Accions

Autor

Climent d'Alexandria

De Wikisofia

ClemensVonAlexandrien.jpg

Avís: El títol a mostrar «Climent d'Alexandria» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Climent d'Alexandria». Titus Flavius Clemens

Escriptor i apologista cristià d'origen grec, nascut probablement a Atenes o a Alexandria, cap a l'any 145 o 150. Va morir en Capadòcia cap a l'any 215. De formació estoica, va viatjar per Itàlia i Orienti fins que a Alexandria va trobar a Panteno (antic estoic convertit al cristianisme), qui havia fundat el Didaskaleion o escola de catequesi cristiana cap a l'any 180. Va passar a ser deixeble i seguidor d'aquest autor, al que va succeir com a segon mestre del Didaskaleion. A causa de discrepàncies amb el bisbe d'Alexandria, se'n va anar a Jerusalem on va prosseguir els seus ensenyaments i es va convertir en protegit del bisbe d'aquesta ciutat. Posteriorment, se'n va anar cap a la Capadòcia fugint de la persecució de Septimi Sever, època de la qual data la seva obra principal coneguda com a Stromata.

És considerat l'iniciador de la teologia especulativa, i un dels principals exponents de l'apologètica cristiana, i la seva labor teòrica es va centrar en l'hel·lenització del cristianisme, intentant conciliar la fe (pístis) amb el coneixement (gnosi). La seva teologia és de base platònica i estoica, amb elements peripatètics i va combatre els corrents gnòstics, tant cristianes com paganes, en considerar que menyspreaven el caràcter de l'encarnació i redempció de Crist i feien impossible la reconciliació entre ciència i fe. Segons ell, no hi ha fe sense coneixement, de la mateixa manera que no hi ha coneixement sense fe, però és per la fe que l'home s'adhereix als principis del coneixement o a la paraula de Déu. Va concebre el logos com a principi creador del món, principi de saviesa (la dels profetes i filòsofs) i principi de salvació (el logos encarnat). Aquest λόγος (logos) és el veritable alfa i omega de tota realitat. D'aquesta manera, va voler aprofundir la fe amb l'ajuda de la filosofia. També va ser un dels més destacats defensors de la necessitat d'interpretar les Sagrades Escriptures de manera al·legòrica, tant l'Antic Testament com els Evangelis, ja que Jesucrist s'expressava a través de paràboles. Per aquest intent d'interpretació al·legòrica, així com per l'hel·lenització del cristianisme, s'ha comparat la seva obra amb alguns aspectes de la de Filó d'Alexandria. Orígenes, deixeble seu en el Didaskaleion, va desenvolupar les seves tesis i va accentuar encara més la seva tendència a la interpretació al·legòrica.