Autor:Cleantes

(Κλεάνθης)

Filòsof grec estoic. Va néixer a Assus (Àsia Menor), en el si d'una família d'origen humil, i es va guanyar la vida durant un temps com a lluitador professional. Cap a l'any 289 a. de C. va marxar a Atenes, on va conèixer a Zenó de Cítion, del que va ser deixeble gairebé durant vint anys, i a qui va succeir com escolarca o director de la Stoa. Segons es narra, es va deixar morir d'inanició als 99 anys. El seu deixeble Crisip el va succeir com a tercer director de l'escola estoica.

Cleantes va basar tot el seu pensament en el de Zenó de Cítion, al que va imprimir una direcció més ètic-religiosa, més allunyada de la influència dels cínics, i més orientada cap al pensament especulatiu. Com tots els estoics, creia que el tot, és a dir, la physis de la qual formem part, està regit determinísticament per un logos diví. Per això, va reformular la tesi del seu mestre: «viu d'acord amb tu mateix», per la tesi estoica més coneguda: «viu d'acord amb la naturalesa» (veg. text). En teoria del coneixement va forjar la imatge del procés cognoscitiu com format per impressions, a la manera en què els objectes deixen la seva petjada en una tauleta de cera. El seu deixeble Crisip, que el va succeir com a tercer escolarca de la Stoa, va matisar aquestes tesis, i les va reelaborar, creant les bases definitives de l'estoïcisme antic, alhora que va desenvolupar la lògica d'aquesta escola.

Cleantes va escriure una cinquantena de llibres, dels quals solament es conserven els seus títols i uns pocs fragments, el més destacable dels quals és el Himne a Zeus, d'orientació fortament religiosa. Va combatre als epicuris i a l'atomisme de Demòcrit, i va escriure una exposició de la filosofia de Heràclit, al que considerava com a antecessor de l'estoïcisme.

En l'article dedicat a l'estoïcisme es fa una exposició més extensa de les tesis d'aquesta escola de pensament.

• Bibliografia:Bibliografia sobre l'estoïcisme