Diferència entre revisions de la pàgina «Capel·la, Marcià Mineo Fèlix»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=Marcià Mineo Félix |Cognom=Capella }} Escriptor romà, del s. V d. de C., originari de Madaura (Numidia). Entre les seves obres, de c...».) |
m (Text de reemplaçament - "Autor:Heràclides de Ponto" a "Autor:Heràclides Pòntic") |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Capella | |Cognom=Capella | ||
}} | }} | ||
| − | Escriptor romà, del s. V d. de C., originari de Madaura (Numidia). Entre les seves obres, de caràcter més aviat compilatorio, destaca ''Les noces de Mercuri amb la filologia i les set [[arts liberals|arts liberals]]'',una enciclopèdia segons el [[trivium |''trivium i el quadrivium'']], d'escassa originalitat, però representativa de l'època. En un capítol del llibre vuitè, que tracta d'astronomia, afirma que «la Terra no és el centre de tots els planetes», ja que Venus i Mercuri giren entorn del Sol, en un cercle més ampli, de manera que poden estar més enllà del Sol o més ençà del Sol; quan estan més enllà, Mercuri està més prop de la Terra que Venus i al revés, quan es troben cap al nostre costat del Sol. Són idees astronòmiques -conegudes per Capella a través de la ''Astronomia'' del romà Terencio Varro (116-27 a. de C.)-, que es corresponen amb el primer sistema heliocèntric parcial que es coneix, el de [[Autor:Heràclides | + | Escriptor romà, del s. V d. de C., originari de Madaura (Numidia). Entre les seves obres, de caràcter més aviat compilatorio, destaca ''Les noces de Mercuri amb la filologia i les set [[arts liberals|arts liberals]]'',una enciclopèdia segons el [[trivium |''trivium i el quadrivium'']], d'escassa originalitat, però representativa de l'època. En un capítol del llibre vuitè, que tracta d'astronomia, afirma que «la Terra no és el centre de tots els planetes», ja que Venus i Mercuri giren entorn del Sol, en un cercle més ampli, de manera que poden estar més enllà del Sol o més ençà del Sol; quan estan més enllà, Mercuri està més prop de la Terra que Venus i al revés, quan es troben cap al nostre costat del Sol. Són idees astronòmiques -conegudes per Capella a través de la ''Astronomia'' del romà Terencio Varro (116-27 a. de C.)-, que es corresponen amb el primer sistema heliocèntric parcial que es coneix, el de [[Autor:Heràclides Pòntic|Heràclides de Ponto]] (s. IV a. de C.) deixeble de [[Autor:Plató|Plató]], limitat a alguns planetes, i que més tard serà conegut com el sistema geocèntric de [[Autor:Tycho-Brahe|Tycho-Brahe]]. [[Autor:Copèrnic, Nicolau|Copèrnic]] ho cita en el seu ''De revolutionibus ''(I, 10). |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=Capella2.jpg | |Imatge=Capella2.jpg | ||
Revisió del 12:50, 12 abr 2015
Avís: El títol a mostrar «Marcià Mineo Félix Capella» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Capel·la, Marcià Mineo Fèlix».
Escriptor romà, del s. V d. de C., originari de Madaura (Numidia). Entre les seves obres, de caràcter més aviat compilatorio, destaca Les noces de Mercuri amb la filologia i les set arts liberals,una enciclopèdia segons el trivium i el quadrivium, d'escassa originalitat, però representativa de l'època. En un capítol del llibre vuitè, que tracta d'astronomia, afirma que «la Terra no és el centre de tots els planetes», ja que Venus i Mercuri giren entorn del Sol, en un cercle més ampli, de manera que poden estar més enllà del Sol o més ençà del Sol; quan estan més enllà, Mercuri està més prop de la Terra que Venus i al revés, quan es troben cap al nostre costat del Sol. Són idees astronòmiques -conegudes per Capella a través de la Astronomia del romà Terencio Varro (116-27 a. de C.)-, que es corresponen amb el primer sistema heliocèntric parcial que es coneix, el de Heràclides de Ponto (s. IV a. de C.) deixeble de Plató, limitat a alguns planetes, i que més tard serà conegut com el sistema geocèntric de Tycho-Brahe. Copèrnic ho cita en el seu De revolutionibus (I, 10).