Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Ésser i haver de ser»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} Termes (en anglès,'' is / ought'') que representen, el primer, un enunciat de fet, «és» i, el segon, un enunciat de valor, «ha de» (veure disti...».)
 
m (Text de reemplaçament - "teleológica" a "teleològica")
Línia 14: Línia 14:
 
la conclusió (que és prescriptiva) hauria de trobar-se implicada per les premisses (que són només descriptives) i, en aquest cas, el raonament és correcte només si se suposa com a premissa implícita «Cal ajudar als amics i parlar amb ells és una forma d'ajudar».
 
la conclusió (que és prescriptiva) hauria de trobar-se implicada per les premisses (que són només descriptives) i, en aquest cas, el raonament és correcte només si se suposa com a premissa implícita «Cal ajudar als amics i parlar amb ells és una forma d'ajudar».
  
Hi ha hagut diversos intents de saltar el «hiat» que separa els enunciats descriptius dels enunciats de valor; un dels més coneguts és el de [[Autor:Searle, John|Searle]] ([[Recurs:Cita de Ferro, José S.-P.|veure cita]]). S'està d'acord entre els autors en què no és mitjançant la lògica deductiva com pot superar-se aquest hiat i el problema es transforma en el de «quins tipus de raons ens indueixen a acceptar un raonament moral?» La resposta és diferent, segons es tracti una ètica [[deontologia|deontològica]] o bé d'una ètica [[teleologia|teleológica]] ([[Recurs:Cita de Muguerza|veure cita]]). Segons la primera, els judicis morals es basen en principis o [[norma|normes]] morals, o en una cadena de principis morals, cada vegada més generals. Segons la segona, un [[judici moral|judici moral]] pot fonamentar-se en fets o en les conseqüències que es produeixen per obrar de determinada manera.
+
Hi ha hagut diversos intents de saltar el «hiat» que separa els enunciats descriptius dels enunciats de valor; un dels més coneguts és el de [[Autor:Searle, John|Searle]] ([[Recurs:Cita de Ferro, José S.-P.|veure cita]]). S'està d'acord entre els autors en què no és mitjançant la lògica deductiva com pot superar-se aquest hiat i el problema es transforma en el de «quins tipus de raons ens indueixen a acceptar un raonament moral?» La resposta és diferent, segons es tracti una ètica [[deontologia|deontològica]] o bé d'una ètica [[teleologia|teleològica]] ([[Recurs:Cita de Muguerza|veure cita]]). Segons la primera, els judicis morals es basen en principis o [[norma|normes]] morals, o en una cadena de principis morals, cada vegada més generals. Segons la segona, un [[judici moral|judici moral]] pot fonamentar-se en fets o en les conseqüències que es produeixen per obrar de determinada manera.
  
 
{{Esdeveniment
 
{{Esdeveniment

Revisió del 23:00, 27 feb 2015

Termes (en anglès, is / ought) que representen, el primer, un enunciat de fet, «és» i, el segon, un enunciat de valor, «ha de» (veure distinció entre fet i valor), amb els quals, en un famós passatge del Tractat de la naturalesa humana, Hume dóna a entendre que no és lògicament correcte deduir o derivar un enunciat moral, construït amb «deu», d'un enunciat de fet, construït amb «és» (veure text ). A la prohibició de fer això l' anomena «llei d'Hume» i el fet de fer-ho es considera un dels casos de fal·làcia naturalista. El que es diu dels enunciats morals pot estendre's a tot enunciat valoratiu i imperatiu

Vol això dir que, de premisses els enunciats de les quals són de la forma «és», no pot deduir-se una conclusió, o bé, que mai un conjunt de premisses descriptives pugues implicar una conclusió normativa. La força lògica de la «llei d'Hume» està que un raonament és vàlid si i només si les premisses impliquen la conclusió; i això succeeix només si el raonament és tautològic, això és, si el que s'afirma en la conclusió està contingut ja en les premisses.

Així, per exemple, en el raonament:

Anna està sola i trista

Anna és la teva amiga

Has de quedar-te a parlar amb Anna

la conclusió (que és prescriptiva) hauria de trobar-se implicada per les premisses (que són només descriptives) i, en aquest cas, el raonament és correcte només si se suposa com a premissa implícita «Cal ajudar als amics i parlar amb ells és una forma d'ajudar».

Hi ha hagut diversos intents de saltar el «hiat» que separa els enunciats descriptius dels enunciats de valor; un dels més coneguts és el de Searle (veure cita). S'està d'acord entre els autors en què no és mitjançant la lògica deductiva com pot superar-se aquest hiat i el problema es transforma en el de «quins tipus de raons ens indueixen a acceptar un raonament moral?» La resposta és diferent, segons es tracti una ètica deontològica o bé d'una ètica teleològica (veure cita). Segons la primera, els judicis morals es basen en principis o normes morals, o en una cadena de principis morals, cada vegada més generals. Segons la segona, un judici moral pot fonamentar-se en fets o en les conseqüències que es produeixen per obrar de determinada manera.