Diferència entre revisions de la pàgina «Bühler, Karl»
De Wikisofia
m (bot: - a l`[[associació + a l'[[associació) |
m (bot: - funcions, la ''argumentativa''. + funcions, l{{'}}''argumentativa''.) |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Bühler | |Cognom=Bühler | ||
}} | }} | ||
| − | Psicòleg alemany, d'orientació [[funcionalisme|funcionalista]] (oposada a l'[[associació d'idees |associacionisme]]), i un dels primers psicòlegs de la [[Gestalt|''Gestalt'']]. Va néixer a Meckesheim, va estudiar a Friburg i Estrasburg; va col·laborar amb Oswald Külpe, fundador de l'escola de Würzburgo, i va ser professor en Munic, Dresden i Viena; entre els seus deixebles s'expliquen [[Autor:Popper, Karl Raimund|Karl R. Popper]], I.H. Gombrich, [[Autor:Jakobson,_Roman|Roman Jakobson]] i [[Autor:Langer,_Susanne_K.|Susanne Langer]], entre d'altres. Perseguit pel nazisme, va emigrar als Estats Units en 1940. Es va interessar per la [[psicolingüística|psicolingüística]] i és autor d'una ''Teoria del llenguatge ''(1934); és específicament conegut el seu ''triangle semàntic ''(que equival per a ell a semiòtic), amb el qual analitza les [[funcions del llenguatge|funcions semiòtiques del llenguatge]]: la funció expressiva o emotiva (centrada en l'emissor), la conativa (orientada al destinatari) i la referencial (que es refereix al context i al contingut); a aquestes funcions afegeix Jakobson, deixeble seu, la ''fàtica'' (orientada a mantenir l'atenció entre els interlocutors) i la ''poètica''. Popper, que va fer la seva tesi de doctorat amb Bühler, afegeix, en lloc d'aquestes dues últimes funcions, | + | Psicòleg alemany, d'orientació [[funcionalisme|funcionalista]] (oposada a l'[[associació d'idees |associacionisme]]), i un dels primers psicòlegs de la [[Gestalt|''Gestalt'']]. Va néixer a Meckesheim, va estudiar a Friburg i Estrasburg; va col·laborar amb Oswald Külpe, fundador de l'escola de Würzburgo, i va ser professor en Munic, Dresden i Viena; entre els seus deixebles s'expliquen [[Autor:Popper, Karl Raimund|Karl R. Popper]], I.H. Gombrich, [[Autor:Jakobson,_Roman|Roman Jakobson]] i [[Autor:Langer,_Susanne_K.|Susanne Langer]], entre d'altres. Perseguit pel nazisme, va emigrar als Estats Units en 1940. Es va interessar per la [[psicolingüística|psicolingüística]] i és autor d'una ''Teoria del llenguatge ''(1934); és específicament conegut el seu ''triangle semàntic ''(que equival per a ell a semiòtic), amb el qual analitza les [[funcions del llenguatge|funcions semiòtiques del llenguatge]]: la funció expressiva o emotiva (centrada en l'emissor), la conativa (orientada al destinatari) i la referencial (que es refereix al context i al contingut); a aquestes funcions afegeix Jakobson, deixeble seu, la ''fàtica'' (orientada a mantenir l'atenció entre els interlocutors) i la ''poètica''. Popper, que va fer la seva tesi de doctorat amb Bühler, afegeix, en lloc d'aquestes dues últimes funcions, l{{'}}''argumentativa''. De Bühler va aprendre, diu Popper, a valorar que la naturalesa del pensament consisteix en la resolució de problemes. |
<center>[[File:buhler.png|400px]]</center> | <center>[[File:buhler.png|400px]]</center> | ||
Revisió de 18:53, 4 nov 2017
Avís: El títol a mostrar «Karl Bühler» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Bühler, Karl».
Psicòleg alemany, d'orientació funcionalista (oposada a l'associacionisme), i un dels primers psicòlegs de la Gestalt. Va néixer a Meckesheim, va estudiar a Friburg i Estrasburg; va col·laborar amb Oswald Külpe, fundador de l'escola de Würzburgo, i va ser professor en Munic, Dresden i Viena; entre els seus deixebles s'expliquen Karl R. Popper, I.H. Gombrich, Roman Jakobson i Susanne Langer, entre d'altres. Perseguit pel nazisme, va emigrar als Estats Units en 1940. Es va interessar per la psicolingüística i és autor d'una Teoria del llenguatge (1934); és específicament conegut el seu triangle semàntic (que equival per a ell a semiòtic), amb el qual analitza les funcions semiòtiques del llenguatge: la funció expressiva o emotiva (centrada en l'emissor), la conativa (orientada al destinatari) i la referencial (que es refereix al context i al contingut); a aquestes funcions afegeix Jakobson, deixeble seu, la fàtica (orientada a mantenir l'atenció entre els interlocutors) i la poètica. Popper, que va fer la seva tesi de doctorat amb Bühler, afegeix, en lloc d'aquestes dues últimes funcions, l'argumentativa. De Bühler va aprendre, diu Popper, a valorar que la naturalesa del pensament consisteix en la resolució de problemes.
