Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Fodor, Jerry»

De Wikisofia

m (bot: - pensament -que concep com a innat-, + pensament –que concep com a innat–,)
m (bot: - pensament ho concep + pensament el concep)
 
(Hi ha 3 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren)
Línia 4: Línia 4:
 
|Cognom=Fodor
 
|Cognom=Fodor
 
}}
 
}}
Filòsof de la ment nord-americà. Va néixer a Nova York en 1935. Va estudiar amb [[Autor:Putnam, Hilary|H. Putnam,]] i en els anys seixanta, juntament amb J. J. Katz, es va incorporar a l'equip de [[Autor:Chomsky, Noam|N. Chomsky]] en l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), on va ensenyar fins a 1986. Actualment és professor en el City University de Nova York i a la Universitat Rutgers. Les seves investigacions se centren en la filosofia de la ment, i s'enquadra en la tradició del [[funcionalisme psicològic|funcionalisme psicològic]]. En contra del [[conductisme|conductisme]] i del fisicalisme, defensa –com Putnam i [[Autor:Dennett , Daniel|Dennett]]– el [[mentalisme|mentalisme]] i l'anomenada [[psicologia popular|psicologia popular]] que, segons ell, és imprescindible ja que no existeix alternativa al vocabulari de l'explicació d'aquesta psicologia del sentit comú (que s'expressa amb nocions com les de «desig», «intenció», «creença», etc.), que és una psicologia d'actituds proposicionals.
+
Filòsof de la ment nord-americà. Va néixer a Nova York en 1935. Va estudiar amb [[Autor:Putnam, Hilary|H. Putnam,]] i en els anys seixanta, juntament amb J. J. Katz, es va incorporar a l'equip de [[Autor:Chomsky, Noam|N. Chomsky]] en l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), on va ensenyar fins a 1986. Actualment és professor en la City University de Nova York i a la Universitat Rutgers. Les seves investigacions se centren en la filosofia de la ment, i s'enquadra en la tradició del [[funcionalisme psicològic|funcionalisme psicològic]]. En contra del [[conductisme|conductisme]] i del fisicalisme, defensa –com Putnam i [[Autor:Dennett , Daniel|Dennett]]– el [[mentalisme|mentalisme]] i l'anomenada [[psicologia popular|psicologia popular]] que, segons ell, és imprescindible, ja que no existeix alternativa al vocabulari de l'explicació d'aquesta psicologia del sentit comú (que s'expressa amb nocions com les de «desig», «intenció», «creença», etc.), que és una psicologia d'actituds proposicionals.
  
 
[[File:Fodor2007.jpg|thumb]]
 
[[File:Fodor2007.jpg|thumb]]
 
La seva defensa del funcionalisme li contraposa també als defensors del materialisme eliminativista (com Patricia i Paul Churchland), i el separa també dels defensors de tot [[reduccionisme|reduccionisme]] del mental al físic, allò que el separa de [[Autor:Davidson, Donald|Davidson]] encara que, com ell, sosté tesi monistes.
 
La seva defensa del funcionalisme li contraposa també als defensors del materialisme eliminativista (com Patricia i Paul Churchland), i el separa també dels defensors de tot [[reduccionisme|reduccionisme]] del mental al físic, allò que el separa de [[Autor:Davidson, Donald|Davidson]] encara que, com ell, sosté tesi monistes.
  
Defensa la causació mental, és a dir, la tesi segons la qual la conducta és causada pels estats mentals que, al seu torn, són causats per altres actes mentals. La seva defensa del mentalisme li ha portat a defensar la possibilitat d'una psicologia científica mentalista basada en la teoria representacional de la ment (TRM) que sosté l'existència d'un «llenguatge del pensament». Aquesta tesi és una extensió de les teories chomskyanes del llenguatge, que ja va iniciar en la seva obra conjunta amb J. Katz: ''Estructura d'una teoria semàntica,'' publicada en 1963. Però la va començar a desenvolupar a partir dels anys setanta. Aquest llenguatge del pensament ho concep com un codi intern en el qual es desenvolupen els processos mentals i codifica les percepcions. De fet, per aprendre qualsevol llenguatge natural el nen primer ha de poder posseir un llenguatge previ en el qual formular el seu pensament, i aquest llenguatge del pensament –que concep com a innat–, posseeix també una sintaxi i una semàntica. Defensa també que els estats mentals són d'índole computacional i operen sobre representacions mentals, desenvolupant la tesi central del funcionalisme psicològic que considera la ment com una funció independent del ''suport'' (''maquinari'') en el qual es realitza, de manera que s'assembla molt més a un ''programari'' que pot executar-se en diferents configuracions i suports. Contràriament a la psicologia de les facultats, Fodor sosté una naturalesa modular dels processos mentals.
+
Defensa la causació mental, és a dir, la tesi segons la qual la conducta és causada pels estats mentals que, al seu torn, són causats per altres actes mentals. La seva defensa del mentalisme li ha portat a defensar la possibilitat d'una psicologia científica mentalista basada en la teoria representacional de la ment (TRM) que sosté l'existència d'un «llenguatge del pensament». Aquesta tesi és una extensió de les teories chomskyanes del llenguatge, que ja va iniciar en la seva obra conjunta amb J. Katz: ''Estructura d'una teoria semàntica,'' publicada en 1963. Però la va començar a desenvolupar a partir dels anys setanta. Aquest llenguatge del pensament el concep com un codi intern en el qual es desenvolupen els processos mentals i codifica les percepcions. De fet, per a aprendre qualsevol llenguatge natural el nen primer ha de poder posseir un llenguatge previ en el qual formular el seu pensament, i aquest llenguatge del pensament –que concep com a innat–, posseeix també una sintaxi i una semàntica. Defensa també que els estats mentals són d'índole computacional i operen sobre representacions mentals, desenvolupant la tesi central del funcionalisme psicològic que considera la ment com una funció independent del ''suport'' (''maquinari'') en el qual es realitza, de manera que s'assembla molt més a un ''programari'' que pot executar-se en diferents configuracions i suports. Contràriament a la psicologia de les facultats, Fodor sosté una naturalesa modular dels processos mentals.
 
{{ImatgePrincipal
 
{{ImatgePrincipal
 
|Imatge=fodor.gif
 
|Imatge=fodor.gif

Revisió de 17:33, 22 set 2018



Fodor.gif

Avís: El títol a mostrar «Jerry Fodor» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Fodor, Jerry».

Filòsof de la ment nord-americà. Va néixer a Nova York en 1935. Va estudiar amb H. Putnam, i en els anys seixanta, juntament amb J. J. Katz, es va incorporar a l'equip de N. Chomsky en l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), on va ensenyar fins a 1986. Actualment és professor en la City University de Nova York i a la Universitat Rutgers. Les seves investigacions se centren en la filosofia de la ment, i s'enquadra en la tradició del funcionalisme psicològic. En contra del conductisme i del fisicalisme, defensa –com Putnam i Dennett– el mentalisme i l'anomenada psicologia popular que, segons ell, és imprescindible, ja que no existeix alternativa al vocabulari de l'explicació d'aquesta psicologia del sentit comú (que s'expressa amb nocions com les de «desig», «intenció», «creença», etc.), que és una psicologia d'actituds proposicionals.

Fodor2007.jpg

La seva defensa del funcionalisme li contraposa també als defensors del materialisme eliminativista (com Patricia i Paul Churchland), i el separa també dels defensors de tot reduccionisme del mental al físic, allò que el separa de Davidson encara que, com ell, sosté tesi monistes.

Defensa la causació mental, és a dir, la tesi segons la qual la conducta és causada pels estats mentals que, al seu torn, són causats per altres actes mentals. La seva defensa del mentalisme li ha portat a defensar la possibilitat d'una psicologia científica mentalista basada en la teoria representacional de la ment (TRM) que sosté l'existència d'un «llenguatge del pensament». Aquesta tesi és una extensió de les teories chomskyanes del llenguatge, que ja va iniciar en la seva obra conjunta amb J. Katz: Estructura d'una teoria semàntica, publicada en 1963. Però la va començar a desenvolupar a partir dels anys setanta. Aquest llenguatge del pensament el concep com un codi intern en el qual es desenvolupen els processos mentals i codifica les percepcions. De fet, per a aprendre qualsevol llenguatge natural el nen primer ha de poder posseir un llenguatge previ en el qual formular el seu pensament, i aquest llenguatge del pensament –que concep com a innat–, posseeix també una sintaxi i una semàntica. Defensa també que els estats mentals són d'índole computacional i operen sobre representacions mentals, desenvolupant la tesi central del funcionalisme psicològic que considera la ment com una funció independent del suport (maquinari) en el qual es realitza, de manera que s'assembla molt més a un programari que pot executar-se en diferents configuracions i suports. Contràriament a la psicologia de les facultats, Fodor sosté una naturalesa modular dels processos mentals.