Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Alexander, Samuel»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=Samuel |Cognom=Alexander }} Filòsof anglès, nascut a Sidney, Austràlia; es va educar a Oxford i va ser professor a la universitat Vi...».)
 
 
(Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren)
Línia 4: Línia 4:
 
|Cognom=Alexander
 
|Cognom=Alexander
 
}}
 
}}
Filòsof anglès, nascut a Sidney, Austràlia; es va educar a Oxford i va ser professor a la universitat Victoria, de Manchester. Defensor de l'[[emergentisme|emergentisme]], ho aplica com a rerefons a tot el seu sistema filosòfic, prenent com a exemple la relació que existeix entre [[ment - cos, relació|ment i cos]]. La ment són processos neuronals, i d'ells sorgeix, però no pot reduir-se merament a ells. De la mateixa manera tot procedeix d'una matriu inicial, que anomena espai-temps, i que concep com una matèria primordial que, amb l'aparició de successives propietats emergents es transforma evolutivament en moviment, matèria física, matèria amb [[qualitats primàries i secundàries|propietats secundàries]], vida i ment. Les coses, d'altra banda, es troben en la dimensió espai-temps, apropant-se amb aquesta afirmació a la física relativista d'[[Autor:Einstein, Albert|Einstein]], i allunyant-se de la idea d'un [[espai|espai]] i [[temps|temps]] absoluts, que concep, respectivament, com el cos i la ment de tot. El temps, com a ment que és, ha estat present en tot des de l'inici i és, alhora memòria de tot el succeït. La «deïtat» és l'última de les propietats emergents, superior a tot el conegut i només cognoscible quan ha sorgit de l'univers.
+
Filòsof anglès, nascut a Sidney, Austràlia; es va educar a Oxford i va ser professor a la universitat Victoria, de Manchester. Defensor de l'[[emergentisme|emergentisme]], ho aplica com a rerefons a tot el seu sistema filosòfic, prenent com a exemple la relació que existeix entre [[ment - cos, relació|ment i cos]]. La ment són processos neuronals, i d'ells sorgeix, però no pot reduir-se merament a ells. De la mateixa manera tot procedeix d'una matriu inicial, que anomena espai-temps, i que concep com una matèria primordial que, amb l'aparició de successives propietats emergents es transforma evolutivament en moviment, matèria física, matèria amb [[qualitats primàries i secundàries|propietats secundàries]], vida i ment. Les coses, d'altra banda, es troben en la dimensió espai-temps, apropant-se amb aquesta afirmació a la física relativista d'[[Autor:Einstein, Albert|Einstein]], i allunyant-se de la idea d'un [[espai|espai]] i [[temps|temps]] absoluts, que concep, respectivament, com el cos i la ment de tot. El temps, com a ment que és, ha estat present en tot des de l'inici i és, alhora memòria de tot el succeït. La «deïtat» és l'última de les propietats emergents, superior a tot el conegut i només cognoscible en tant que ha sorgit de l'univers.
  
Les seves obres principals són ''Espai, temps i deïtat'' (1920), i ''Spinoza: una adreça ''(1927).
+
Les seves obres principals són ''Espai, temps i deïtat'' (1920), i ''Spinoza: una direcció ''(1927).
 
{{ImatgePrincipal
 
{{ImatgePrincipal
 
|Imatge=SamuelAlexander.gif
 
|Imatge=SamuelAlexander.gif

Revisió de 18:41, 22 maig 2018

SamuelAlexander.gif

Avís: El títol a mostrar «Samuel Alexander» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Alexander, Samuel».

Filòsof anglès, nascut a Sidney, Austràlia; es va educar a Oxford i va ser professor a la universitat Victoria, de Manchester. Defensor de l'emergentisme, ho aplica com a rerefons a tot el seu sistema filosòfic, prenent com a exemple la relació que existeix entre ment i cos. La ment són processos neuronals, i d'ells sorgeix, però no pot reduir-se merament a ells. De la mateixa manera tot procedeix d'una matriu inicial, que anomena espai-temps, i que concep com una matèria primordial que, amb l'aparició de successives propietats emergents es transforma evolutivament en moviment, matèria física, matèria amb propietats secundàries, vida i ment. Les coses, d'altra banda, es troben en la dimensió espai-temps, apropant-se amb aquesta afirmació a la física relativista d'Einstein, i allunyant-se de la idea d'un espai i temps absoluts, que concep, respectivament, com el cos i la ment de tot. El temps, com a ment que és, ha estat present en tot des de l'inici i és, alhora memòria de tot el succeït. La «deïtat» és l'última de les propietats emergents, superior a tot el conegut i només cognoscible en tant que ha sorgit de l'univers.

Les seves obres principals són Espai, temps i deïtat (1920), i Spinoza: una direcció (1927).