Autor:Porfiri|Porfiri]]. De tornada a Síria va fundar una escola (coneguda com a escola siríaca) que va exercir una gran influència com difusora de la versió més mística i màgica del [[neoplatonisme|neoplatonisme]]. De fet, Jàmblic va ser més un teòleg que un filòsof i la seva activitat intel·lectual va estar fonamentalment dirigida cap a la justificació del politeisme per combatre el [[cristianisme|cristianisme]]. La seva inspiració no va ser solament el [[platonisme|platonisme]] interpretat en clau religiosa, sinó també el [[pitagorisme|pitagorisme]], alhora que va rebre moltes influències de les religions orientals i de totes les formes del pensament [[màgia|màgic]]. Va multiplicar el nombre de [[hipòstasi|hipòstasi]] que havia formulat [[Autor:Plotí|Plotí]], per fer-les coincidir amb els déus de les creences populars. Així, entre l'Un d'inefable i l' [[ànima|ànima]] humana va disposar una abigarrada jerarquia d'hipòstasi que formaven el món del ''esperit''. ja que [[Déu|Déu]] és perfecció pura, no atén als resos o anomenades dels imperfectes homes, però sí que pot aconseguir-se una comunicació amb la divinitat per mitjà de la teúrgia o virtut màgica dels ritus que utilitzen una simbologia creada per la divinitat.
  
 
Va escriure diverses obres, d'entre les quals destaquen: la ''Teologia caldea, ''la ''Teologóa platònica'' i un ''Tractat sobre els déus'', que s'han perdut. Es conserven quatre dels deu llibres de la seva ''Antologia de les doctrines pitagòriques'', diverses ''cartes'' escrites als seus deixebles i la seva obra teúrgica ''Misterior d'Egipte.'' A més va realitzar diversos comentaris a les obres d' [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] i als diàlegs de [[Autor:Plató|Plató]], que interpretava segons una regla exegética que considerava diversos plànols de raonament: el metafísic, el matemàtic, el físic i l'ètic, que, segons ell, es donaven en aquestes obres platòniques, i en els quals cadascun d'aquests plànols reproduïa, de major a menor perfecció, el model o plànol anterior.
 
Va escriure diverses obres, d'entre les quals destaquen: la ''Teologia caldea, ''la ''Teologóa platònica'' i un ''Tractat sobre els déus'', que s'han perdut. Es conserven quatre dels deu llibres de la seva ''Antologia de les doctrines pitagòriques'', diverses ''cartes'' escrites als seus deixebles i la seva obra teúrgica ''Misterior d'Egipte.'' A més va realitzar diversos comentaris a les obres d' [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] i als diàlegs de [[Autor:Plató|Plató]], que interpretava segons una regla exegética que considerava diversos plànols de raonament: el metafísic, el matemàtic, el físic i l'ètic, que, segons ell, es donaven en aquestes obres platòniques, i en els quals cadascun d'aquests plànols reproduïa, de major a menor perfecció, el model o plànol anterior.
  
Va tenir nombrosos deixebles, però d'escàs interès, d'entre els quals esmentem a Teodoro d'Asine, Sópatro d'Apamea, Desipo i Edesio, que va fundar l'escola de Pèrgam. Donada la seva voluntat de recuperar el politeisme, l'emperador Julià l'Apóstata es va basar en Iàmblic per combatre el cristianisme.
+
Va tenir nombrosos deixebles, però d'escàs interès, d'entre els quals esmentem a Teodoro d'Asine, Sópatro d'Apamea, Desipo i Edesio, que va fundar l'escola de Pèrgam. Donada la seva voluntat de recuperar el politeisme, l'emperador Julià l'Apóstata es va basar en Jàmblic per combatre el cristianisme.
 
{{ImatgePrincipal
 
{{ImatgePrincipal
 
|Imatge=Jamblic.jpg
 
|Imatge=Jamblic.jpg

Revisió del 22:20, 12 abr 2015

Jamblic.jpg

Filòsof neoplatònic grec. Va néixer a Calcis (Síria), va estudiar a l'escola neoplatònica d'Alexandria i va conèixer al neoplatònic Porfiri. De tornada a Síria va fundar una escola (coneguda com a escola siríaca) que va exercir una gran influència com difusora de la versió més mística i màgica del neoplatonisme. De fet, Jàmblic va ser més un teòleg que un filòsof i la seva activitat intel·lectual va estar fonamentalment dirigida cap a la justificació del politeisme per combatre el cristianisme. La seva inspiració no va ser solament el platonisme interpretat en clau religiosa, sinó també el pitagorisme, alhora que va rebre moltes influències de les religions orientals i de totes les formes del pensament màgic. Va multiplicar el nombre de hipòstasi que havia formulat Plotí, per fer-les coincidir amb els déus de les creences populars. Així, entre l'Un d'inefable i l' ànima humana va disposar una abigarrada jerarquia d'hipòstasi que formaven el món del esperit. ja que Déu és perfecció pura, no atén als resos o anomenades dels imperfectes homes, però sí que pot aconseguir-se una comunicació amb la divinitat per mitjà de la teúrgia o virtut màgica dels ritus que utilitzen una simbologia creada per la divinitat.

Va escriure diverses obres, d'entre les quals destaquen: la Teologia caldea, la Teologóa platònica i un Tractat sobre els déus, que s'han perdut. Es conserven quatre dels deu llibres de la seva Antologia de les doctrines pitagòriques, diverses cartes escrites als seus deixebles i la seva obra teúrgica Misterior d'Egipte. A més va realitzar diversos comentaris a les obres d' Aristòtil i als diàlegs de Plató, que interpretava segons una regla exegética que considerava diversos plànols de raonament: el metafísic, el matemàtic, el físic i l'ètic, que, segons ell, es donaven en aquestes obres platòniques, i en els quals cadascun d'aquests plànols reproduïa, de major a menor perfecció, el model o plànol anterior.

Va tenir nombrosos deixebles, però d'escàs interès, d'entre els quals esmentem a Teodoro d'Asine, Sópatro d'Apamea, Desipo i Edesio, que va fundar l'escola de Pèrgam. Donada la seva voluntat de recuperar el politeisme, l'emperador Julià l'Apóstata es va basar en Jàmblic per combatre el cristianisme.