Diferència entre revisions de la pàgina «Eckhart, Johannes»
De Wikisofia
m (bot: - una ordre religiosa en + una orde religiós en) |
m (Text de reemplaçament - "van anar" a "van ser") |
||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
Filòsof i místic alemany (també conegut com a "mestre Eckhart"), nascut a Hochheim, prop de Gotha, a Turingia. Va pertànyer a l'orde dels dominics, va estudiar probablement amb [[Autor:Albert Magne, sant|Albert Magne]], en Colònia, i va ensenyar a París. És un dels principals representants del moviment místic que, en el s. XIV, s'oposa a la filosofia especulativa. Malgrat pertànyer a una orde religiós en la qual dominava l'[[aristotelisme|aristotelisme]], manifesta influències del [[neoplatonisme|neoplatonisme]] de [[Autor:Procle|Procle]], [[Autor:Agustí d'Hipona, sant|Agustí d'Hipona]], [[Autor:Pseudo-Dionís |Dionís l'Areopagita]] i [[Autor:Escot Eriúgena (o Erígena), Joan|Joan Ecot Eriúgena]]. Algunes de les seves afirmacions (28) van ser condemnades pel papa Joan XXII com herètiques, en 1329, però és considerat l'iniciador de la [[mística|mística]] i fins i tot de la filosofia alemanyes, i va exercir una enorme influència en tot el pensament místic medieval | Filòsof i místic alemany (també conegut com a "mestre Eckhart"), nascut a Hochheim, prop de Gotha, a Turingia. Va pertànyer a l'orde dels dominics, va estudiar probablement amb [[Autor:Albert Magne, sant|Albert Magne]], en Colònia, i va ensenyar a París. És un dels principals representants del moviment místic que, en el s. XIV, s'oposa a la filosofia especulativa. Malgrat pertànyer a una orde religiós en la qual dominava l'[[aristotelisme|aristotelisme]], manifesta influències del [[neoplatonisme|neoplatonisme]] de [[Autor:Procle|Procle]], [[Autor:Agustí d'Hipona, sant|Agustí d'Hipona]], [[Autor:Pseudo-Dionís |Dionís l'Areopagita]] i [[Autor:Escot Eriúgena (o Erígena), Joan|Joan Ecot Eriúgena]]. Algunes de les seves afirmacions (28) van ser condemnades pel papa Joan XXII com herètiques, en 1329, però és considerat l'iniciador de la [[mística|mística]] i fins i tot de la filosofia alemanyes, i va exercir una enorme influència en tot el pensament místic medieval | ||
| − | Sosté la impossibilitat d'arribar a conèixer a Déu per mitjà de la raó humana i usa expressions preses de l'anomenada [[teologia negativa|teologia negativa]] –antecedent de la [[docta ignorantia|''docta ignorantia'']]– algunes de les quals van | + | Sosté la impossibilitat d'arribar a conèixer a Déu per mitjà de la raó humana i usa expressions preses de l'anomenada [[teologia negativa|teologia negativa]] –antecedent de la [[docta ignorantia|''docta ignorantia'']]– algunes de les quals van ser objecte de l'esmentada condemna: «Déu ni és bo ni millor ni òptim». La mística és l'única via d'accés a Déu. |
Seguidors del seu misticisme especulatiu són Johannes Tauler, Henricus Suso i Joan Ruysbroeck. | Seguidors del seu misticisme especulatiu són Johannes Tauler, Henricus Suso i Joan Ruysbroeck. | ||
Revisió de 22:30, 21 feb 2018
Avís: El títol a mostrar «Johannes Eckhart» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Eckhart, Johannes».
Filòsof i místic alemany (també conegut com a "mestre Eckhart"), nascut a Hochheim, prop de Gotha, a Turingia. Va pertànyer a l'orde dels dominics, va estudiar probablement amb Albert Magne, en Colònia, i va ensenyar a París. És un dels principals representants del moviment místic que, en el s. XIV, s'oposa a la filosofia especulativa. Malgrat pertànyer a una orde religiós en la qual dominava l'aristotelisme, manifesta influències del neoplatonisme de Procle, Agustí d'Hipona, Dionís l'Areopagita i Joan Ecot Eriúgena. Algunes de les seves afirmacions (28) van ser condemnades pel papa Joan XXII com herètiques, en 1329, però és considerat l'iniciador de la mística i fins i tot de la filosofia alemanyes, i va exercir una enorme influència en tot el pensament místic medieval
Sosté la impossibilitat d'arribar a conèixer a Déu per mitjà de la raó humana i usa expressions preses de l'anomenada teologia negativa –antecedent de la docta ignorantia– algunes de les quals van ser objecte de l'esmentada condemna: «Déu ni és bo ni millor ni òptim». La mística és l'única via d'accés a Déu.
Seguidors del seu misticisme especulatiu són Johannes Tauler, Henricus Suso i Joan Ruysbroeck.
Obres: La seva obra de major importància és Opus tripartitum.
Traduccions castellanes:
Tractats i sermons, trad. d'I.M. de Brugger, Barcelona 1983.
Obres escollides, trad. de V. García, Barcelona 1988.