Diferència entre revisions de la pàgina «Filopò, Joan»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "Filopó" a "Filopò") |
|||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Filopò | |Cognom=Filopò | ||
}} | }} | ||
| − | Conegut també com Joan d'Alexandria, nascut a Cesarea, anomenat ''Filóponos'' ([[Grec::Ἰωάννης]] ὁ [[Grec::Φιλόπονος]]), «amant del treball», per la secta al fet que pertanyia, i també «el gramàtic». Filòsof [[neoplatonisme|neoplatònic]], contemporani de [[Autor:Simplicio|Simplicio]], és un cristià monofisita, deixeble d'Ammoni Hermias, i un dels últims membres de la [[Alexandria, escola | + | Conegut també com Joan d'Alexandria, nascut a Cesarea, anomenat ''Filóponos'' ([[Grec::Ἰωάννης]] ὁ [[Grec::Φιλόπονος]]), «amant del treball», per la secta al fet que pertanyia, i també «el gramàtic». Filòsof [[neoplatonisme|neoplatònic]], contemporani de [[Autor:Simplicio|Simplicio]], és un cristià monofisita, deixeble d'Ammoni Hermias, i un dels últims membres de la [[Alexandria, escola d'|escola d'Alexandria]] que va poder ensenyar filosofia en ella. Troba el seu lloc en la història de la filosofia per ser un dels primers a criticar les doctrines aristotèliques, cosa que fa en els seus comentaris als ''Meteorològics'', i en el seu escrit contra [[Autor:Procle|Procle]], rival de l'escola d'Atenes, ''Sobre l'eternitat del món, contra Procle'' (529), i altres comentaris sobre la física i la cosmologia que va influir en autors àrabs i en alguns [[escolàstica, escolasticisme|escolàstics]]. |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=Filopon2.jpg | |Imatge=Filopon2.jpg | ||
Revisió del 19:07, 10 març 2015
Avís: El títol a mostrar «Joan Filopò» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Filopò, Joan».
Conegut també com Joan d'Alexandria, nascut a Cesarea, anomenat Filóponos (Ἰωάννης ὁ Φιλόπονος), «amant del treball», per la secta al fet que pertanyia, i també «el gramàtic». Filòsof neoplatònic, contemporani de Simplicio, és un cristià monofisita, deixeble d'Ammoni Hermias, i un dels últims membres de la escola d'Alexandria que va poder ensenyar filosofia en ella. Troba el seu lloc en la història de la filosofia per ser un dels primers a criticar les doctrines aristotèliques, cosa que fa en els seus comentaris als Meteorològics, i en el seu escrit contra Procle, rival de l'escola d'Atenes, Sobre l'eternitat del món, contra Procle (529), i altres comentaris sobre la física i la cosmologia que va influir en autors àrabs i en alguns escolàstics.