Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Hutcheson, Francis»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=Francis |Cognom=Hutcheson }} Filòsof empirista escocès d'origen irlandès, nascut a Drumalig, en l'Ulster. Professor de filosofia mor...».)
 
m (bot: - Bernard de Bernard (de) + Bernard (de))
 
(3 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 4: Línia 4:
 
|Cognom=Hutcheson
 
|Cognom=Hutcheson
 
}}
 
}}
Filòsof empirista escocès d'origen irlandès, nascut a Drumalig, en l'Ulster. Professor de filosofia moral a la universitat de Glasgow, molt influït en les seves teories per les idees morals i estètiques de [[Autor:Shaftesbury, Anthony Ashley Cooper, comte de|Shaftesbury]] i de [[Volpi:Joseph_Butler|Butler]]. En ''Investigació sobre l'origen de les nostres idees de bellesa i virtut'' (1725), defensa el ''sentiment de bellesa ''en l'home, innat, específic i autònom: suficient, per tant, per fonamentar una teoria [[estètica|estètica]] independent. Sosté d'igual manera l'autonomia i naturalitat del ''sentiment moral'', suficient per fundar autònomament l'ordre moral. A diferència de Shaftesbury, no identifica tots dos [[sentiment|sentiments]], critica el sentit pessimista de societat que s'expressa en les obres de Bernard de [[Volpi:Bernard_(de)_Mandeville|Mandeville]], autor de la ''Rondalla de les abelles, o vicis privats, beneficis públics'' (1732), i defineix com [[criteri|criteri]] del [[bé |bé]] o de la [[virtut|virtut]] aquella acció que procuri «la major felicitat al major nombre possible de persones», que, posteriorment, els [[utilitarisme|utilitaristes]] adoptaran com [[criteri moral|criteri moral]].
+
Filòsof empirista escocès d'origen irlandès, nascut a Drumalig, en l'Ulster. Professor de filosofia moral a la universitat de Glasgow, molt influït en les seves teories per les idees morals i estètiques de [[Autor:Shaftesbury, Anthony Ashley Cooper, comte de|Shaftesbury]] i de  
 +
Joseph Butler. En ''Investigació sobre l'origen de les nostres idees de bellesa i virtut'' (1725), defensa el ''sentiment de bellesa ''en l'home, innat, específic i autònom: suficient, per tant, per a fonamentar una teoria [[estètica|estètica]] independent. Sosté d'igual manera l'autonomia i naturalitat del ''sentiment moral'', suficient per a fundar autònomament l'ordre moral. A diferència de Shaftesbury, no identifica tots dos [[sentiment|sentiments]], critica el sentit pessimista de societat que s'expressa en les obres de Bernard (de) Mandeville, autor de la ''Rondalla de les abelles, o vicis privats, beneficis públics'' (1732), i defineix com [[criteri|criteri]] del [[bé |bé]] o de la [[virtut|virtut]] aquella acció que procuri «la major felicitat al major nombre possible de persones», que, posteriorment, els [[utilitarisme|utilitaristes]] adoptaran com [[criteri moral|criteri moral]].
 
{{ImatgePrincipal
 
{{ImatgePrincipal
 
|Imatge=Hutcheson2.jpg
 
|Imatge=Hutcheson2.jpg

Revisió de 20:43, 18 oct 2017

Hutcheson2.jpg

Avís: El títol a mostrar «Francis Hutcheson» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Hutcheson, Francis».

Filòsof empirista escocès d'origen irlandès, nascut a Drumalig, en l'Ulster. Professor de filosofia moral a la universitat de Glasgow, molt influït en les seves teories per les idees morals i estètiques de Shaftesbury i de Joseph Butler. En Investigació sobre l'origen de les nostres idees de bellesa i virtut (1725), defensa el sentiment de bellesa en l'home, innat, específic i autònom: suficient, per tant, per a fonamentar una teoria estètica independent. Sosté d'igual manera l'autonomia i naturalitat del sentiment moral, suficient per a fundar autònomament l'ordre moral. A diferència de Shaftesbury, no identifica tots dos sentiments, critica el sentit pessimista de societat que s'expressa en les obres de Bernard (de) Mandeville, autor de la Rondalla de les abelles, o vicis privats, beneficis públics (1732), i defineix com criteri del o de la virtut aquella acció que procuri «la major felicitat al major nombre possible de persones», que, posteriorment, els utilitaristes adoptaran com criteri moral.