Diferència entre revisions de la pàgina «Analítica»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} thumb|Aristòtil thumb|I. Kant El nom que Aristòtil dóna a la lògica (''analytik...».) |
m (Text de reemplaçament - "[[lliberteu" a "[[llibertat") |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
En [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], en canvi, la «Analítica» (transcendental), juntament amb la «Dialèctica» (transcendental), constitueix l'anomenada «Lògica transcendental»; enfront del nom de «lògica de l'aparença», que Kant dóna a la dialèctica, a l'analítica l'anomena «lògica de la veritat». Juntament amb la «Estètica transcendental» constitueixen elles tres la primera part de la [[Crítica de la raó pura|''Crítica de la raó pura'']], o «Doctrina transcendental dels elements». Respectant l'etimologia de la paraula ([[anàlisi|anàlisi]]: resolució d'un tot en els seus elements), la «Analítica transcendental» s'ocupa dels elements [[a priori |''a priori'']] de la [[raó teòrica |raó teòrica]], que es consideren principis del coneixement | En [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], en canvi, la «Analítica» (transcendental), juntament amb la «Dialèctica» (transcendental), constitueix l'anomenada «Lògica transcendental»; enfront del nom de «lògica de l'aparença», que Kant dóna a la dialèctica, a l'analítica l'anomena «lògica de la veritat». Juntament amb la «Estètica transcendental» constitueixen elles tres la primera part de la [[Crítica de la raó pura|''Crítica de la raó pura'']], o «Doctrina transcendental dels elements». Respectant l'etimologia de la paraula ([[anàlisi|anàlisi]]: resolució d'un tot en els seus elements), la «Analítica transcendental» s'ocupa dels elements [[a priori |''a priori'']] de la [[raó teòrica |raó teòrica]], que es consideren principis del coneixement | ||
| − | ([[Recurs:cita Kant 27|veure cita]]). Es compon de dues parts: la ''Analítica dels conceptes'' (exposició de les [[categoria|categories]] i justificació del seu ús), que fan possible pensar en general els objectes([[Recurs:cita Kant 15|veure cita]]),i la ''Analítica dels principis'', en la qual analitza la capacitat de l'enteniment de formular [[judicis sintètics a priori|judicis sintètics a priori]] sobre l'experiència ([[Recurs:cita Kant 20|veure cita]]).En la [[Crítica de la raó pràctica|''Crítica de la raó pràctica'']], a l'estudi de la voluntat i la llibertat com a elements en què es funda l'ordre moral ho denomina «Analítica de la raó pràctica». En la'' [[Crítica del judici|Crítica del judici]]'', es diu «Analítica de la facultat de jutjar» a l'estudi de l'element, el [[judici|judici]], amb el qual Kant intenta unir el món de la raó teòrica, la naturalesa, amb el de la raó pràctica, la [[ | + | ([[Recurs:cita Kant 27|veure cita]]). Es compon de dues parts: la ''Analítica dels conceptes'' (exposició de les [[categoria|categories]] i justificació del seu ús), que fan possible pensar en general els objectes([[Recurs:cita Kant 15|veure cita]]),i la ''Analítica dels principis'', en la qual analitza la capacitat de l'enteniment de formular [[judicis sintètics a priori|judicis sintètics a priori]] sobre l'experiència ([[Recurs:cita Kant 20|veure cita]]).En la [[Crítica de la raó pràctica|''Crítica de la raó pràctica'']], a l'estudi de la voluntat i la llibertat com a elements en què es funda l'ordre moral ho denomina «Analítica de la raó pràctica». En la'' [[Crítica del judici|Crítica del judici]]'', es diu «Analítica de la facultat de jutjar» a l'estudi de l'element, el [[judici|judici]], amb el qual Kant intenta unir el món de la raó teòrica, la naturalesa, amb el de la raó pràctica, la [[llibertat|llibertat]]. |
<center>[[File:897CRP.png|400px]]</center> | <center>[[File:897CRP.png|400px]]</center> | ||
Revisió del 12:10, 1 març 2015
El nom que Aristòtil dóna a la lògica (analytiká, llibres analítics). Però entre les obres lògiques d'Aristòtil s'inclouen altres obres amb altres noms, com, per exemple, Categories, a més dels Analítics primers (o Anteriors: Analytiká prótera) i els Analítics segons (o Posteriors: Analytiká hystera), obres escrites durant la seva permanència en el Liceu (335-322). Els Analítics primers representen un tractat de lògica formal sobre el sil·logisme, que pot dir-se que neix amb Aristòtil, mentre que els Analítics segons tracten del sil·logisme veritable, o demostració, i de la naturalesa i estructura de la ciència.
En Kant, en canvi, la «Analítica» (transcendental), juntament amb la «Dialèctica» (transcendental), constitueix l'anomenada «Lògica transcendental»; enfront del nom de «lògica de l'aparença», que Kant dóna a la dialèctica, a l'analítica l'anomena «lògica de la veritat». Juntament amb la «Estètica transcendental» constitueixen elles tres la primera part de la Crítica de la raó pura, o «Doctrina transcendental dels elements». Respectant l'etimologia de la paraula (anàlisi: resolució d'un tot en els seus elements), la «Analítica transcendental» s'ocupa dels elements a priori de la raó teòrica, que es consideren principis del coneixement (veure cita). Es compon de dues parts: la Analítica dels conceptes (exposició de les categories i justificació del seu ús), que fan possible pensar en general els objectes(veure cita),i la Analítica dels principis, en la qual analitza la capacitat de l'enteniment de formular judicis sintètics a priori sobre l'experiència (veure cita).En la Crítica de la raó pràctica, a l'estudi de la voluntat i la llibertat com a elements en què es funda l'ordre moral ho denomina «Analítica de la raó pràctica». En la Crítica del judici, es diu «Analítica de la facultat de jutjar» a l'estudi de l'element, el judici, amb el qual Kant intenta unir el món de la raó teòrica, la naturalesa, amb el de la raó pràctica, la llibertat.