Diferència entre revisions de la pàgina «Hare, Richard Mervyn»
De Wikisofia
m (bot: - cognitiva, això és, + cognitiva, és a dir,) |
|||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Hare | |Cognom=Hare | ||
}} | }} | ||
| − | Filòsof analític anglès, nascut a Blackwell, en 1919, professor de filosofia moral en el Corpus Christi College, d'Oxford i, posteriorment, professor de la universitat de Florida. Va morir el 29 de gener de 2002. És patrocinador d'una teoria [[metaètica|metaètica]] no cognitiva, és a dir, establerta segons criteris formals, denominada [[prescriptivisme|prescriptivisme]]. Aquesta teoria sosté que les característiques pròpies d'un enunciat moral són els criteris formals de [[prescriptividad| | + | Filòsof analític anglès, nascut a Blackwell, en 1919, professor de filosofia moral en el Corpus Christi College, d'Oxford i, posteriorment, professor de la universitat de Florida. Va morir el 29 de gener de 2002. És patrocinador d'una teoria [[metaètica|metaètica]] no cognitiva, és a dir, establerta segons criteris formals, denominada [[prescriptivisme|prescriptivisme]]. Aquesta teoria sosté que les característiques pròpies d'un enunciat moral són els criteris formals de [[prescriptividad|prescriptivitat]] i universalització. Un [[enunciat|enunciat]] és, doncs, un principi moral si i només si és un enunciat prescriptiu, que mana o aconsella fer o no fer alguna cosa determinada, que és, alhora, universalitzable, que s'imposa a tots i en qualsevol circumstància. El [[llenguatge moral|llenguatge moral]] pertany, per tant, a la [[funcions del llenguatge|funció del llenguatge]] que es denomina prescriptiva o imperativa: aquella que té per objecte orientar la conducta pràctica. |
Revisió de 22:52, 9 jul 2018
Avís: El títol a mostrar «Richard Mervyn Hare» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Hare, Richard Mervyn».
Filòsof analític anglès, nascut a Blackwell, en 1919, professor de filosofia moral en el Corpus Christi College, d'Oxford i, posteriorment, professor de la universitat de Florida. Va morir el 29 de gener de 2002. És patrocinador d'una teoria metaètica no cognitiva, és a dir, establerta segons criteris formals, denominada prescriptivisme. Aquesta teoria sosté que les característiques pròpies d'un enunciat moral són els criteris formals de prescriptivitat i universalització. Un enunciat és, doncs, un principi moral si i només si és un enunciat prescriptiu, que mana o aconsella fer o no fer alguna cosa determinada, que és, alhora, universalitzable, que s'imposa a tots i en qualsevol circumstància. El llenguatge moral pertany, per tant, a la funció del llenguatge que es denomina prescriptiva o imperativa: aquella que té per objecte orientar la conducta pràctica.
Obres principals:
The Language of Morals, Clarendon Press, Oxford 1952.
Freedom and Reason, Clarendon Press, Oxford 1963.
Moral Thinking, Oxford University Press, Oxford 1982.
______________________________________________________