Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Geulincx, Arnold»

De Wikisofia

 
(Hi ha 4 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren)
Línia 4: Línia 4:
 
|Cognom=Geulincx
 
|Cognom=Geulincx
 
}}
 
}}
Filòsof holandès, nascut a Anvers. Va estudiar filosofia i teologia en Lovaina i, de 1646 a 1658, va ser professor de filosofia a la mateixa universitat. Cessat del càrrec per la seva crítica a la [[escolàstica, escolasticisme|filosofia escolàstica]], abraça el [[calvinisme|calvinisme]] i es trasllada a Leiden, en la universitat del qual és nomenat professor de lògica en 1665.
+
Filòsof holandès (1624 -1669), nascut a Anvers. Va estudiar filosofia i teologia en Lovaina i, de 1646 a 1658, va ser professor de filosofia a la mateixa universitat. Cessat del càrrec per la seva crítica a la [[escolàstica, escolasticisme|filosofia escolàstica]], abraça el [[calvinisme|calvinisme]] i es trasllada a Leiden, on va ser nomenat professor de lògica en 1665 en la universitat de l'esmentada ciutat.
  
És conegut principalment per haver defensat l'[[ocasionalisme|ocasionalisme]]; incapaç l'home de saber com interactuen [[ment - cos, relació|ment i cos]], el més raonable és, al seu entendre, admetre que només [[Déu|Déu]] és la [[causa|causa]] universal de tot, basant-se en el principi que «si no se sap com es fa una cosa, no és possible fer-la». Déu és, per tant la veritable causa, i tota la resta són meres ''ocasions'' del que succeeix. En [[ètica|ètica]] sosté la doctrina que el seu objecte és la [[virtut|virtut]] i que aquesta consisteix en una determinació de la [[voluntat|voluntat]], o «amor de la raó». Distingeix quatre aspectes en la virtut, que pròpiament és una sola cosa: diligència, obediència, justícia i humilitat.
+
És conegut principalment per haver defensat l'[[ocasionalisme|ocasionalisme]]; incapaç l'home de saber com interactuen [[ment - cos, relació|ment i cos]], el més raonable és, al seu entendre, admetre que només [[Déu|Déu]] és la [[causa|causa]] universal de tot, basant-se en el principi que «si no se sap com es fa una cosa, no és possible fer-la» («''Quod nescis quomodo fiat id non facis''»). En aquest sentit l'home no actua realment, sinó que és un espectador dels seus propis actes provocats per la voluntat que actua com a causa ocasional, de la qual Déu n'és la veritable causa, i tota la resta són meres ''ocasions'' del que succeeix. En [[ètica|ètica]] sosté la doctrina que el seu objecte és la [[virtut|virtut]] i que aquesta consisteix en una determinació de la [[voluntat|voluntat]], o «amor de la raó». Distingeix quatre aspectes en la virtut, que pròpiament és una sola cosa: diligència, obediència, justícia i humilitat.
 +
 
 +
{{ImatgePrincipal|Imatge=Geulincx1.jpg}}
  
{{ImatgePrincipal|Imathe=Geulincx1.jpg}}
 
 
{{So}}
 
{{So}}
 
{{Esdeveniment
 
{{Esdeveniment

Revisió de 10:58, 23 oct 2018

Geulincx1.jpg

Avís: El títol a mostrar «Arnold Geulincx» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Geulincx, Arnold».

Filòsof holandès (1624 -1669), nascut a Anvers. Va estudiar filosofia i teologia en Lovaina i, de 1646 a 1658, va ser professor de filosofia a la mateixa universitat. Cessat del càrrec per la seva crítica a la filosofia escolàstica, abraça el calvinisme i es trasllada a Leiden, on va ser nomenat professor de lògica en 1665 en la universitat de l'esmentada ciutat.

És conegut principalment per haver defensat l'ocasionalisme; incapaç l'home de saber com interactuen ment i cos, el més raonable és, al seu entendre, admetre que només Déu és la causa universal de tot, basant-se en el principi que «si no se sap com es fa una cosa, no és possible fer-la» («Quod nescis quomodo fiat id non facis»). En aquest sentit l'home no actua realment, sinó que és un espectador dels seus propis actes provocats per la voluntat que actua com a causa ocasional, de la qual Déu n'és la veritable causa, i tota la resta són meres ocasions del que succeeix. En ètica sosté la doctrina que el seu objecte és la virtut i que aquesta consisteix en una determinació de la voluntat, o «amor de la raó». Distingeix quatre aspectes en la virtut, que pròpiament és una sola cosa: diligència, obediència, justícia i humilitat.