Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Grocio, Hugo»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=Hugo |Cognom=Grocio }} <small>(en neerlandès ''Huig Van Groot'')</small> Forma castellana del nom d'Huig Van Groot, jurista holand...».)
 
Línia 6: Línia 6:
 
<small>(en neerlandès ''Huig Van Groot'')</small>
 
<small>(en neerlandès ''Huig Van Groot'')</small>
  
Forma castellana del nom d'Huig Van Groot, jurista holandès, filòsof del dret i estadista, nascut a Delft. Després d'ingressar a la universitat de Leiden, als 11 anys, graduat als 15 en dret, va formar part d'una delegació diplomàtica holandesa a França. Va ocupar diversos càrrecs oficials i va actuar com a advocat i diplomàtic i, en intervenir en una discussió teològica en contra del [[calvinisme|calvinisme]], va ser condemnat a presó. A la presó va escriure ''De veritate religionis christianae ''[Sobre la veritat de la religió cristiana] (1627) i, després d'escapar a França, ''De iure belli ac pacis ''[Sobre el dret de guerra i pau] (1620-1626), la seva gran obra, en la qual reformula les concepcions tradicionals del [[dret natural|dret natural]]. En ella examina els fonaments del [[dret|dret]], i els troba, no en la voluntat del príncep ni en la de Déu, sinó en un dret de [[naturalesa|naturalesa]] -«la naturalesa és la mare del dret natural»-, l'origen del qual va a l'una amb la naturalesa social i racional de l'ésser humà, fonaments tots dos de la convivència entre els homes. La [[racionalitat|racionalitat]] i la identitat de naturalesa entre humans funda al seu torn el [[dret internacional|dret internacional]]. L'obra sosté també la teoria del [[contracte social |contracte]], o pacte social, i el dret a la resistència. Per a alguns, la seva obra es troba ja dins de la modernitat, mentre que uns altres consideren que les seves idees depenen encara de la interpretació medieval [[escolàstica, escolasticisme|escolàstica]] del dret natural. La importància de Grocio resideix en les seves aportacions al dret que regula les relacions entre estats.
+
Forma llatinitzada del nom d'Huig Van Groot, jurista holandès, filòsof del dret i estadista, nascut a Delft. Després d'ingressar a la universitat de Leiden, als 11 anys, graduat als 15 en dret, va formar part d'una delegació diplomàtica holandesa a França. Va ocupar diversos càrrecs oficials i va actuar com a advocat i diplomàtic i, en intervenir en una discussió teològica en contra del [[calvinisme|calvinisme]], va ser condemnat a presó. A la presó va escriure ''De veritate religionis christianae ''[Sobre la veritat de la religió cristiana] (1627) i, després d'escapar a França, ''De iure belli ac pacis ''[Sobre el dret de guerra i pau] (1620-1626), la seva gran obra, en la qual reformula les concepcions tradicionals del [[dret natural|dret natural]]. En ella examina els fonaments del [[dret|dret]], i els troba, no en la voluntat del príncep ni en la de Déu, sinó en un dret de [[naturalesa|naturalesa]] -«la naturalesa és la mare del dret natural»-, l'origen del qual va a l'una amb la naturalesa social i racional de l'ésser humà, fonaments tots dos de la convivència entre els homes. La [[racionalitat|racionalitat]] i la identitat de naturalesa entre humans funda al seu torn el [[dret internacional|dret internacional]]. L'obra sosté també la teoria del [[contracte social |contracte]], o pacte social, i el dret a la resistència. Per a alguns, la seva obra es troba ja dins de la modernitat, mentre que uns altres consideren que les seves idees depenen encara de la interpretació medieval [[escolàstica, escolasticisme|escolàstica]] del dret natural. La importància de Grotius resideix en les seves aportacions al dret que regula les relacions entre estats.
 
{{ImatgePrincipal
 
{{ImatgePrincipal
 
|Imatge=Grocio.jpg
 
|Imatge=Grocio.jpg

Revisió del 23:25, 23 set 2016

Grocio.jpg

Avís: El títol a mostrar «Hugo Grocio» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Grocio, Hugo».

(en neerlandès Huig Van Groot)

Forma llatinitzada del nom d'Huig Van Groot, jurista holandès, filòsof del dret i estadista, nascut a Delft. Després d'ingressar a la universitat de Leiden, als 11 anys, graduat als 15 en dret, va formar part d'una delegació diplomàtica holandesa a França. Va ocupar diversos càrrecs oficials i va actuar com a advocat i diplomàtic i, en intervenir en una discussió teològica en contra del calvinisme, va ser condemnat a presó. A la presó va escriure De veritate religionis christianae [Sobre la veritat de la religió cristiana] (1627) i, després d'escapar a França, De iure belli ac pacis [Sobre el dret de guerra i pau] (1620-1626), la seva gran obra, en la qual reformula les concepcions tradicionals del dret natural. En ella examina els fonaments del dret, i els troba, no en la voluntat del príncep ni en la de Déu, sinó en un dret de naturalesa -«la naturalesa és la mare del dret natural»-, l'origen del qual va a l'una amb la naturalesa social i racional de l'ésser humà, fonaments tots dos de la convivència entre els homes. La racionalitat i la identitat de naturalesa entre humans funda al seu torn el dret internacional. L'obra sosté també la teoria del contracte, o pacte social, i el dret a la resistència. Per a alguns, la seva obra es troba ja dins de la modernitat, mentre que uns altres consideren que les seves idees depenen encara de la interpretació medieval escolàstica del dret natural. La importància de Grotius resideix en les seves aportacions al dret que regula les relacions entre estats.