Analítica

Aristòtil

I. Kant

El nom que Aristòtil dóna a la lògica (analytiká, llibres analítics). Però entre les obres lògiques d'Aristòtil s'inclouen altres obres amb altres noms, com, per exemple, Categories, a més dels Analítics primers (o Anteriors: Analytiká prótera) i els Analítics segons (o Posteriors: Analytiká hystera), obres escrites durant la seva permanència en el Liceu (335-322). Els Analítics primers representen un tractat de lògica formal sobre el sil·logisme, que pot dir-se que neix amb Aristòtil, mentre que els Analítics segons tracten del sil·logisme veritable, o demostració, i de la naturalesa i estructura de la ciència.

En Kant, en canvi, la «Analítica» (transcendental), juntament amb la «Dialèctica» (transcendental), constitueix l'anomenada «Lògica transcendental»; enfront del nom de «lògica de l'aparença», que Kant dóna a la dialèctica, a l'analítica l'anomena «lògica de la veritat». Juntament amb la «Estètica transcendental» constitueixen elles tres la primera part de la Crítica de la raó pura, o «Doctrina transcendental dels elements». Respectant l'etimologia de la paraula (anàlisi: resolució d'un tot en els seus elements), la «Analítica transcendental» s'ocupa dels elements a priori de la raó teòrica, que es consideren principis del coneixement cita 1) cita 1 (veure cita). Es compon de dues parts: la Analítica dels conceptes (exposició de les categories i justificació del seu ús), que fan possible pensar en general els objectes .(cita 2) (veure cita),i la Analítica dels principis, en la qual analitza la capacitat de l'enteniment de formular judicis sintètics a priori sobre l'experiència (veure cita) #cita 3.En la Crítica de la raó pràctica, a l'estudi de la voluntat i la llibertat com a elements en què es funda l'ordre moral ho denomina «Analítica de la raó pràctica». En la Crítica del judici, es diu «Analítica de la facultat de jutjar» a l'estudi de l'element, el judici, amb el qual Kant intenta unir el món de la raó teòrica, la naturalesa, amb el de la raó pràctica, la llibertat.

Cita 1

Aquesta analítica consisteix a descompondre tot el nostre coneixement a ‘priori' en els elements del coneixement pur de l'enteniment.

______________________________________________________________________ I. Kant, Crítica de la raó pura, Analít. trasc., B 89 (Alfaguara, Madrid 1988, 6a ed., p. 102).

enrera

Cita 2

Per analítica dels conceptes [...] entenc [...] la descomposició [...] de la capacitat mateixa de l'enteniment, a fi d'investigar la possibilitat dels conceptes a ‘priori' a base de buscar-los només en l'enteniment como el seu lloc de procedència i a base d'analitzar el seu ús pur en general.

______________________________________________________________________ I. Kant, Crítica de la raó pura, Analít. trasc., B 89 (Alfaguara, Madrid 1988, 6a ed., p. 103).

enrera

[====Cita 3====

L'analítica dels principis no serà, doncs, més que un cànon del Judici, un cànon que li ensenya a aplicar als fenòmens aquells conceptes de l'enteniment que contenen a ‘priori' las condicions relatives a les regles.

______________________________________________________________________ I. Kant, Crítica de la raó pura, Analít. trasc., B 171 (Alfaguara, Madrid 1988, 6a ed., p. 179).

enrera

S'ha produït un error en crear la miniatura: Fitxer inexistent