Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Herder, Johann Gottfried»

De Wikisofia

m (bot: -amb que +amb què)
m (bot: -per expressar +per a expressar)
Línia 6: Línia 6:
 
Filòsof alemany, historiador, teòleg i home de lletres. Va néixer a Mohrungen (Prússia Oriental) i va estudiar en Königsberg amb [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], amb què el seu [[criticisme|criticisme]] es va mostrar posteriorment molt disconforme, i amb [[Autor:Hamann, Johann Georg|J.G. Hamann]], filòsof, teòleg i crític de Kant i de la [[Il·lustració|Il·lustració]], que va exercir una influència considerable en autors com el mateix Herder, [[Autor:Jacobi, Friedrich Heinrich|Jacobi]], [[Autor:Goethe, Johann Wolfgang von|Goethe]] i [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]]. Es va traslladar en 1764 a Riga, on presto els seus serveis de pastor i predicador i on publico els seus primers escrits de crítica sobre estètica i literatura alemanya. En 1769 va emprendre viatge a París, per mar, de Riga a Nantes; el seu ''Diari (Journal meiner Reise im Jahre 1769''), en què explica aquest viatge, està ple d'anotacions sobre estètica i literatura i de projectes de renovació pedagògica.
 
Filòsof alemany, historiador, teòleg i home de lletres. Va néixer a Mohrungen (Prússia Oriental) i va estudiar en Königsberg amb [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], amb què el seu [[criticisme|criticisme]] es va mostrar posteriorment molt disconforme, i amb [[Autor:Hamann, Johann Georg|J.G. Hamann]], filòsof, teòleg i crític de Kant i de la [[Il·lustració|Il·lustració]], que va exercir una influència considerable en autors com el mateix Herder, [[Autor:Jacobi, Friedrich Heinrich|Jacobi]], [[Autor:Goethe, Johann Wolfgang von|Goethe]] i [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]]. Es va traslladar en 1764 a Riga, on presto els seus serveis de pastor i predicador i on publico els seus primers escrits de crítica sobre estètica i literatura alemanya. En 1769 va emprendre viatge a París, per mar, de Riga a Nantes; el seu ''Diari (Journal meiner Reise im Jahre 1769''), en què explica aquest viatge, està ple d'anotacions sobre estètica i literatura i de projectes de renovació pedagògica.
  
A París va tractar a [[Autor:Diderot, Denis|Diderot]] i [[Autor:Alembert, Jean le Rond d'|d´Alembert]]. Amic de Goethe, aquest el va fer cridar a la cort de Weimar, on, a partir de 1776, va transcórrer pràcticament la resta de la seva vida. Va ser un dels primers components del corrent prerromántica del [[Sturm und Drang|''Sturm und Drang'']], i la seva amistat amb Goethe marca el començament a Alemanya d'un nou gust literari per la poesia i el llenguatge popular. Àdhuc sense arribar a compondre un sistema filosòfic acabat, són notables les seves idees, de profund calat filosòfic, sobre la importància i sentit del [[llenguatge|llenguatge]], per expressar el més específic de l'[[home|home]], creador i criatura del llenguatge (a vegades és considerat iniciador de la [[lingüística|lingüística]] moderna, títol que es disputa amb [[Autor:Humboldt, Karl Wilhelm von|Humboldt]]), i sobre [[història, filosofia de la|filosofia de la història]], que, a diferència dels il·lustrats, interpreta [[teleologia|teleològicament]] considerant-la com la realització d'un pla diví. Les seves obres més conegudes són ''Tractat sobre l'origen del llenguatge'' (1722) i ''Idees per a la filosofia de la història de la humanitat'' (1784-1791).
+
A París va tractar a [[Autor:Diderot, Denis|Diderot]] i [[Autor:Alembert, Jean le Rond d'|d´Alembert]]. Amic de Goethe, aquest el va fer cridar a la cort de Weimar, on, a partir de 1776, va transcórrer pràcticament la resta de la seva vida. Va ser un dels primers components del corrent prerromántica del [[Sturm und Drang|''Sturm und Drang'']], i la seva amistat amb Goethe marca el començament a Alemanya d'un nou gust literari per la poesia i el llenguatge popular. Àdhuc sense arribar a compondre un sistema filosòfic acabat, són notables les seves idees, de profund calat filosòfic, sobre la importància i sentit del [[llenguatge|llenguatge]], per a expressar el més específic de l'[[home|home]], creador i criatura del llenguatge (a vegades és considerat iniciador de la [[lingüística|lingüística]] moderna, títol que es disputa amb [[Autor:Humboldt, Karl Wilhelm von|Humboldt]]), i sobre [[història, filosofia de la|filosofia de la història]], que, a diferència dels il·lustrats, interpreta [[teleologia|teleològicament]] considerant-la com la realització d'un pla diví. Les seves obres més conegudes són ''Tractat sobre l'origen del llenguatge'' (1722) i ''Idees per a la filosofia de la història de la humanitat'' (1784-1791).
 
{{ImatgePrincipal
 
{{ImatgePrincipal
 
|Imatge=Herder.jpg
 
|Imatge=Herder.jpg

Revisió del 12:38, 16 set 2017



Herder.jpg

Avís: El títol a mostrar «Johann Gottfried Herder» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Herder, Johann Gottfried».

Filòsof alemany, historiador, teòleg i home de lletres. Va néixer a Mohrungen (Prússia Oriental) i va estudiar en Königsberg amb Kant, amb què el seu criticisme es va mostrar posteriorment molt disconforme, i amb J.G. Hamann, filòsof, teòleg i crític de Kant i de la Il·lustració, que va exercir una influència considerable en autors com el mateix Herder, Jacobi, Goethe i Hegel. Es va traslladar en 1764 a Riga, on presto els seus serveis de pastor i predicador i on publico els seus primers escrits de crítica sobre estètica i literatura alemanya. En 1769 va emprendre viatge a París, per mar, de Riga a Nantes; el seu Diari (Journal meiner Reise im Jahre 1769), en què explica aquest viatge, està ple d'anotacions sobre estètica i literatura i de projectes de renovació pedagògica.

A París va tractar a Diderot i d´Alembert. Amic de Goethe, aquest el va fer cridar a la cort de Weimar, on, a partir de 1776, va transcórrer pràcticament la resta de la seva vida. Va ser un dels primers components del corrent prerromántica del Sturm und Drang, i la seva amistat amb Goethe marca el començament a Alemanya d'un nou gust literari per la poesia i el llenguatge popular. Àdhuc sense arribar a compondre un sistema filosòfic acabat, són notables les seves idees, de profund calat filosòfic, sobre la importància i sentit del llenguatge, per a expressar el més específic de l'home, creador i criatura del llenguatge (a vegades és considerat iniciador de la lingüística moderna, títol que es disputa amb Humboldt), i sobre filosofia de la història, que, a diferència dels il·lustrats, interpreta teleològicament considerant-la com la realització d'un pla diví. Les seves obres més conegudes són Tractat sobre l'origen del llenguatge (1722) i Idees per a la filosofia de la història de la humanitat (1784-1791).