Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Goethe, Johann Wolfgang von»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=Johann Wolfgang von |Cognom=Goethe }} Pensador i escriptor, nascut a Francfort, i el més gran dels poetes alemanys. Va estudiar jurisp...».)
 
m (Text de reemplaçament - "Francfort" a "Frankfurt")
 
(Hi ha 3 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren)
Línia 4: Línia 4:
 
|Cognom=Goethe
 
|Cognom=Goethe
 
}}
 
}}
Pensador i escriptor, nascut a Francfort, i el més gran dels poetes alemanys. Va estudiar jurisprudència a les universitats de Leipzig i Estrasburg, però és considerat per les seves obres i els seus coneixements un geni universal interessat per l'art, la ciència i la filosofia, el cultiu de la qual alterna amb els càrrecs i els honors que li procuren el seu nomenament de conseller àulic, en 1776 i d'inspector d'arts i ciències, en 1790, en la cort de Weimar. En la seva joventut va participar dels ideals romàntics del [[Sturm und Drang|''Sturm und Drang'']], i les seves primeres obres, ''Les afliccions del jove Werther'' i les primeres redaccions de ''Fausto i Wilhelm Meister'',contribueixen intensament a la difusió del [[romanticisme|romanticisme]], ideals que canvia pels clàssics a la volta del seu llarg viatge a Itàlia (1786-1788).
+
Pensador i escriptor, nascut a Frankfurt, i el més gran dels poetes alemanys. Va estudiar jurisprudència a les universitats de Leipzig i Estrasburg, però és considerat per les seves obres i els seus coneixements un geni universal interessat per l'art, la ciència i la filosofia, el cultiu de la qual alterna amb els càrrecs i els honors que li procuren el seu nomenament de conseller àulic, en 1776 i d'inspector d'arts i ciències, en 1790, en la cort de Weimar. En la seva joventut va participar dels ideals romàntics del [[Sturm und Drang|''Sturm und Drang'']], i les seves primeres obres, ''Les afliccions del jove Werther'' i les primeres redaccions de ''Fausto i Wilhelm Meister'',contribueixen intensament a la difusió del [[romanticisme|romanticisme]], ideals que canvia pels clàssics a la tornada del seu llarg viatge a Itàlia (1786-1788).
  
 
[[File:goethe2.gif|thumb]]
 
[[File:goethe2.gif|thumb]]
En l'aspecte filosòfic, encara que no va conrear cap sistema determinat, el seu pensament manifesta fortes influències filosòfiques de [[Autor:Spinoza, Baruch de|Spinoza]] i [[Autor:Schelling, Friedrich Wilhelm Joseph von|Schelling]], contemporani seu, i una clara tendència al [[naturalisme]] [[Panteisme|panteísta]].
+
En l'aspecte filosòfic, encara que no va conrear cap sistema determinat, el seu pensament manifesta fortes influències filosòfiques de [[Autor:Spinoza, Baruch d'|Spinoza]] i [[Autor:Schelling, Friedrich Wilhelm Joseph von|Schelling]], contemporani seu, i una clara tendència al [[naturalisme]] [[Panteisme|panteista]].
  
 
Descriu la naturalesa, sobretot en obres com ''La naturalesa ''(1781-1782), ''La metamorfosi de les plantes ''(1790), ''Formació i transformació de la naturalesa orgànica ''(1807), com un procés de formació i transformació de tots els éssers a partir d'una forma primitiva, que en el cas del món vegetal anomena «planta originària», de la qual, com d'una [[essència|essència]] eterna deriven totes les altres. Completa el seu sentit naturalista amb una visió organicista de la realitat, substituint, influït per la [[Crítica del judici|''Critica del judici'']] kantiana, la suposició d'una forma primària preexistent per la de la forma final o [[finalitat|finalitat]]. La seva teoria dels colors, que interpreta com a combinacions de llums i ombres (''Teoria dels colors'', 1810), que oposa a la de [[Autor:Newton,_Isaac|Newton]], manca d'interès científic i no és sinó una conseqüència del seu naturalisme organicista, decididament oposat al [[mecanicisme|mecanicisme]].
 
Descriu la naturalesa, sobretot en obres com ''La naturalesa ''(1781-1782), ''La metamorfosi de les plantes ''(1790), ''Formació i transformació de la naturalesa orgànica ''(1807), com un procés de formació i transformació de tots els éssers a partir d'una forma primitiva, que en el cas del món vegetal anomena «planta originària», de la qual, com d'una [[essència|essència]] eterna deriven totes les altres. Completa el seu sentit naturalista amb una visió organicista de la realitat, substituint, influït per la [[Crítica del judici|''Critica del judici'']] kantiana, la suposició d'una forma primària preexistent per la de la forma final o [[finalitat|finalitat]]. La seva teoria dels colors, que interpreta com a combinacions de llums i ombres (''Teoria dels colors'', 1810), que oposa a la de [[Autor:Newton,_Isaac|Newton]], manca d'interès científic i no és sinó una conseqüència del seu naturalisme organicista, decididament oposat al [[mecanicisme|mecanicisme]].
Línia 22: Línia 22:
 
|Final=
 
|Final=
 
|Epoca2=
 
|Epoca2=
|Lloc=Francfort
+
|Lloc=Frankfurt
 
|Incert=No
 
|Incert=No
 
}}
 
}}
Línia 41: Línia 41:
 
|Final=
 
|Final=
 
|Epoca2=
 
|Epoca2=
|Lloc=Francfort
+
|Lloc=Frankfurt
 
|Incert=No
 
|Incert=No
 
}}
 
}}

Revisió de 14:56, 27 oct 2018

GoetheWC.jpg

Avís: El títol a mostrar «Johann Wolfgang von Goethe» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Goethe, Johann Wolfgang von».

Pensador i escriptor, nascut a Frankfurt, i el més gran dels poetes alemanys. Va estudiar jurisprudència a les universitats de Leipzig i Estrasburg, però és considerat per les seves obres i els seus coneixements un geni universal interessat per l'art, la ciència i la filosofia, el cultiu de la qual alterna amb els càrrecs i els honors que li procuren el seu nomenament de conseller àulic, en 1776 i d'inspector d'arts i ciències, en 1790, en la cort de Weimar. En la seva joventut va participar dels ideals romàntics del Sturm und Drang, i les seves primeres obres, Les afliccions del jove Werther i les primeres redaccions de Fausto i Wilhelm Meister,contribueixen intensament a la difusió del romanticisme, ideals que canvia pels clàssics a la tornada del seu llarg viatge a Itàlia (1786-1788).

Goethe2.gif

En l'aspecte filosòfic, encara que no va conrear cap sistema determinat, el seu pensament manifesta fortes influències filosòfiques de Spinoza i Schelling, contemporani seu, i una clara tendència al naturalisme panteista.

Descriu la naturalesa, sobretot en obres com La naturalesa (1781-1782), La metamorfosi de les plantes (1790), Formació i transformació de la naturalesa orgànica (1807), com un procés de formació i transformació de tots els éssers a partir d'una forma primitiva, que en el cas del món vegetal anomena «planta originària», de la qual, com d'una essència eterna deriven totes les altres. Completa el seu sentit naturalista amb una visió organicista de la realitat, substituint, influït per la Critica del judici kantiana, la suposició d'una forma primària preexistent per la de la forma final o finalitat. La seva teoria dels colors, que interpreta com a combinacions de llums i ombres (Teoria dels colors, 1810), que oposa a la de Newton, manca d'interès científic i no és sinó una conseqüència del seu naturalisme organicista, decididament oposat al mecanicisme.