Diferència entre revisions de la pàgina «Filopò, Joan»
De Wikisofia
m (bot: - de la [[Alexandria, + de l'[[Alexandria,) |
m (bot: - secta al fet que pertanyia, + secta a què pertanyia,) |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Filopò | |Cognom=Filopò | ||
}} | }} | ||
| − | Conegut també com a Joan d'Alexandria, nascut a Cesarea, anomenat ''Filóponos'' ([[Grec::Ἰωάννης]] ὁ [[Grec::Φιλόπονος]]), «amant del treball», per la secta | + | Conegut també com a Joan d'Alexandria, nascut a Cesarea, anomenat ''Filóponos'' ([[Grec::Ἰωάννης]] ὁ [[Grec::Φιλόπονος]]), «amant del treball», per la secta a què pertanyia, i també «el gramàtic». Filòsof [[neoplatonisme|neoplatònic]], contemporani de [[Autor:Simplici|Simplici]], és un cristià monofisita, deixeble d'Ammoni Hèrmies, i un dels últims membres de l'[[Alexandria, escola d'|escola d'Alexandria]] que va poder ensenyar filosofia en ella. Troba el seu lloc en la història de la filosofia perquè va ser un dels primers a criticar les doctrines aristotèliques, cosa que fa en els seus comentaris als ''Meteorològics'', i en el seu escrit contra [[Autor:Procle|Procle]], rival de l'escola d'Atenes, ''Sobre l'eternitat del món, contra Procle'' (529), i altres comentaris sobre la física i la cosmologia que va influir en autors àrabs i en alguns [[escolàstica, escolasticisme|escolàstics]]. |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=Filopon2.jpg | |Imatge=Filopon2.jpg | ||
Revisió de 23:30, 30 gen 2018
Avís: El títol a mostrar «Joan Filopò» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Filopò, Joan».
Conegut també com a Joan d'Alexandria, nascut a Cesarea, anomenat Filóponos (Ἰωάννης ὁ Φιλόπονος), «amant del treball», per la secta a què pertanyia, i també «el gramàtic». Filòsof neoplatònic, contemporani de Simplici, és un cristià monofisita, deixeble d'Ammoni Hèrmies, i un dels últims membres de l'escola d'Alexandria que va poder ensenyar filosofia en ella. Troba el seu lloc en la història de la filosofia perquè va ser un dels primers a criticar les doctrines aristotèliques, cosa que fa en els seus comentaris als Meteorològics, i en el seu escrit contra Procle, rival de l'escola d'Atenes, Sobre l'eternitat del món, contra Procle (529), i altres comentaris sobre la física i la cosmologia que va influir en autors àrabs i en alguns escolàstics.