Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Accident»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "[[substancia|" a "[[substància|")
m (bot: -per poder +per a poder)
 
Línia 2: Línia 2:
 
<small>(del llatí ''accidens'', allò que succeeix, que tradueix d'alguna manera el grec ''symbebekós'', participi perfecte de ''symbaino'', succeir)</small>
 
<small>(del llatí ''accidens'', allò que succeeix, que tradueix d'alguna manera el grec ''symbebekós'', participi perfecte de ''symbaino'', succeir)</small>
  
Terme que en [[escolàstica, escolasticisme|filosofia escolàstica]] s'aplica a les diverses determinacions de la [[substància|substància]] ja existent i que procedeix de l'esquema explicatiu de «substància i accident», amb el qual [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] intenta crear una terminologia adequada per poder parlar del canvi de les coses: subjecte, o substància, és allò que roman en el canvi- tret que es tracti d'un canvi substancial-, i és el que pròpiament li incumbeix a la cosa per naturalesa ''(kath'autó)'', mentre que els accidents són la resta de modificacions o alteracions que poden donar-se o no en la substància, perquè no pertanyen necessàriament a la seva [[essència|essència]] (''katá symbebekós''). «Substància» és el que és un ésser i «accident», una manera de ser. En conseqüència, l'accidental és allò que no expressa ni la naturalesa ni la [[definició|definició]] d'alguna cosa i que li pertany com a simple qüestió de fet. Així, a l'home li és substancial tenir intel·ligència, mentre que li és accidental ser músic.
+
Terme que en [[escolàstica, escolasticisme|filosofia escolàstica]] s'aplica a les diverses determinacions de la [[substància|substància]] ja existent i que procedeix de l'esquema explicatiu de «substància i accident», amb el qual [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] intenta crear una terminologia adequada per a poder parlar del canvi de les coses: subjecte, o substància, és allò que roman en el canvi- tret que es tracti d'un canvi substancial-, i és el que pròpiament li incumbeix a la cosa per naturalesa ''(kath'autó)'', mentre que els accidents són la resta de modificacions o alteracions que poden donar-se o no en la substància, perquè no pertanyen necessàriament a la seva [[essència|essència]] (''katá symbebekós''). «Substància» és el que és un ésser i «accident», una manera de ser. En conseqüència, l'accidental és allò que no expressa ni la naturalesa ni la [[definició|definició]] d'alguna cosa i que li pertany com a simple qüestió de fet. Així, a l'home li és substancial tenir intel·ligència, mentre que li és accidental ser músic.
  
 
La funció dels accidents ha variat al llarg de la tradició filosòfica. De ser simples aparences o manifestacions de l'ésser d'alguna cosa, que es defineix pròpiament com a naturalesa o substància, passen a ser en la filosofia moderna equivalents de la mateixa substància: per a [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]], l'esperit és [[pensament|pensament]] i la matèria, [[extensió|extensió]]. Els [[empirisme|empiristes]], després d'identificar els accidents amb les [[qualitats primàries i secundàries|qualitats primàries i secundàries]] de la substància, mantenen finalment que no hi ha una altra substància que el «feix» de qualitats que es presenten als sentits.
 
La funció dels accidents ha variat al llarg de la tradició filosòfica. De ser simples aparences o manifestacions de l'ésser d'alguna cosa, que es defineix pròpiament com a naturalesa o substància, passen a ser en la filosofia moderna equivalents de la mateixa substància: per a [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]], l'esperit és [[pensament|pensament]] i la matèria, [[extensió|extensió]]. Els [[empirisme|empiristes]], després d'identificar els accidents amb les [[qualitats primàries i secundàries|qualitats primàries i secundàries]] de la substància, mantenen finalment que no hi ha una altra substància que el «feix» de qualitats que es presenten als sentits.

Revisió de 23:37, 31 ago 2017

 (del llatí accidens, allò que succeeix, que tradueix d'alguna manera el grec symbebekós, participi perfecte de symbaino, succeir)

Terme que en filosofia escolàstica s'aplica a les diverses determinacions de la substància ja existent i que procedeix de l'esquema explicatiu de «substància i accident», amb el qual Aristòtil intenta crear una terminologia adequada per a poder parlar del canvi de les coses: subjecte, o substància, és allò que roman en el canvi- tret que es tracti d'un canvi substancial-, i és el que pròpiament li incumbeix a la cosa per naturalesa (kath'autó), mentre que els accidents són la resta de modificacions o alteracions que poden donar-se o no en la substància, perquè no pertanyen necessàriament a la seva essència (katá symbebekós). «Substància» és el que és un ésser i «accident», una manera de ser. En conseqüència, l'accidental és allò que no expressa ni la naturalesa ni la definició d'alguna cosa i que li pertany com a simple qüestió de fet. Així, a l'home li és substancial tenir intel·ligència, mentre que li és accidental ser músic.

La funció dels accidents ha variat al llarg de la tradició filosòfica. De ser simples aparences o manifestacions de l'ésser d'alguna cosa, que es defineix pròpiament com a naturalesa o substància, passen a ser en la filosofia moderna equivalents de la mateixa substància: per a Descartes, l'esperit és pensament i la matèria, extensió. Els empiristes, després d'identificar els accidents amb les qualitats primàries i secundàries de la substància, mantenen finalment que no hi ha una altra substància que el «feix» de qualitats que es presenten als sentits.