Diferència entre revisions de la pàgina «Argument dominador»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "[[destino" a "[[destí") |
m (Text de reemplaçament - "destí|destinació]]" a "destí|destí]]") |
||
| Línia 8: | Línia 8: | ||
El que no és ni serà és possible | El que no és ni serà és possible | ||
| − | En suposar veritables els dos primers, i declarar a més inconsistent el conjunt, Diodor conclou la falsedat del tercer enunciat («el que no és ni serà és possible») i, pel mateix, la veritat de la seva negació («el que és o serà és possible»). Amb aquesta demostració, creia haver trobat, segons alguns, un argument invencible de la seva noció de possible, o un argument a favor de la força invencible també, i irresistible, del [[destí| | + | En suposar veritables els dos primers, i declarar a més inconsistent el conjunt, Diodor conclou la falsedat del tercer enunciat («el que no és ni serà és possible») i, pel mateix, la veritat de la seva negació («el que és o serà és possible»). Amb aquesta demostració, creia haver trobat, segons alguns, un argument invencible de la seva noció de possible, o un argument a favor de la força invencible també, i irresistible, del [[destí|destí]]. De la seva noció de possible es dedueix que el que no ocorre és impossible i que el que ocorre o ha ocorregut és necessari (primer enunciat). |
Revisió del 23:40, 7 març 2015
També anomenat «argument sobirà», «triomfant», «dominant» o «invencible», expressions amb que es tradueix l'expressió grega kyriéuon lógos, empleada pel megàric Diodor Cronos (ca. s. III a. de C.) -mestre de Zenó, l'estoic- qui l'aplica a l'argument que dirigeix contra la noció de possibilitat, o contingència, d' Aristòtil (veure text ). Prova la seva pròpia noció de possible («el que és o serà és possible») mitjançant un argument basat en la inconsistència o incompatibilitat dels tres enunciats següents:
Tot el que és passat i veritable és necessari
L'impossible no se segueix del possible
El que no és ni serà és possible
En suposar veritables els dos primers, i declarar a més inconsistent el conjunt, Diodor conclou la falsedat del tercer enunciat («el que no és ni serà és possible») i, pel mateix, la veritat de la seva negació («el que és o serà és possible»). Amb aquesta demostració, creia haver trobat, segons alguns, un argument invencible de la seva noció de possible, o un argument a favor de la força invencible també, i irresistible, del destí. De la seva noció de possible es dedueix que el que no ocorre és impossible i que el que ocorre o ha ocorregut és necessari (primer enunciat).